Innocenci II: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
desambiguació |
Els 10000 |
||
| (22 revisions intermèdies per 8 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
{{Infotaula
El 1116 va ser nomenat cardenal diaca de [[Sant'Angelo]] pel papa [[Pasqual II]]. Ocupant aquest càrrec va acompanyar al seu successor, [[Gelasi
|final = [[24 de setembre]] de [[1143]]▼
▲}}'''Innocenci II''' (nom de bateig Gregorio Papareschi) ([[Roma]], ? - † [[24 de setembre]] de [[1143]]) va ser Papa de l'[[Església Catòlica]] del [[1130]] al [[1143]].
El 1130, mentre el papa Honori II s'estava morint, els cardenals van decidir confiar l'elecció del nou papa a una comissió de vuit delegats liderats pel canceller Haimeric, que ràpidament va escollir a
▲El 1116 va ser nomenat cardenal diaca de Sant'Angelo pel papa [[Pasqual II]]. Ocupant aquest càrrec va acompanyar al seu successor, [[Gelasi II]], en el seu exili a França i durant el pontificat de [[Calixt II]] actuaria com a llegat en les negociacions que culminarien en la firma del [[Concordat de Worms]].
Un grup de cardenals, recolzats per la família Pierleoni, va declarar que Innocenci no s'havia escollit canònicament i va elegir un altre papa, Pietro Pierleoni, que prengué el nom d'[[Anaclet II]]. L'antipapa Anaclet, recolzat pel monarca normand de [[Regne de Sicília|Sicília]] [[Roger
▲El 1130, mentre el papa Honori II s'estava morint, els cardenals van decidir confiar l'elecció del nou papa a una comissió de vuit delegats liderats pel canceller Haimeric, que ràpidament va escollir a Gregori Papareschi per accedir a la dignitat papal com a Innocenci II. Va ser consagrat el 14 de febrer, l'endemà de la mort d'Honori.
[[Fitxer:B Innozenz II1.jpg|
▲Un grup de cardenals, recolzats per la família Pierleoni, va declarar que Innocenci no s'havia escollit canònicament i va elegir un altre papa, Pietro Pierleoni, que prengué el nom d'Anaclet II. L'antipapa Anaclet, recolzat pel monarca normand de [[Regne de Sicília|Sicília]] [[Roger II de Sicília|Roger II]] i per la majoria del poble romà, és coronat pontífex a la [[Basílica de Sant Pere]] mentre que Innocenci II, sense ni tan sols el suport dels Frangipiani, va veure's obligat a fugir de [[Roma]] i refugiar-se a [[França]].
Des de l'exili, Innocenci va començar a consolidar la seva posició aconseguint, el primer lloc, el suport del rei francès [[Lluís VI de França|Lluís VI]] gràcies a la influència que sobre aquest tenien [[Bernat de Claravall]] i l'abat [[Suger]] de [[Saint-Denis]]. Es van celebrar tres concilis, a [[Estampes]], [[Cluny (Saona i Loira)|Cluny]] i [[Concili de Clermont (1130)|Clermont]] en què Innocenci va aconseguir que els bisbes reunits li juressin lleialtat. Va aconseguir el suport del rei alemany [[Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic|Lotari II]] en un sínode celebrat a [[Würz]], el del rei anglès [[Enric I d'Anglaterra|Enric I]] i el de Castella, [[Alfons VII de Lleó i Castella|Alfons VII]] en un sínode celebrat a [[Reims]]. Amb aquests poderosos aliats Innocenci va poder tornar a [[Roma]] en [[1133]] on va coronar emperador a Lotari en la Basílica de Sant Joan del Laterà, ja que la Basílica de Sant Pere es trobava encara a les mans de partidaris de l'antipapa Anaclet. Després de la coronació Lotari va tornar a Alemanya, obligant a Innocenci a abandonar Roma un altre cop als partidaris d'Anaclet. Va establir la cort papal a [[Pisa]], on va celebrar un sínode en el que va excomunicar el seu rival i on romandria fins i tot quan Lotari va tornar a [[Itàlia]] el [[1137]] i el va conduir novament a Roma, que seguia dominada per l'antipapa amb el suport normand. L'emperador es va dirigir contra els normands, però va morir durant la campanya militar provocant-ne una incòmoda situació a Roma on tornaven a conviure dos papes. El conflicte es va solucionar el [[1138]] quan va morir Anaclet II, que encara que va ser succeït per un altre antipapa, [[Víctor IV]], que renunciaria dos mesos després. El cisma havia finalitzat, i per ratificar-lo, Innocenci II va convocar en [[1139]] el Segon [[Concili del Laterà]], que amb la participació de més de mil assistents va declarar nuls els decrets d'Anaclet II i va deposar els bisbes ordenats per ell. El sínode es va tancar amb l'excomunió de Roger II per haver donat suport a l'antipapa [[Víctor IV]] i l'estiu de [[1139]] Innocenci va envair el regne amb un gran exèrcit però el [[22 de juliol]] de 1139 el papa va caure en una emboscada i fou capturat, i es va veure obligat a acceptar a Roger II com a ''Rex Siciliae'' tres dies després pel [[tractat de Mignano]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Pacaut |nom=Marcel |títol=The Papacy: An Encyclopedia. Vol. 2: Gaius-Proxies |pàgines=784 |editorial=Routledge |any=2002 |editor=Levillain, Philippe |capítol=Innocent II |llengua=anglès}}</ref>
L'última etapa del seu pontificat es va veure immersa en la sublevació del Senat romà que, instigat per [[Arnaldo de Brescia]], promovia la [[Comuna de Roma|república comunal]] lliure de l'autoritat papal,<ref>{{ref-web |url=https://ricerca.repubblica.it/repubblica/archivio/repubblica/2012/10/21/il-popolo-in-campidoglio-nasce-il-libero.html |consulta=10 octubre 2021 |títol=Il popolo in Campidoglio nasce il libero comune di Roma |editor=La Repubblica |data=21 octubre 2010 |llengua=italià}}</ref> i que fuetejaria Itàlia durant les següents dècades.
== Referències ==
{{referències}}
▲[[Fitxer:B Innozenz II1.jpg|thumb|200px|left|Detall d'un mosaic de l'Església de Santa Maria a Trastevere a Roma. El Papa es troba a l'esquerra, al costat de [[Sant Llorenç màrtir|Sant Llorenç]] i [[Calixt I|Sant Calixt]].]]
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Papes de Roma del segle XII]]
[[Categoria:Morts a Roma]]
[[Categoria:Religiosos de Roma]]
[[Categoria:Polítics de Roma]]
| |||