Innocenci II: diferència entre les revisions
desambiguació |
Els 10000 |
||
| (22 revisions intermèdies per 8 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula |
{{Infotaula persona}} |
||
| ⚫ | |||
|Papa=Innocenci II |
|||
| ⚫ | El 1116 va ser nomenat cardenal diaca de [[Sant'Angelo]] pel papa [[Pasqual II]]. Ocupant aquest càrrec va acompanyar al seu successor, [[Gelasi II]], en el seu exili a França i durant el pontificat de [[Calixt II]] actuaria com a llegat en les negociacions que culminarien en la firma del [[Concordat de Worms]]. |
||
|Nom=Gregorio Papareschi |
|||
|Retrat=B Innozenz II.jpg |
|||
|Abans=[[Honori II]] |
|||
|Després=[[Celestí II]] |
|||
|inici = [[14 de febrer]] de [[1130]] |
|||
| ⚫ | |||
|Escut = |
|||
|Lema = |
|||
|Data de naixement=? |
|||
|Lloc de naixement=[[Roma]], [[Estats Pontificis]] |
|||
|Data de defunció= [[76]][[24 de setembre]] de [[1143]] |
|||
|Lloc de defunció= [[Roma]], [[Estats Pontificis]] |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | El 1130, mentre el papa Honori II s'estava morint, els cardenals van decidir confiar l'elecció del nou papa a una comissió de vuit delegats liderats pel canceller Haimeric, que ràpidament va escollir a Gregorio Papareschi per accedir a la dignitat papal com a Innocenci II. Va ser consagrat el 14 de febrer, l'endemà de la mort d'Honori. |
||
| ⚫ | El 1116 va ser nomenat cardenal diaca de Sant'Angelo pel papa [[Pasqual II]]. Ocupant aquest càrrec va acompanyar al seu successor, [[Gelasi |
||
| ⚫ | Un grup de cardenals, recolzats per la família Pierleoni, va declarar que Innocenci no s'havia escollit canònicament i va elegir un altre papa, Pietro Pierleoni, que prengué el nom d'[[Anaclet II]]. L'antipapa Anaclet, recolzat pel monarca normand de [[Regne de Sicília|Sicília]] [[Roger II de Sicília|Roger II]] i per la majoria del poble romà, és coronat pontífex a la [[Basílica de Sant Pere]] mentre que Innocenci II, sense ni tan sols el suport dels Frangipiani, va veure's obligat a fugir de [[Roma]] i refugiar-se a [[França]]. |
||
| ⚫ | El 1130, mentre el papa Honori II s'estava morint, els cardenals van decidir confiar l'elecció del nou papa a una comissió de vuit delegats liderats pel canceller Haimeric, que ràpidament va escollir a |
||
| ⚫ | |||
| ⚫ | Un grup de cardenals, recolzats per la família Pierleoni, va declarar que Innocenci no s'havia escollit canònicament i va elegir un altre papa, Pietro Pierleoni, que prengué el nom d'Anaclet II. L'antipapa Anaclet, recolzat pel monarca normand de [[Regne de Sicília|Sicília]] [[Roger |
||
Des de l'exili, Innocenci va començar a consolidar la seva posició aconseguint, el primer lloc, el suport del rei francès [[Lluís VI de França|Lluís VI]] gràcies a la influència que sobre aquest tenien [[Bernat de Claravall]] i l'abat [[Suger]] de [[Saint-Denis]]. Es van celebrar tres concilis, a [[Estampes]], [[Cluny (Saona i Loira)|Cluny]] i [[Concili de Clermont (1130)|Clermont]] en què Innocenci va aconseguir que els bisbes reunits li juressin lleialtat. Va aconseguir el suport del rei alemany [[Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic|Lotari II]] en un sínode celebrat a [[Würz]], el del rei anglès [[Enric I d'Anglaterra|Enric I]] i el de Castella, [[Alfons VII de Lleó i Castella|Alfons VII]] en un sínode celebrat a [[Reims]]. Amb aquests poderosos aliats Innocenci va poder tornar a [[Roma]] en [[1133]] on va coronar emperador a Lotari en la Basílica de Sant Joan del Laterà, ja que la Basílica de Sant Pere es trobava encara a les mans de partidaris de l'antipapa Anaclet. Després de la coronació Lotari va tornar a Alemanya, obligant a Innocenci a abandonar Roma un altre cop als partidaris d'Anaclet. Va establir la cort papal a [[Pisa]], on va celebrar un sínode en el que va excomunicar el seu rival i on romandria fins i tot quan Lotari va tornar a [[Itàlia]] el [[1137]] i el va conduir novament a Roma, que seguia dominada per l'antipapa amb el suport normand. L'emperador es va dirigir contra els normands, però va morir durant la campanya militar provocant-ne una incòmoda situació a Roma on tornaven a conviure dos papes. El conflicte es va solucionar el [[1138]] quan va morir Anaclet II, que encara que va ser succeït per un altre antipapa, [[Víctor IV]], que renunciaria dos mesos després. El cisma havia finalitzat, i per ratificar-lo, Innocenci II va convocar en [[1139]] el Segon [[Concili del Laterà]], que amb la participació de més de mil assistents va declarar nuls els decrets d'Anaclet II i va deposar els bisbes ordenats per ell. El sínode es va tancar amb l'excomunió de Roger II per haver donat suport a l'antipapa [[Víctor IV]] i l'estiu de [[1139]] Innocenci va envair el regne amb un gran exèrcit però el [[22 de juliol]] de 1139 el papa va caure en una emboscada i fou capturat, i es va veure obligat a acceptar a Roger II com a ''Rex Siciliae'' tres dies després pel [[tractat de Mignano]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Pacaut |nom=Marcel |títol=The Papacy: An Encyclopedia. Vol. 2: Gaius-Proxies |pàgines=784 |editorial=Routledge |any=2002 |editor=Levillain, Philippe |capítol=Innocent II |llengua=anglès}}</ref> |
