Polonès

El polonès es parla sobretot a Polònia. Aquest és un dels estats europeus més homogenis lingüísticament: gairebé un 97% dels ciutadans polonesos declara ser de llengua materna polonesa. Aquesta homogeneïtat es deu en gran part a les expulsions de les minories alemanyes després de la Segona Guerra Mundial i també a la supressió de les llengües "estrangeres" per l'aparell comunista durant la Guerra Freda. Després de la Segona Guerra Mundial els territoris prèviament polonesos que foren annexionats per l'URSS van conservar una part important de població polonesa que no va voler o poder emigrar cap a la Polònia de la postguerra. Així existeixen avui encara importants minories poloneses a Lituània, Belarús i Ucraïna. A Lituània és la llengua minoritària més usada al Comtat de Vílnius (representa el 26% de la població, segons el cens de 2001). A Ucraïna, la llengua polonesa gaudeix d'una gran presència a les regions de Lviv i Lutsk. A la Belarús occidental les minories poloneses són particularment presents a les regions de Brest i de Grodno.

A conseqüència de moviments migratoris existeixen comunitats de llengua polonesa a l'Argentina, Austràlia, Àustria, l'Azerbaidjan, el Brasil, el Canadà, la República Txeca, Estònia, Finlàndia, Alemanya, Grècia, Hongria, Israel, Irlanda, el Kazakhstan, Letònia, Nova Zelanda, Noruega, l'Àfrica del Sud, Suècia, Romania, Rússia, Eslovàquia, als Emirats Àrabs Units, al Regne Unit, Uruguai i als Estats Units.^[6][7]

El polonès té diversos dialectes que corresponen bàsicament a les antigues divisions tribals: els més significatius (en nombre de parlants) són el de la Gran Polònia (sud-est), el mazovià (Mazòvia i Mazúria) i el silesi (Silèsia). El mazovià comparteix algunes característiques amb el caixubi, els parlants (entre 100.000 i més de 200.000) del qual viuen a l'oest de Gdańsk, prop de la mar Bàltica.

Hi ha petites comunitats de parlants d'idiomes com el belarús, ucraïnès i alemany, així com algunes varietats del romaní.

L'alfabet polonès té 32 caràcters; 9 són vocàlics i 23 són consonàntics.

• A Ą B C Ć D E Ę F G H I J K L Ł M N Ń O Ó P R S Ś T U W Y Z Ź Ż
• a ą b c ć d e ę f g h i j k l ł m n ń o ó p r s ś t u w y z ź ż

També existeixen lletres importades d'altres llengües, però són molt poc utilitzades: Q V X

Durant els últims temps està de moda utilitzar aquests caràcters en l'argot juvenil, com per exemple en el restaurant varsovià Qchnia, i.e. kuchnia significa cuina.

En polonès existeixen nou vocals, de les quals set són simples i dues nasals. De les simples, cinc són les mateixes que en català [a, e, i, o, u]; a més, la /ó/ té una pronúncia diferent i ocupa el seu propi capítol al diccionari, tot i que la seva pronúncia moderna és la mateixa que la de /u/ i la /y/, que és considerada una vocal. Les vocals nasals són dues: /ą, ę/.

La llengua polonesa és l'única llengua eslava que conserva les vocals nasals de la llengua protoeslava. De tota manera, aquestes vocals nasals tendeixen a desaparèixer, especialment a final de paraula; a més, aquestes vocals mai es trobaran a principi de paraula.

Les vocals es marquen mitjançant un accent diacrític conegut com a ogonek (el significat literal del qual és "cueta").

• [ą] i [ę] davant de [b] i [p] es pronunciaran "om" i "em" respectivament.

trąba gęba

• [ą] i [ę] davant de [d], [t], [dz] i [ts] es pronunciaran "on" i "en" respectivament.

tędy kąt ręce biorąc

• [ą] i [ę] davant de [ć] i [dź] es pronunciaran "ony" i "eny" respectivament.

kręci będzie dąć błądzi

• [ą] i [ę] davant de [g] i [k] es pronunciaran "ong" i "eng" respectivament.

mąka ręka

• [ę] a final de mot es perdrà la nasalització; d'aquest mode, idę (jo vaig), que s'hauria de pronunciar [idèun], serà normalment pronunciat [idèn] o fins i tot [idè]. A més, si una [i] precedeix aquesta vocal nasal, ambdues seran pronunciades gairebé com un so, suavitzant la consonant anterior, imię (nom) serà pronunciat "imièun", sent la [m] suau, prop de la [ny].
• Com a dalt, la [i] després de [c, s, z, dz] i davant d'una vocal precedint alhora una altra vocal (c/s/z/dz + i + vocal + consonant), suavitza: pociąg (tren) [potxo(u)ng] en comptes de [potsio(u)ng].

En polonès no es pot parlar de consonants, sinó de sons consonàntics, ja que hi ha diversos dígrafs que representen un so només, com la [tx] o [ny] en català.

Una consonant un so

Algunes de les consonants tenen un so idèntic al català:

La [ń], es pot incloure en aquest apartat, ja que és idèntica al dígraf català [ny]: Catalunya.

A continuació es mostren les lletres amb pronúncies que no corresponen al català o que no hi existeixen.

Dígrafs o consonants dobles

El polonès presenta declinacions en substantius, adjectius i pronoms en set casos: nominatiu, acusatiu, genitiu, datiu, instrumental, locatiu i vocatiu. Cada paraula variable pot tenir tres gèneres (masculí, femení i neutre) i dos nombres (singular i plural). No existeixen els articles.

El polonès té un sistema de numerals força complex. A part dels cardinals, determinats quantitatius i noms col·lectius es comporten com a numerals en la complementació i declinació.

Wszyscy ludzie rodzą się wolni i równi pod względem swej godności i swych praw. Są oni obdarzeni rozumem i sumieniem i powinni postępować wobec innych w duchu braterstwa.

Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

• Mikołaj Rej
• Gramàtica polonesa

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Polonès

• Diccionari polonès-català i català-polonès en línia

 

Hi ha una edició en polonès de la Viquipèdia

Viccionari