Marc
Entre les canyes,
(Entre els diferents moments de cada dia)
puc veure el camp.
(vola el pensament, més enllà.)
Torrat i fosc
(Blau i agrisat)
pel capvespre ennuvolat.
(per un temps que s'acosta.)
És un quadre emmarcat
(És un futur sempre incert)
de la millor pintora que conec: la natura.
(creat per una artista estimada per tots: la vida.)
Un quadre emmarcat que és diferent cada vegada que el mirem, és el que tenen la natura... i la vida.
ResponEliminaMolt ben trobat aquest poema dual. Felicitats!!
Abraçades!
Moltes gràcies, Mc!
EliminaUna col·laboració genial.
ResponEliminaM'agrada molt el marc natural en primer pla, li dóna profunditat a la foto.
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Paula!
EliminaAferradetes, preciosa!
Dins del marc hi has trobat poesia.
ResponEliminaDavant dels quadres de la natura... tots els intents de poesia em semblen fallits, però insistim igualment.😅
EliminaSorprenent!
ResponEliminaAquest post – foto i poema – cau del marc.
Moltes gràcies, Sean.
EliminaLa pau de la nit.
;-) La pau de la nit. Carme.
EliminaEl marc i la vista, com el vers en negre que es complementa amb el blau. No havia vist mai un poema tan original, estic d'acord amb sa lluna que és genial.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena.
EliminaUna cosa o l'altra o les dues.