|||
L'última etapa del seu pontificat es va veure immersa en la sublevació del Senat romà que, instigat per [[Arnaldo de Brescia]], promovia la [[Comuna de Roma|república comunal]] lliure de l'autoritat papal,<ref>{{ref-web |url=https://ricerca.repubblica.it/repubblica/archivio/repubblica/2012/10/21/il-popolo-in-campidoglio-nasce-il-libero.html |consulta=10 octubre 2021 |títol=Il popolo in Campidoglio nasce il libero comune di Roma |editor=La Repubblica |data=21 octubre 2010 |llengua=italià}}</ref> i que fuetejaria Itàlia durant les següents dècades. |
|||
Des de l'exili, Innocenci va començar a consolidar la seva posició aconseguint, el primer lloc, el suport del rei francès [[Lluís VI de França|Lluís VI]] gràcies a la influència que sobre aquest tenien [[Bernat de Claravall]] i l'abat Suger de Saint-Denis. Es van celebrar tres concilis, a [[Estampes]], [[Cluny (Saona i Loira)|Cluny]] i [[Concili de Clermont (1130)|Clermont]] en què Innocenci va aconseguir que els bisbes reunits li juressin lleialtat. |
|||
| ⚫ | |||
Posteriorment va aconseguir el suport del rei alemany [[Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic|Lotari II]] en un sínode celebrat a [[Würz]], el del rei anglès [[Enric I d'Anglaterra|Enric I]] i el de Castella, [[Alfons VII de Lleó i Castella|Alfons VII]] en un sínode celebrat a [[Reims]]. |
|||
== Referències == |
|||
Amb aquests poderosos aliats, Innocenci va poder tornar a [[Roma]] en [[1133]] on va coronar emperador a Lotari en la Basílica de Sant Joan del Laterà, ja que la Basílica de Sant Pere es trobava encara a les mans de partidaris de l'antipapa Anaclet. Després de la coronació Lotari va tornar a Alemanya, obligant a Innocenci a abandonar Roma un altre cop als partidaris d'Anaclet. Va establir la cort papal a [[Pisa]], on va celebrar un sínode en el que va excomunicar el seu rival i on romandria fins i tot que Lotari va tornar a [[Itàlia]] el [[1137]] i el va conduir novament a [[Roma]], que seguia dominada per l'antipapa amb el suport normand. |
|||
{{referències}} |
|||
| ⚫ | |||
L'emperador es va dirigir contra els normands, però va morir durant la campanya militar provocant-ne una incòmoda situació a Roma on tornaven a conviure dos papes. El conflicte es va solucionar el [[1138]] quan va morir Anaclet II, que encara que va ser succeït per un altre antipapa, [[Víctor IV]], que renunciaria dos mesos després. |
|||
El cisma havia finalitzat, i per ratificar-lo, Innocenci II va convocar en [[1139]] el Segon Concili Lateranens, que amb la participació de més de mil assistents va declarar nuls els decrets d'Anaclet II i va deposar els bisbes ordenats per ell. El sínode es va tancar amb l'excomunió de Roger II per haver recolzat l'antipapa Víctor IV. |
|||
L'última etapa del seu pontificat es va veure immersa en la sublevació del Senat romà que, instigat per [[Arnaldo de Brescia]], promovia la transformació de Roma en un estat republicà independent de l'autoritat dels papes, i que fuetejaria Itàlia durant les següents dècades. |
|||
Innocenci va morir el [[24 de setembre]] de [[1143]]. |
|||
{{papa|Honori II|[[1130]] - [[1143]]|Celestí II}} |
|||
{{Papes}} |
|||
{{commonscat}} |
{{commonscat}} |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
[[Categoria:Papes de Roma del segle XII]] |
[[Categoria:Papes de Roma del segle XII]] |
||
[[Categoria:Morts a Roma]] |
|||
[[Categoria:Religiosos de Roma]] |
|||
[[Categoria:Polítics de Roma]] |
|||
Revisió de 09:48, 19 març 2023
 (segle XII, Santa Maria in Trastevere)  | |
| Nom original | (la) Innocentius PP. II |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle XI Roma |
| Mort | 24 setembre 1143 Roma |
| Sepultura | Santa Maria in Trastevere (1308–) |
 164è Papa | |
| 21 febrer 1130 – 24 setembre 1143 (Gregorià) ← Honori II – Celestí II → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis |
| Ocupació | sacerdot catòlic (1130 (Gregorià)–), escriptor |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
| Consagració | Giovanni (en)  |
| Participà en | |
| 14 febrer 1130 | elecció papal de 1130 |
| 12 desembre 1124 | elecció papal de 1124 |
| 29 gener 1119 | elecció papal de 1119 |
| 21 gener 1118 | Elecció papal de 1118 |
| Família | |
| Germans | Pietro Papareschi |
Innocenci II, de nom seglar Gregorio Papareschi, (Roma, ? - 24 de setembre de 1143) va ser Papa de Roma del 1130 al 1143. El 1116 va ser nomenat cardenal diaca de Sant'Angelo pel papa Pasqual II. Ocupant aquest càrrec va acompanyar al seu successor, Gelasi II, en el seu exili a França i durant el pontificat de Calixt II actuaria com a llegat en les negociacions que culminarien en la firma del Concordat de Worms.
