Universitat Agostinho Neto
|
|||||
  | |||||
| Lema | Ensino - Investigação - Produção | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Agostinho Neto | ||||
| Dades | |||||
| Tipus | universitat pública | ||||
| País d'origen |  Angola | ||||
| Història | |||||
| Creació | 21 d'agost de 1962 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Associação das Universidades de Língua Portuguesa (en)  Agència Universitària de la Francofonia Associació d'Universitats Africanes | ||||
| Alumnat | 29.827 (2011)[1] | ||||
| Personal docent | 832 (2011)[1] | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Seu | |||||
| Seu | |||||
| Seu | |||||
| Rector | Maria do Rosário Teixeira de Alva Sequeira Bragança Sambo[2] | ||||
| Filial | |||||
| Part de | AULP | ||||
| Indicador econòmic | |||||
| Finançament | Públic | ||||
| Pressupost | Kz$ 8.607.873.188,00 (2013)[3] | ||||
| Lloc web | uan.ao | ||||
  
| |||||
La Universitat Agostinho Neto (UAN) és una universitat pública[4] d'Angola, amb seu a la ciutat de Talatona (Província de Luanda), considerada la universitat més gran i influent del país.
La seva tradició universitària es remunta al període colonial. No obstant això, va ser després de la independència del país que es va establir com a universitat estatal, o sigui, aquella que deuria formar la base intel·lectual d'Angola, creant una xarxa de facultats cobrint tot el territori nacional. Encara avui és referència en l'ensenyament superior angolès, i aplega en la seva estructura orgànica, set facultats, una escola superior i dos instituts superiors.
Mitjançant la reforma de 2008/2009, la seva qualificació va ser limitada a les províncies de Luanda i de Bengo, de manera que només comprèn la seva seu i les facultats situades a Talatona, Caxito, Luandai a Viana. Les altres facultats localitzades a altres províncies van ser agrupades en universitats regionals autònomes. Encara després d'aquesta reducció dràstica, la UAN continua a ser la major universitat d'Angola.
Història
[modifica]
Els primers cursos universitaris es van establir durant el període colonial.[5] La Facultat de Medicina de la Universitat Agostinho Neto reclama ser la successora de l' Aula de Medicina e Anatomia de Luanda, creada per la Carta Patent de Maria I de Portugal, el 24 d'abril de 1789, sota la direcció del metge José Pinto de Azeredo.[6] (encara que l' Aula de Geometria e Fortificação, el primer curs d'Enginyeria d'Àfrica, data de 1699).[5] El 29 de desembre de 1836 a l'Aula de Medicina passà a denominar-se Escola Médico-Cirúrgica de Luanda[6] i, el 2 d'abril de 1845, canvià la seva denominació en Instituto Prático de Medicina da África Ocidental Portuguesa.[5]
L'11 de desembre de 1851 un informe ministerial estudià el valor de la iniciativa, apuntava les dificultats i les deficiències, distingia l'Escola Mèdica de Goa com l'única que havia obtingut resultats acceptables i en comptes de proporcionar solucions, el decret que concloïa aquell document extingia algunes d'aquestes escoles, entre elles a de Luanda. Així va acabar una experiència que va durar més de seixanta anys.[5]
Amb l'arribada dels moviments de descolonització al territori d'Angola a partir de 1954 l'Estat Nou va decidir, entre altres coses, reprendre l'ensenyament universitari (servint com contra-resposta de naturalesa social), institucionalitzant a Angola l'any 1962, pel decret-llei 44530, de 21 d'agost, els Estudos Gerais Universitários de Angola (EGUA) integrat en la Universitat Portuguesa (en aquest cas, una tutela conjunta de les Universitats de Lisboa i de Porto). El primer rector dels EGUA va ser l'enginyer André Francisco Navarro.[7]
El 23 de desembre de 1968 el decret-llei 48790 transformà els Estudos Gerais Universitários de Angola en Universidade de Luanda que comprenia les Facultats d'Enginyeria, Economia i de Medicina, situades a Luanda, la Facultat d'Agronomia i de Medicina Veterinària, situada a Huambo i la Facultat de Lletres a Lubango.[8]
El 28 de setembre 1976, després de la proclamació d'independència d'Angola en 1975, la Universidade de Luanda fou transformada en Universidade de Angola (decret 77-A/76). El 24 de gener de 1985 passà a denominar-se Universidade Agostinho Neto, en memòria del primer president d'Angola i també del primer rector de la universitat després de la independència.[4]
En el transcurs dels anys 1980 i 1990, es va produir una expansió sistemàtica de la UAN, que va arribar a tenir facultats a Benguela, Cabinda, Huambo, Luanda, Lubango i Uíge.[9] Foren creats els anomenats Instituto Superior de Ciências da Educação (ISCED), que havien d'encarregar-se de la formació de professors d'ensenyament secundari a totes les províncies del país.
