1848
any
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en dissabte  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1848 (mdcccxlviii) |
| Islàmic | 1264 – 1265 |
| Xinès | 4544 – 4545 |
| Hebreu | 5608 – 5609 |
| Calendaris hindús | 1903 – 1904 (Vikram Samvat) 1770 – 1771 (Shaka Samvat) 4949 – 4950 (Kali Yuga) |
| Persa | 1226 – 1227 |
| Armeni | 1297 |
| Rúnic | 2098 |
| Ab urbe condita | 2601 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1810 1820 1830 - 1840 - 1850 1860 1870 | |
| Anys | |
| 1845 1846 1847 - 1848 - 1849 1850 1851 | |
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 28 d'octubre, Província de Barcelona: S'inaugura la primera via de ferrocarril a l'Espanya peninsular que uneix inicialment Barcelona amb Mataró. En aquells moments és el segon d'Espanya (el primer es va fer a Cuba) i el primer de la península.
- Palma: Es funda l'Acadèmia Balear de Ciències i Lletres.
- Resta del món
- 2 de febrer, Guadalupe Hidalgo, Mèxicː tractat que posa fi a la guerra entre els Estats Units i Mèxic. Comporta la cessió als primers de Texas, Nou Mèxic i l'Alta Califòrnia.[1]
- 21 de febrer, es publica a Londres, en alemany, el Manifest Comunista, escrit per Karl Marx i Friedrich Engels.[2]
- 5 de març, París, França: nomenen Louis Antoine Garnier-Pagès ministre de Finances.[3]
- 15 de març, Budapest, Imperi austríac: Sándor Petőfi hi llegeix el seu poema Nemzeti dal (Cant Nacional), que desencadena la revolta contra l'ocupació austríaca.
- 26 de març, Madrid: Aixecament republicà sufocat per Francisco Alejandro Lersundi y Ormaechea[4]
- 27 d'abril, París (França)ː S'aboleix definitivament l'esclavitud a França.[5]
- 19 de juliol, Seneca Falls, Estats Units: s'hi reuneix la primera Convenció dels Drets de la Dona.[6]
- 10 de desembre, Lluís Napoleó fou escollit President de la República francesa,amb el 75% dels sufragis.[7]
- Els Estats Units d'Amèrica vencen la Intervenció Nord-americana a Mèxic
- Es funda la Parròquia de Bienville dins de l'estat estatunidenc de Louisiana.
- Primavera dels Pobles coneguda com a Revolució de 1848, onada revolucionària d'àmbit europeu.
- Es publica el Manifest Comunista
Naixements
modifica- Països Catalans
- 14 de maig, Barcelona: Mercè Abella, actriu catalana de l'últim terç del segle XIX (m. 1924).
- 24 de juny, Valls, Alt Campː Maria Güell i Puig, religiosa fundadora de les Missioneres Filles del Cor de Maria (m. 1921).[8]
- 8 de setembre, València: Constantí Llombart, escriptor valencià i activista valencianista.
- 13 d'octubre, Sabadell, província de Barcelona: Eduard Brossa i Trullàs, cartògraf català.
- 25 de novembre, Barcelona: Josep Elias i de Molins, polític, advocat i economista català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica (m. 1928).
- 26 de desembre, Barcelona: Ignasi Ferrer i Carrió, gramàtic i escriptor català (m. 1903).
- València: Ramon Alorda Pérez, pintor realista especialitzat en aquarel·la i en pintura sobre ceràmica.[9]
- Resta del món
- 13 de gener, Merseburg: Richard Eilenberg, compositor alemany.
- 5 de febrer, París, França: Joris-Karl Huysmans, escriptor francès (m. 1907).
- 9 d'abril, Oldenburg: Helene Lange, política, pedagoga i feminista alemanya (m.1930).[10]
- 10 d'abril, Tilly, Sant Prist de Murat: Hubertine Auclert, militant feminista francesa (m.1914).[11]
- 2 d'agost, Dechtice: Josephine Amann-Weinlich, pianista, violinista, directora d'orquestra i compositora austríaca, fundadora de la primera orquestra femenina d'Europa (m. 1887).[12]
- 14 d'agost, Dublínː Margaret Lindsay Huggins, astrònoma (m. 1915).[13]
- 15 de juliol, París (França): Vilfredo Pareto, economista i polític italià, sobretot conegut per la teoria de l'òptim de Pareto (m. 1923).[14]
- 22 de juliol, París, Illa de França: Lucien Fugère, cantant francès.
- 24 de juliol, Villanueva de Gállego, Saragossa: Francisco Pradilla y Ortiz, pintor espanyol
- 25 de juliol, Whitingehame, East Lothian, Escòcia: Arthur Balfour, polític escocès, Primer Ministre del Regne Unit (1902-1905) (m. 1930).[15]
- 28 de juliol, Santiago de Xile, Xile: Victoria Subercaseaux Vicuña, socialite xilena (m. 1931).[16]
- 24 de novembre, Würzburg: Lilli Lehmann, soprano i professora de veu alemanya (m. 1929).[17]
- 29 de novembre, Lancaster (Lancashire): John Ambrose Fleming, físic i enginyer elèctric anglès.[18]
- 5 de desembre, Athlone: Thomas Power O'Connor, polític i periodista.