El 1130, mentre el papa Honori II s'estava morint, els cardenals van decidir confiar l'elecció del nou papa a una comissió de vuit delegats liderats pel canceller Haimeric, que ràpidament va escollir a Gregorio Papareschi per accedir a la dignitat papal com a Innocenci II. Va ser consagrat el 14 de febrer, l'endemà de la mort d'Honori.
Un grup de cardenals, recolzats per la família Pierleoni, va declarar que Innocenci no s'havia escollit canònicament i va elegir un altre papa, Pietro Pierleoni, que prengué el nom d'Anaclet II. L'antipapa Anaclet, recolzat pel monarca normand de Sicília Roger II i per la majoria del poble romà, és coronat pontífex a la Basílica de Sant Pere mentre que Innocenci II, sense ni tan sols el suport dels Frangipiani, va veure's obligat a fugir de Roma i refugiar-se a França.
Des de l'exili, Innocenci va començar a consolidar la seva posició aconseguint, el primer lloc, el suport del rei francès Lluís VI gràcies a la influència que sobre aquest tenien Bernat de Claravall i l'abat Suger de Saint-Denis. Es van celebrar tres concilis, a Estampes, Cluny i Clermont en què Innocenci va aconseguir que els bisbes reunits li juressin lleialtat. Va aconseguir el suport del rei alemany Lotari II en un sínode celebrat a Würz, el del rei anglès Enric I i el de Castella, Alfons VII en un sínode celebrat a Reims. Amb aquests poderosos aliats Innocenci va poder tornar a Roma en 1133 on va coronar emperador a Lotari en la Basílica de Sant Joan del Laterà, ja que la Basílica de Sant Pere es trobava encara a les mans de partidaris de l'antipapa Anaclet. Després de la coronació Lotari va tornar a Alemanya, obligant a Innocenci a abandonar Roma un altre cop als partidaris d'Anaclet. Va establir la cort papal a Pisa, on va celebrar un sínode en el que va excomunicar el seu rival i on romandria fins i tot quan Lotari va tornar a Itàlia el 1137 i el va conduir novament a Roma, que seguia dominada per l'antipapa amb el suport normand. L'emperador es va dirigir contra els normands, però va morir durant la campanya militar provocant-ne una incòmoda situació a Roma on tornaven a conviure dos papes. El conflicte es va solucionar el 1138 quan va morir Anaclet II, que encara que va ser succeït per un altre antipapa, Víctor IV, que renunciaria dos mesos després. El cisma havia finalitzat, i per ratificar-lo, Innocenci II va convocar en 1139 el Segon Concili del Laterà, que amb la participació de més de mil assistents va declarar nuls els decrets d'Anaclet II i va deposar els bisbes ordenats per ell. El sínode es va tancar amb l'excomunió de Roger II per haver donat suport a l'antipapa Víctor IV i l'estiu de 1139 Innocenci va envair el regne amb un gran exèrcit però el 22 de juliol de 1139 el papa va caure en una emboscada i fou capturat, i es va veure obligat a acceptar a Roger II com a Rex Siciliae tres dies després pel tractat de Mignano.[1]
L'última etapa del seu pontificat es va veure immersa en la sublevació del Senat romà que, instigat per Arnaldo de Brescia, promovia la república comunal lliure de l'autoritat papal,[2] i que fuetejaria Itàlia durant les següents dècades.
Innocenci va morir el 24 de setembre de 1143.
Referències
[modifica]- ↑ Pacaut, Marcel. «Innocent II». A: Levillain, Philippe. The Papacy: An Encyclopedia. Vol. 2: Gaius-Proxies (en anglès). Routledge, 2002, p. 784.
- ↑ «Il popolo in Campidoglio nasce il libero comune di Roma» (en italià). La Repubblica, 21-10-2010. [Consulta: 10 octubre 2021].
