Reus
 Ajuntament de Reus | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Ubicació | |
 | |
 |
Reus és una ciutat i municipi de la província de Tarragona i del Camp de Tarragona, la capital de la comarca del Baix Camp.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A Reus, bocs i fideus.[1]
- A Reus, ganxets.[1]
- A Reus, gats i deutes.[1]
- A Reus no ve d'un tanto.[1]
- A Reus per un tant no diuen res.[1]
- A Reus per un tant no diuen res, però per dos maten un home.[1]
- A Reus, per Sant Pere bou i arròs.[1]
- A Salou, van els de Reus, quan volen rentar-se els peus.[2]
- A Tarragona, fan un port i a Reus fan un canal, i a Mont-roig fan una església que no l'acabaran mai.[1]
- A Tarragona gent, a Reus senyors i a Valls homes.[1]
- A Tarragona manxen i a Reus enganxen.[3]
- (var.) A Reus enganxen, a Tarragona manxen i al Serrallo desenganxen.[4]
- (var.) A Reus enganxen, a Tarragona manxen, a Cambrils la boniquesa i a Mont-roig la flor del Camp.[5]
- Els de Reus van a colles, com els gitanos.[1]
- Fot-li! Que és de Reus.[2]
- Més lleig que en Salometa de Reus, que va morir de lletgesa.[1]
- Per ganxets, a Reus.[6]
- Per tomàtecs, Vila-seca, i per coques, Reus.[1]
- Reus, París i Londres.[3]
- (var.) Reus, París, Londres i el carrer de Monterols.[7]
Al segle XVIII, Reus fou un dels tres centres més importants del comerç de l'aiguardent, juntament amb París i Londres.
- Tarragona, la bribona; Constantí, el bon fadrí; Vilaseca, l'han cremada, i els de Reus volen fugir.[8]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Parés i Puntas, 1999, p. 475-524.
- ↑ 2,0 2,1 Viladot-Puig, 2003.
- ↑ 3,0 3,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Reus». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Aragonés Salvat, Albert (ed.) «Les "Notes folklòriques" (1924-1928) recollides i anotades per Ramon Sedó Borrell». Beceroles, lletres de llengua i literatura, 5, (2012), pàg. 113-135.[]
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 11 novembre 2024].
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Banús; Calbet, 2016, p. 139.
- ↑ Amades, Joan «Refranys geogràfica». Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. 47, núm. 511, (desembre 1937), pàg. 289-297 [Consulta: 8 març 2014].[]
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Banús, Maria (Banús Garcia); Calbet, Josep Maria. S'ha acabat el bròquil (en català). Valls: La Torratxa, 2016 (Racó de les expressions ; 4). ISBN 9788495757999.
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.
Enllaços externs
[modifica | modifica el codi]
