Dominic Inglot

Dominic Inglot
	; (2013)
Biografia
Naixement	6 març 1986 (38 anys); Londres
Formació	St Benedict's School (en)
Alçada	196 cm
Pes	95 kg
Activitat
Ocupació	tennista
Activitat	2004 -
Patrimoni net estimat	1.969.051
Nacionalitat esportiva	Regne Unit
Esport	tennis
Mà de joc	dretà
Modalitat
Modalitat	Partit de tennis
Tennis individual	0–2
Tennis dobles	249–211
ATP	Info ATP
Trajectòria
	Equip
Participà en
2016	Tennis als Jocs Olímpics d'Estiu de 2016

Dominic Inglot (Londres, Anglaterra, 6 de març de 1986) és un tennista professional anglès especialitzat en la categoria de dobles. És integrant de l'Equip de la Copa Davis del Regne Unit i va participar en la final que van guanyar l'any 2015.

Biografia

Inglot va néixer a Londres, fill d'Elizabeth i Andrei Inglot, que fou jugador professional de futbol a Polònia, i té un germà més petit anomenat Alex. Parla amb fluïdesa anglès i polonès.^[1]

En la pel·lícula Wimbledon (2004) fou escollit com a doble de l'actor Paul Bettany.^[2]

Palmarès

Dobles masculins: 25 (13−12)

Llegenda
Grand Slams (0−0)
ATP Finals (0−0)
ATP World Tour Masters 1000 (0−0)
ATP World Tour 500 (3−1)
ATP World Tour 250 (10−11)

Títols per superfície
Dura (6−8)
Gespa (4−1)
Terra batuda (3−3)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Parella	Oponents	Marcador
Finalista	1.	15 d'abril de 2012	Houston, Estats Units	Terra batuda	Treat Huey	James Blake Sam Querrey	6−7(14), 3−6
Guanyador	1.	5 d'agost de 2012	Washington DC, Estats Units	Dura	Treat Huey	Kevin Anderson Sam Querrey	7−6(7), 6−7(9), [10−5]
Finalista	2.	28 d'octubre de 2012	Basilea, Suïssa	Dura (i)	Treat Huey	Daniel Nestor Nenad Zimonjić	5−7, 7−6(4), [5−10]
Finalista	3.	25 de maig de 2013	Düsseldorf, Alemanya	Terra batuda	Treat Huey	Andre Begemann Martin Emmrich	5−7, 2−6
Finalista	4.	24 d'agost de 2013	Winston-Salem, Estats Units	Dura	Treat Huey	Daniel Nestor Leander Paes	6−7(10), 5−7
Finalista	5.	22 de setembre de 2013	Sant Petersburg, Rússia	Dura (i)	Denis Istomin	David Marrero Fernando Verdasco	6−7(6), 3−6
Guanyador	2.	27 d'octubre de 2013	Basilea	Dura (i)	Treat Huey	Julian Knowle Oliver Marach	6−3, 3−6, [10−4]
Guanyador	3.	21 de juny de 2014	Eastbourne, Regne Unit	Gespa	Treat Huey	Alexander Peya Bruno Soares	7−5, 5−7, [10−8]
Finalista	6.	17 de gener de 2015	Auckland, Nova Zelanda	Dura	Florin Mergea	Raven Klaasen Leander Paes	6−7(1), 4−6
Finalista	7.	8 de febrer de 2015	Montpeller, França	Dura (i)	Florin Mergea	Marcus Daniell Artem Sitak	6−3, 4−6, [14−16]
Guanyador	4.	29 d'agost de 2015	Winston-Salem	Dura	Robert Lindstedt	Eric Butorac Scott Lipsky	6−2, 6−4
Finalista	8.	12 de juny de 2016	's-Hertogenbosch, Països Baixos	Gespa	Raven Klaasen	Mate Pavić Michael Venus	6−3, 3−6, [9−11]
Guanyador	5.	25 de juny de 2016	Nottingham, Regne Unit	Gespa	Daniel Nestor	Ivan Dodig Marcelo Melo	7−5, 7−6(4)
Guanyador	6.	25 de setembre de 2016	Sant Petersburg	Dura (i)	Henri Kontinen	Andre Begemann Leander Paes	4−6, 6−3, [12−10]
Finalista	9.	26 de febrer de 2017	Marsella, França	Dura (i)	Robin Haase	Julien Benneteau Nicolas Mahut	4−6, 7−6(9), [5−10]
Guanyador	7.	16 d'abril de 2017	Marràqueix, Marroc	Terra batuda	Mate Pavić	Marcel Granollers Marc López	6−4, 2−6, [11−9]
Finalista	10.	25 de febrer de 2018	Marsella (2)	Dura (i)	Marcus Daniell	Raven Klaasen Michael Venus	7−6(2), 3−6, [4−10]
Guanyador	8.	29 d'abril de 2018	Budapest, Hongria	Terra batuda	Franko Škugor	Matwé Middelkoop Andrés Molteni	6−7(8), 6−1, [10−8]
Guanyador	9.	6 de maig de 2018	Istanbul, Turquia	Terra batuda	Robert Lindstedt	Ben McLachlan Nicholas Monroe	3−6, 6−3, [10−8]
Guanyador	10.	17 de juny de 2018	's-Hertogenbosch	Gespa	Franko Škugor	Raven Klaasen Michael Venus	7−6(3), 7−5
Guanyador	11.	28 d'octubre de 2018	Basilea (2)	Dura (i)	Franko Škugor	Alexander Zverev Mischa Zverev	6−2, 7−5
Guanyador	12.	16 de juny de 2019	's-Hertogenbosch (2)	Gespa	Austin Krajicek	Marcus Daniell Wesley Koolhof	6−4, 4−6, [10−4]
Guanyador	13.	28 de juliol de 2019	Atlanta, Estats Units	Dura	Austin Krajicek	Bob Bryan Mike Bryan	6−4, 6−7(5), [11−9]
Finalista	11.	3 d'agost de 2019	Los Cabos, Mèxic	Dura	Austin Krajicek	Romain Arneodo Hugo Nys	5−7, 7−5, [14−16]
Finalista	12.	21 de maig de 2021	Estoril, Portugal	Terra batuda	Luke Bambridge	Hugo Nys Tim Pütz	5−7, 6−3, [3−10]

