Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]

Innocenci II: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
desambiguació
Els 10000
 
(22 revisions intermèdies per 8 usuaris que no es mostren)
Línia 1:
{{Infotaula Papapersona}}
}}'''Innocenci II''' (nom, de bateignom seglar '''Gregorio Papareschi)''', ([[Roma]], ? - [[24 de setembre]] de [[1143]]) va ser [[Papa de l'[[Església CatòlicaRoma]] del [[1130]] al [[1143]].
|Papa=Innocenci II
El 1116 va ser nomenat cardenal diaca de [[Sant'Angelo]] pel papa [[Pasqual II]]. Ocupant aquest càrrec va acompanyar al seu successor, [[Gelasi  II]], en el seu exili a França i durant el pontificat de [[Calixt II]] actuaria com a llegat en les negociacions que culminarien en la firma del [[Concordat de Worms]].
|Nom=Gregorio Papareschi
|Retrat=B Innozenz II.jpg
|Abans=[[Honori II]]
|Després=[[Celestí II]]
|inici = [[14 de febrer]] de [[1130]]
|final = [[24 de setembre]] de [[1143]]
|Escut =
|Lema =
|Data de naixement=?
|Lloc de naixement=[[Roma]], [[Estats Pontificis]]
|Data de defunció= [[76]][[24 de setembre]] de [[1143]]
|Lloc de defunció= [[Roma]], [[Estats Pontificis]]
}}'''Innocenci II''' (nom de bateig Gregorio Papareschi) ([[Roma]], ? - † [[24 de setembre]] de [[1143]]) va ser Papa de l'[[Església Catòlica]] del [[1130]] al [[1143]].
 
El 1130, mentre el papa Honori II s'estava morint, els cardenals van decidir confiar l'elecció del nou papa a una comissió de vuit delegats liderats pel canceller Haimeric, que ràpidament va escollir a GregoriGregorio Papareschi per accedir a la dignitat papal com a Innocenci II. Va ser consagrat el 14 de febrer, l'endemà de la mort d'Honori.
El 1116 va ser nomenat cardenal diaca de Sant'Angelo pel papa [[Pasqual II]]. Ocupant aquest càrrec va acompanyar al seu successor, [[Gelasi II]], en el seu exili a França i durant el pontificat de [[Calixt II]] actuaria com a llegat en les negociacions que culminarien en la firma del [[Concordat de Worms]].
 
Un grup de cardenals, recolzats per la família Pierleoni, va declarar que Innocenci no s'havia escollit canònicament i va elegir un altre papa, Pietro Pierleoni, que prengué el nom d'[[Anaclet II]]. L'antipapa Anaclet, recolzat pel monarca normand de [[Regne de Sicília|Sicília]] [[Roger  II de Sicília|Roger  II]] i per la majoria del poble romà, és coronat pontífex a la [[Basílica de Sant Pere]] mentre que Innocenci II, sense ni tan sols el suport dels Frangipiani, va veure's obligat a fugir de [[Roma]] i refugiar-se a [[França]].
El 1130, mentre el papa Honori II s'estava morint, els cardenals van decidir confiar l'elecció del nou papa a una comissió de vuit delegats liderats pel canceller Haimeric, que ràpidament va escollir a Gregori Papareschi per accedir a la dignitat papal com a Innocenci II. Va ser consagrat el 14 de febrer, l'endemà de la mort d'Honori.
 
[[Fitxer:B Innozenz II1.jpg|thumbminiatura|200px|leftesquerra|Detall d'un mosaic de l'Esglésiaesglésia de [[Santa Maria ain Trastevere]] a Roma. El Papapapa es troba a l'esquerra, al costat de [[Sant Llorenç màrtir|Sant Llorenç]] i [[Calixt I|Sant Calixt]].]]
Un grup de cardenals, recolzats per la família Pierleoni, va declarar que Innocenci no s'havia escollit canònicament i va elegir un altre papa, Pietro Pierleoni, que prengué el nom d'Anaclet II. L'antipapa Anaclet, recolzat pel monarca normand de [[Regne de Sicília|Sicília]] [[Roger II de Sicília|Roger II]] i per la majoria del poble romà, és coronat pontífex a la [[Basílica de Sant Pere]] mentre que Innocenci II, sense ni tan sols el suport dels Frangipiani, va veure's obligat a fugir de [[Roma]] i refugiar-se a [[França]].
Des de l'exili, Innocenci va començar a consolidar la seva posició aconseguint, el primer lloc, el suport del rei francès [[Lluís VI de França|Lluís VI]] gràcies a la influència que sobre aquest tenien [[Bernat de Claravall]] i l'abat [[Suger]] de [[Saint-Denis]]. Es van celebrar tres concilis, a [[Estampes]], [[Cluny (Saona i Loira)|Cluny]] i [[Concili de Clermont (1130)|Clermont]] en què Innocenci va aconseguir que els bisbes reunits li juressin lleialtat. Va aconseguir el suport del rei alemany [[Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic|Lotari II]] en un sínode celebrat a [[Würz]], el del rei anglès [[Enric I d'Anglaterra|Enric I]] i el de Castella, [[Alfons VII de Lleó i Castella|Alfons VII]] en un sínode celebrat a [[Reims]]. Amb aquests poderosos aliats Innocenci va poder tornar a [[Roma]] en [[1133]] on va coronar emperador a Lotari en la Basílica de Sant Joan del Laterà, ja que la Basílica de Sant Pere es trobava encara a les mans de partidaris de l'antipapa Anaclet. Després de la coronació Lotari va tornar a Alemanya, obligant a Innocenci a abandonar Roma un altre cop als partidaris d'Anaclet. Va establir la cort papal a [[Pisa]], on va celebrar un sínode en el que va excomunicar el seu rival i on romandria fins i tot quan Lotari va tornar a [[Itàlia]] el [[1137]] i el va conduir novament a Roma, que seguia dominada per l'antipapa amb el suport normand. L'emperador es va dirigir contra els normands, però va morir durant la campanya militar provocant-ne una incòmoda situació a Roma on tornaven a conviure dos papes. El conflicte es va solucionar el [[1138]] quan va morir Anaclet II, que encara que va ser succeït per un altre antipapa, [[Víctor IV]], que renunciaria dos mesos després. El cisma havia finalitzat, i per ratificar-lo, Innocenci II va convocar en [[1139]] el Segon [[Concili del Laterà]], que amb la participació de més de mil assistents va declarar nuls els decrets d'Anaclet II i va deposar els bisbes ordenats per ell. El sínode es va tancar amb l'excomunió de Roger II per haver donat suport a l'antipapa [[Víctor IV]] i l'estiu de [[1139]] Innocenci va envair el regne amb un gran exèrcit però el [[22 de juliol]] de 1139 el papa va caure en una emboscada i fou capturat, i es va veure obligat a acceptar a Roger II com a ''Rex Siciliae'' tres dies després pel [[tractat de Mignano]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Pacaut |nom=Marcel |títol=The Papacy: An Encyclopedia. Vol. 2: Gaius-Proxies |pàgines=784 |editorial=Routledge |any=2002 |editor=Levillain, Philippe |capítol=Innocent II |llengua=anglès}}</ref>
 
