Perkūnas
Perkūnas (en lituà: Perkūns, Perkūnas;[1][2] en letó: Pērkons; en prussià: perkūns, perkunis; en polonès: Perkun, Perun, Perkwunos; en eslovè: Parkelj) és una de les deïtats més importants del panteó bàltic. Està documentat, tant a la mitologia lituana com a la letona, com el déu del tro,[3] la pluja, les muntanyes, els roures i el cel.[2]
  | |
| Tipus | déu del tro |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia bàltica |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Altres | |
| Part de | mitologia letona, mitologia lituana i Mitologia prussiana |
| Equivalent | Perun i Perkwunos (en)  |
Etimologia
modificaEl nom sobreviu en el bàltic modern, en lituà com perkūnas (tro) i perkūnija (tempesta de trons), i en letó com pērkons (tant tro com tempesta de trons). Tot de noms alternatius són, per exemple, Pērkoniņš i Pērkonītis (diminutius) i Pērkona tēvs i Vecais tēvs.
Està relacionat amb el déu eslau Perun, així com amb el déu finès Perkele, un dels noms d'Ukko (home vell), considerat com un préstec de la mitologia bàltica i el déu escandinau Jörð.[4]
Referències
modifica- ↑ Caspi, Mishael; Neu-Sokol, Gerda. The Legend of Elijah in Judaism, Christianity, Islam, and Literature: A Study in Comparative Religion (en anglès). Edwin Mellen Press, 2009, p. 164. ISBN 978-0-7734-4726-4.
- ↑ 2,0 2,1 Dixon-Kennedy, Mike. Encyclopedia of Russian & Slavic Myth and Legend (en anglès). ABC-CLIO, 1998, p. 216. ISBN 978-1-57607-063-5.
- ↑ VAITkEVIČIENĖ, Daiva «The Rose and Blood: Images of Fire in Baltic Mythology». The Journal of the Traditional Cosmology Society, 2003, pàg. 21-42.
- ↑ Almqvist, Imelda. North Sea Water in My Veins: The Pre-Christian Spirituality of The Low Countries (en anglès). John Hunt Publishing, 2022-06-24. ISBN 978-1-78904-907-7.