Michael Costa

Michael Costa (Nàpols, 14 de febrer de 1810 - Brighton, 29 d'abril de 1884) fou un compositor i director d'orquestra italià d'origen català.

Michael Costa

Biografia
Naixement	14 febrer 1808 Nàpols (Itàlia)
Mort	29 abril 1884 (76 anys) Hove (Anglaterra)
Sepultura	cementiri de Kensal Green
Activitat
Ocupació	compositor, director d'orquestra
Gènere	Òpera
Premis
Knight Bachelor

Des d'infant fou alumne de la Reial Escola de Música de Nàpols, en la tingué per a mestres Furno, Tritto i Zingarelli: als setze anys escriví la seva primera òpera Il Delitto punito, i als disset Il Sospetto funesto, una missa i un oratori. De 1828 a 1829 compongué Il Carcere d'Ildegonda i Malvina pels teatres Nuovo i San Carlo, i aquell mateix any passà a Anglaterra per dirigir, per encàrrec de l'autor, la Cantata Sacra, de Zingarelli, que devia estrenar-se a Birmingham. Degut a una mala intel·ligència, Costa va haver de deixar la batuta per a interpretar la part de tenor, fent-ho admirablement. L'acollida que se li dispensà l'induí a romandre a Anglaterra, i havent-se naturalitzat se li concediren executòries de noblesa el 1869. Dirigí l'òpera en el teatre Reial des de 1832 fins al 1846, en què passà al Covent Garden. A més, fou, director de la Societat Filharmònica des de 1846 fins a 1854, de l'Harmonia Sacra des de 1848, i dels Festivals de Birmingham (1849). Bradford (1853) i de Leeds (1878-80), entre d'altres.

El 1855 escrigué l'oratori Eli, i el 1864 Nauman, ambdues per Birmingham. A més de les citades, compongué les operes Malek Adhel (1838) i Don Carlos (1844), i nombrosos balls d'espectacle, entre ells Kenilworth i Un'ora a Napoli, obres a les que s'ha d'afegir el famós quartet Ecco quel fiero istante, que cantaren per primer cop davant la cort la Giuditta Pasta i la Malibran, junt amb Rubini i Tamburini, que va obtenir un èxit d'una ressonaria extraordinària. Va obtenir el nomenament de professor de cant de la família reial i arranjà l'himne nacional anglès. Va tenir d'alumna, entre d'altres, la malaurada Emma Albertazzi (1814-1847).^[1]