L'última etapa del seu pontificat es va veure immersa en la sublevació del Senat romà que, instigat per [[Arnaldo de Brescia]], promovia la [[Comuna de Roma|república comunal]] lliure de l'autoritat papal,<ref>{{ref-web |url=https://ricerca.repubblica.it/repubblica/archivio/repubblica/2012/10/21/il-popolo-in-campidoglio-nasce-il-libero.html |consulta=10 octubre 2021 |títol=Il popolo in Campidoglio nasce il libero comune di Roma |editor=La Repubblica |data=21 octubre 2010 |llengua=italià}}</ref> i que fuetejaria Itàlia durant les següents dècades.
Des de l'exili, Innocenci va començar a consolidar la seva posició aconseguint, el primer lloc, el suport del rei francès [[Lluís VI de França|Lluís VI]] gràcies a la influència que sobre aquest tenien [[Bernat de Claravall]] i l'abat Suger de Saint-Denis. Es van celebrar tres concilis, a [[Estampes]], [[Cluny (Saona i Loira)|Cluny]] i [[Concili de Clermont (1130)|Clermont]] en què Innocenci va aconseguir que els bisbes reunits li juressin lleialtat.
 
|finalInnocenci =va morir el [[24 de setembre]] de [[1143]].
Posteriorment va aconseguir el suport del rei alemany [[Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic|Lotari II]] en un sínode celebrat a [[Würz]], el del rei anglès [[Enric I d'Anglaterra|Enric I]] i el de Castella, [[Alfons VII de Lleó i Castella|Alfons VII]] en un sínode celebrat a [[Reims]].
 
== Referències ==
Amb aquests poderosos aliats, Innocenci va poder tornar a [[Roma]] en [[1133]] on va coronar emperador a Lotari en la Basílica de Sant Joan del Laterà, ja que la Basílica de Sant Pere es trobava encara a les mans de partidaris de l'antipapa Anaclet. Després de la coronació Lotari va tornar a Alemanya, obligant a Innocenci a abandonar Roma un altre cop als partidaris d'Anaclet. Va establir la cort papal a [[Pisa]], on va celebrar un sínode en el que va excomunicar el seu rival i on romandria fins i tot que Lotari va tornar a [[Itàlia]] el [[1137]] i el va conduir novament a [[Roma]], que seguia dominada per l'antipapa amb el suport normand.
{{referències}}
 
[[Fitxer:B Innozenz II1.jpg|thumb|200px|left|Detall d'un mosaic de l'Església de Santa Maria a Trastevere a Roma. El Papa es troba a l'esquerra, al costat de [[Sant Llorenç màrtir|Sant Llorenç]] i [[Calixt I|Sant Calixt]].]]
L'emperador es va dirigir contra els normands, però va morir durant la campanya militar provocant-ne una incòmoda situació a Roma on tornaven a conviure dos papes. El conflicte es va solucionar el [[1138]] quan va morir Anaclet II, que encara que va ser succeït per un altre antipapa, [[Víctor IV]], que renunciaria dos mesos després.
 
El cisma havia finalitzat, i per ratificar-lo, Innocenci II va convocar en [[1139]] el Segon Concili Lateranens, que amb la participació de més de mil assistents va declarar nuls els decrets d'Anaclet II i va deposar els bisbes ordenats per ell. El sínode es va tancar amb l'excomunió de Roger II per haver recolzat l'antipapa Víctor IV.
 
L'última etapa del seu pontificat es va veure immersa en la sublevació del Senat romà que, instigat per [[Arnaldo de Brescia]], promovia la transformació de Roma en un estat republicà independent de l'autoritat dels papes, i que fuetejaria Itàlia durant les següents dècades.
 
Innocenci va morir el [[24 de setembre]] de [[1143]].
 
{{papa|Honori II|[[1130]] - [[1143]]|Celestí II}}
{{Papes}}
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
 
[[Categoria:Papes de Roma del segle XII]]
[[Categoria:Morts a Roma]]
[[Categoria:Religiosos de Roma]]
[[Categoria:Polítics de Roma]]