Xavier Antón i Bofill

Xavier Antón i Bofill

Biografia
Naixement	16 febrer 1928 Ripoll
Mort	5 març 2018 (90 anys)
Síndic de greuges Ripoll
2004 –  (2009)
Alcalde de Ripoll
1979 – 1979
Activitat
Ocupació	atleta, escriptor, polític
Esport	atletisme
Disciplina esportiva	cursa de velocitat
Trajectòria   Equip Competició - Unió Esportiva Vic - FC Barcelona

Xavier Antón i Bofill (Ripoll, Ripollès, 16 de febrer de 1928 - 5 de març de 2018) fou un atleta especialista en curses de velocitat català.

Atleta de la Unió Esportiva Vic i del Futbol Club Barcelona,^[1] va començar a practicar l'atletisme l'any 1948, i fou un gran especialista en velocitat,^[2] especialitat que va dominar, tant en l'àmbit català i espanyol, a la dècada dels anys cinquanta.^[3] Després d'una lesió el va apartar de les pistes, més tard va reiniciar la carrera com a veterà^[4] i va aconseguir un nivell molt més que notable, aconseguint 58 títols espanyols, set d'europeus i, fins i tot, un al mundial del Japó, a Miyazaki, en els 200 metres.^[3] Xavier Antón guanyà en tres ocasions la prova de 200 metres del Campionat de Catalunya, els anys 1951, 1952 i 1953, i en dues la de 100 metres el 1951 i 1953. També fou subcampió en 100 metres el 1952, i tercer en 200 metres el 1954. En els Campionats d'Espanya guanyà la prova de relleus 4 × 100 metres el 1952, i fou subcampió el 1953. Formà part de la preselecció espanyola per als Jocs Olímpics d'Estiu de 1956. A partir del 1974 s'implicà amb l'Associació Catalana d'Atletes Veterans. L'any 1984 guanyà tres títols, en 100 metres, 200 metres i 400 mmetres, en els Campionats d'Europa, repetí títol en els 400 metres el 1988, i guanyà la medalla de bronze en els 200 metres del Campionat del Món de 1993.^[1] També va exercir com a Jutge a partir de l'any 1991. En reconeixement a la seva trajectòria, el Club Atlètic Vic distingeix anualment els millors velocistes amb el “Trofeu Xavier Anton”.^[2]

En el seu vessant d'home públic, Xavier Anton i Bofill fou alcalde de Ripoll durant la transició, en un breu període. També fou el síndic municipal de greuges de Ripoll entre els anys 2004 i 2009. Anton també fou un actiu col·laborador del diari El Ripollès, i altres canals de 'Corisa Media Grup', com Televisió del Ripollès. Pel que fa a la seva trajectòria professional fou professor mercantil, fou comptable a diverses empreses, i fundador d'una gestoria.^[3][4]

Va escriure nombrosos llibres, molts entre la novel·lística, la narrativa i els records i experiències personals de la seva vida a Ripoll, entre els quals destaquen “Fora del cercle” (2010), “La guerra dels innocents” (2002), “Flacs i miserables” (1999), “Memòries d'una estàtua tafanera” (1981) o “Ripoll, viure entre rius”; sense oblidar, però, una obra treballada i combativa, “100 anys de futbol a Ripoll” (2007), escrita en col·laboració amb Agustí Dalmau Font.^[3][4]