En 1997, acompanyant les modificacions polítiques al país i al món, van ser realitzades les primeres eleccions per a rector i degans de les Unitats Orgàniques, fet que va marcar la democratizació de la gestió universitària. Va ser elegida com la rectora la professora Laurinda Hoygaard, de la Facultat d'Economia, primera dona a dirigir una universitat al país. Tanmateix, a causa del seus enfrontaments amb les autoritats ministerials en defensa de l'autonomia acadèmica i universitària fou destituïda en 1999. El Ministeri de l'Educació va nomenar al professor Mário Fresta com a substitut després d'una decisió judicial.[10]
La tradició democràtica, però, fou reafirmada en 2002 quan fou elegit rector de la UAN João Sebastião Teta.[11]
Estructura orgànica
[modifica]Actualment la Universitat Agostinho Neto està organitzada en les següents unitats:[1][12]
Facultats a Luanda
[modifica]
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Infraestructura
[modifica]Com que les instal·lacions inicials de la UAN a Luanda ja no es corresponien a les seves necessitats,[13] es va construir a Kilamba Kiaxi, la Ciutat Universitària de la Universitat Agostinho Neto (també coneguda com a Cidade Universitária de Camama) que, a partir de 2012, passà a acollir el conjunt de les unitats i serveis de la UAN, situats a la capital.
Es calcula que la seva capacitat és per a un màxim de 40.000 estudiants, amb 20,23 km quadrats.[14] Posseeix 18.000 espais residencials per a professors, estudiants i funcionaris.
L'arquitectura del campus és el·líptica, com els edificis equidistants de la biblioteca central, disposats de forma que optimitzi la il·luminació i ventilació natural.[15]
Rectors
[modifica]| Nom | Mandat | Afiliació | Forma d'elecció |
|---|---|---|---|
| André Francisco Navarro[7] | 21 d'agost de 1962 a 31 d'agost de 1964 | Instituto Superior de Agronomia da Universitat de Lisboa |
Nomenat pel Ministre d'Ultramar |
| António de Mendonça Monteiro[16] | 31 d'agost de 1964 a 31 de març de 1966 | Instituto de Climatologia e Hidrologia da Universitat de Porto |
Nomenat pel Ministre d'Ultramar |
| Ivo Ferreira Soares[17] | 31 de març de 1966 a 1 de desembre de 1974 | Facultat de Medicina Veterinária da Universitat de Lisboa |
Nomenat pel Ministre d'Ultramar |
| Fernando Nunes Ferreira Real[18] | 1 de desembre de 1974 a 11 de novembre de 1975 | Laboratório de Mineralogia e Geologia da Universitat de Luanda |
Nomenat pel Ministre d'Ultramar |
| António Agostinho Neto[19] | 11 de novembre de 1975 a 10 de setembre de 1979 | Facultat de Medicina | Acumulà les funcions de: President d'Angola, Secretari general del MPLA i Rector de la Universitat |
| João Garcia Bires[20] | 10 de setembre de 1979 a 23 de desembre de 1980 | Facultat de Direito | Interí després de la mort d'Agostinho Neto |
| Augusto Lopes Teixeira[21] | 23 de desembre de 1980 a 19 de març de 1981 | Facultat d'Enginyeria | Nomenament presidencial |
| João Filipe Martins[22] | 19 de març de 1981 a 20 de novembre de 1986 | Facultat de Direito | Nomenament presidencial |
| Raul Neto Fernandes[23] | 20 de novembre de 1986 a 1990 | Facultat de Medicina | Nomenament presidencial |
| José Luís Guerra Marques[24] | 1990 a febrer de 1997 | Facultat d'Enginyeria | Nomenament presidencial |
| Laurinda de Jesus Fernandes Hoygaard[25] | febrer de 1997 a 28 d'octubre de 1999 | Facultat d'Economia | Elecció directa |
| Mário Fresta[26] | 28 d'octubre de 1999 a 29 de gener de 2002 | Facultat de Medicina | Nomenament presidencial |
| João Sebastião Teta[11] | 29 de gener de 2002 a 11 de juny de 2010 | Facultat d'Enginyeria | Elecció directa |
| Orlando Manoel José Fernandes da Mata[27] | 11 de juny de 2010 a 6 d'agost de 2015 | Facultat d'Enginyeria | Elecció directa |
| Maria do Rosário Teixeira de Alva Sequeira Bragança Sambo[2] |
6 d'agost de 2015 - present | Facultat de Medicina | Elecció directa |
Ex-alumnos i professors notables
[modifica]- Nuno Grande (ex-professor universitari i ex-vicerector) - polític i metge;
- Pepetela (professor universitari) - sociòleg i polític;
- Ruy Duarte de Carvalho (professor universitari) - antropòleg;
- Víctor Kajibanga (professor universitário) - sociólogo;
- José Adelino Maltez (ex-professor universitari) - científic i polític;
- Bornito de Sousa (alumnus) - professor universitari, polític i jurista;
- Manuel Vicente (alumnus) - enginyer i polític.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Portal UAN. «Boletim informativo sobre os órgãos de direção da U.A.N». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 8 maig 2017].