- 20 de desembre, Amsterdam, Països Baixos: Hugo Nolthenius, músic holandès
- 24 de desembre, Now Hampshire: Samuel Winkley Cole, músic.
- Elshorn, Schleswig-Holstein: Johannes Rehmke, filòsof alemany
- Parral: José Arce Cerda, metge i polític
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 9 de juliol - Vic: Jaume Balmes i Urpià, filòsof, teòleg i clergue catòlic català.
- Resta del món
- 9 de gener - Hannover, Alemanya: Caroline Herschel, astrònoma d'origen alemany nacionalitzada britànica (n. 1750).[19]
- 23 de febrer - Washington DC - John Adams, sisè president dels Estats Units.[20]
- 15 de març - Bombai - Rogério de Faria, empresari portuguès. Fou un dels pioners del comerç d'opi amb la Xina (n. 1770).
- 8 d'abril - Bèrgam - Gaetano Donizetti, compositor italià d'òpera (n. 1797)[21]
- 24 de maig, Meersburg: Annette von Droste-Hülshoff, important poeta i compositora alemanya (n. 1797).[22]
- 4 juliol, París (França): François-René de Chateaubriand, escriptor francès d'origen bretó (n. 1768).[23]
- Agost, Berlín: Carl Ludwig Thiele, compositor.
- 24 de novembre - Brocket, Herts: William Lamb, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (n. 1779).
- 18 de desembre - Praga, Bohèmia: Bernard Bolzano, matemàtic, lògic, filòsof i teòleg bohemi (n. 1781).
- 19 de desembre, Haworth, Bradford (Anglaterra): Emily Brontë, poeta i novel·lista britànica.[24]
- Maig, Sant Petersburg: Heinrich Soussmann, flautista i compositor alemany que va compondre molta música per a flauta, exercicis i fins i tot un mètode.
Referències
modificaA Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1848
- ↑ «Tractat de Guadalupe Hidalgo». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 febrer 2020].
- ↑ Payeras, Miquel. «170 anys de la publicació del 'Manifest Comunista'». El Temps, 21-02-2018. [Consulta: 21 febrer 2023].
- ↑ Vapereau, Gustave. Dictionnaire universel des contemporains (en francès), 1865, p.718.
- ↑ de Alarcón, Pedro Antonio. Sombrero de Tres Picos & El Capitán Veneno (en castellà i anglès). Courier Dover Publications, 2002, p. 146. ISBN 0486419436.
- ↑ «Victor Schoelcher (1804-1893).» (en francès). Senat de França. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Miller, Bradford. Returning to Seneca Falls: the First Woman's Rights Convention & its meaning. Hudson Lindisfarne Press, 1995, p.15. ISBN 260178935.
- ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
- ↑ Brocos Fernández, José Martín. «María Güell y Puig». Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ Schroeder, Hiltrud Schroeder. «Helene Lange» (en alemany). Digital German Women's Archive. [Consulta: 3 març 2023].
- ↑ «Hubertine Auclert: une visionnaire de 171 ans et un Centre qui fête ses 10 ans!» (en francès). Centre Hubertine Auclert. Arxivat de l'original el 2023-02-26. [Consulta: 26 febrer 2023].
- ↑ «Weinlich, Josephine». Sophie Drinker Institut. [Consulta: 27 juny 2023].
- ↑ «Margaret Lindsay Huggins, astrónoma» (en castellà). Mujeres con ciencia, 14-08-2015. [Consulta: 12 març 2020].
- ↑ «PARETO, Vilfredo in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-07-27. [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «Arthur James Balfour, 1st earl of Balfour | prime minister of United Kingdom» (en anglès). [Consulta: 17 juliol 2020].
- ↑ «Victoria Subercaseaux, esposa de Benjamín Vicuña Mackenna» (en castellà). [Consulta: 3 abril 2021].
- ↑ «Lilli Lehmann» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 setembre 2023].
- ↑ Sarkar, Tapan K. History of wireless (en anglès). Wiley-IEEE Press, 2006, p.311. ISBN 978-0-471-71814-7.
- ↑ «Caroline Herschel». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ Belchem, John; Price, Richard; Reagan, Alice E. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 18. ISBN 978-84-460-1848-3.
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Annette von Droste zu Hülshoff». Burg Hülshoff | Museum, 02-02-2014. Arxivat de l'original el 2014-02-02. [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - François René vicomte de Chateaubriand» (en francès). [Consulta: 4 juliol 2020].
- ↑ Tompkins, Joyce M.S. «Emily Bronte» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 maig 2020].