Uranocircita
 Uranocircita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ba (UO₂)₂(PO₄)₂·10H₂O |
| Epònim | urani i falcó |
| Localitat tipus | pedrera Streuberg, Bergen, Districte de Zobes-Bergen, Vogtland, Saxònia, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | Minerals fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.EB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.EB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.20a |
| Dana | 40.2a.3.1 |
| Heys | 19.11.22 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | Tetragonal, ditetragonal dipiramidal |
| Hàbit cristal·lí | Tabular a foliada |
| Grup espacial | grup espacial l4/mmm |
| Color | Verd groguenc, groc |
| Exfoliació | Perfecta |
| Tenacitat | Fràgil, flexible en fragments |
| Duresa | 2-2,5 Mohs |
| Lluïssor | Nacrada |
| Color de la ratlla | Groc clar |
| Densitat | 3,46 g/cm³ |
| Pleocroisme | Visible, groc canari |
| Fluorescència | Sí, color verd amb llum UV |
| Solubilitat | Soluble en àcids |
Mineral radioactiu  | |
| Radioactivitat | Alta |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1877 |
| Símbol | Urc |
La uranocircita és un mineral de la classe dels minerals fosfats, segons la classificació de Strunz. Va ser descoberta l'any 1877 a Bergen, a l'estat de Saxònia (Alemanya), sent nomenada així pel seu contingut en urani i per la seva localitat de descobriment -traduït al grec-.[1]
Fins el mes de setembre de 2022 s'anomenava uranocircita-II, canviant el nom a l'actual degut a les noves directrius aprovades per la CNMNC per a la nomenclatura de polimorfs i polisomes.[2]
Un sinònim poc usat és autunita bàrica.
Característiques
[modifica]És un fosfat hidratat d'uranil i bari, del grup de l'autunita, semblant a aquesta. Es presenta en petits cristalls tabulars que poden presentar macles polisintètiques. Normalment es troba en masses laminars o en crostes terroses. És radioactiva i fluorescent als rajos UV. Pot transformar-se en meta-uranocircita per parcial deshidratació.
Localització
[modifica]No és molt abundant. Es troben algunes mostres a Morvan i Puy-de-Dôme (França) i a Wölsendorf, Wittichen i Bergen (Alemanya). Un jaciment espanyol és el d'Escalona (Toledo) encara que també hi ha un jaciment que no s'explota a la Serra d'Albarrana (Còrdova).
Referències
[modifica]- ↑ Weisbach (1877) Jahrb.
- ↑ Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «Newsletter 69». Mineralogical Magazine, 10-2022, pàg. 1–5. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2022.115 [Consulta: 22 octubre 2022].
- Uranocircita, mindat.org.
- Uranocircita, webmineral.com.
- Manual de uranocircita, Mineral Data Publishing.