Trajectòria

Dobles masculins

Torneig	2010	2011	2012	2013	2014	2015	2016	2017	2018	2019	2020	2021	2022	Títols	V – D
Open d'Austràlia	A	A	A	1R	QF	QF	3R	3R	QF	2R	1R	2R	2R	0 / 10	16 – 10
Roland Garros	A	A	3R	3R	2R	A	A	1R	1R	1R	1R	1R		0 / 8	5 – 8
Wimbledon	3R	A	1R	3R	1R	2R	2R	1R	SF	1R	NC	2R		0 / 10	11 – 10
US Open	A	A	2R	QF	1R	SF	1R	1R	3R	1R	1R	2R		0 / 10	11 – 10
Jocs Olímpics	NC		A	No celebrat			1R	No celebrat				A	NC	0 / 1	0 – 1
Total Victòries–Derrotes	2−3	0−0	18−14	34−26	20−25	34−21	31−23	25−23	37−22	22−25	10−9	15−17		249 – 211
Rànquing a final d'any	116	540	40	28	48	23	43	51	20	60	60	60
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Referències

↑ Newbery, Piers. «French Open 2013: Dominic Inglot keeps British flag flying» (en anglès). BBC, 03-06-2013. [Consulta: 14 febrer 2018].
↑ «Return to Wimbledon?» (en anglès). UVAMagazine.org, 2009. [Consulta: 14 febrer 2018].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dominic Inglot

Dominic Inglot a l'ATP (anglès)
Dominic Inglot a la Federació Internacional de Tennis (anglès)
Dominic Inglot a la Copa Davis (anglès)

[1] Newbery, Piers. «French Open 2013: Dominic Inglot keeps British flag flying» (en anglès). BBC, 03-06-2013. [Consulta: 14 febrer 2018].

[2] «Return to Wimbledon?» (en anglès). UVAMagazine.org, 2009. [Consulta: 14 febrer 2018].

[1]

[2]