- ↑ 2,0 2,1 ANGOP. «Nova reitora da UAN garante trabalhar para um ensino superior de maior qualidade.».
- ↑ «Plano de acção orçamentária para 2013». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 8 maig 2017].
- ↑ 4,0 4,1 Portal UAN. «Acerca da UAN». Arxivat de l'original el 2023-01-13. [Consulta: 8 maig 2017].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Os Portugueses no Congo: Lição 6 - Cultura, educação e ensino em Angola». Arxivat de l'original el 2014-06-04. [Consulta: 8 maig 2017].
- ↑ 6,0 6,1 Faculdade de Medicina da Universidade Agostinho Neto. «Os estudos de Medicina nos Séculos XVIII e XIX».[Enllaç no actiu]
- ↑ Sousa, Marília Teixeira de.. Estudos Gerais Universitários de Angola - 50 Anos - História e Memórias.. Lisboa: Colibri, 2014.
- ↑ Paulo de Carvalho, Víctor Kajibanga, Franz-Wilhelm Heimer “Angola”, in: D. Teferra & P. Altbach (orgs.), African Higher Education: An International Reference Handbook, Bloomington & Indianapolis: Indiana University Press, 2003, pp. 162-175
- ↑ Blog morrodamaianga. (Flashback/Julho 2001) O poder judicial está de parabéns. 8 de julho de 2010
- ↑ 11,0 11,1 Sched. «Prof. Dr. João Sebastião Teta», 06-03-2013.
- ↑ Portal UAN. «Graduação». Arxivat de l'original el 2015-06-25. [Consulta: 8 maig 2017].
- ↑ Reitoria da UAN. «Memorando sobre o futuro Campos Universitário da UAN em Camama: GEPE-RUAN – Novembro de 2010». Arxivat de l'original el 2011-08-20. [Consulta: 8 maig 2017].
- ↑ Jornal SOL. «Luanda vai ter cidade universitária em 2012».[Enllaç no actiu]
- ↑ Portal UAN. «Campus da Universidade Agostinho Neto». Arxivat de l'original el 2023-01-13. [Consulta: 8 maig 2017].
- ↑ Universitat do Porto. «Antigos Estudantes Ilustres da Universidade do Porto: António de Mendonça Monteiro».
- ↑ Universitat de Lisboa. «A Universidade de Luanda – apontamento histórico». Arxivat de l'original el 2017-02-05. [Consulta: 8 maig 2017].
- ↑ Universitat de Trás-os-Montes e Alto Douro. «Fernando Real».
- ↑ Fundação Dr. António Agostinho Neto. «Biografia de Agostinho Neto».
- ↑ Fundação Dr. António Agostinho Neto. «Texto do Dr. João Garcia Bires sobre o 1º reitor da UAN».
- ↑ Diário da República de Angola. «Decreto n.º 12/81». Série I, n.º 65, 19-03-1981.
- ↑ Rádio e Televisão de Portugal. «Morreu embaixador angolano João Filipe Martins», 09-02-2005.
- ↑ Jornal de Angola Online. «Morreu ex-reitor da Universidade Agostinho Neto», 26-06-2015.[Enllaç no actiu]
- ↑ ANGOP. «Homenagem ao antigo reitor da Universidade Agostinho Neto (UAN)». Arxivat de l'original el 2017-02-06. [Consulta: 8 maig 2017].
- ↑ ESADR. «Laurinda de Jesus Fernandes Hoygaard». Arxivat de l'original el 2018-08-25. [Consulta: 8 maig 2017].
- ↑ ANGOP. «Educação: O Novo Reitor, João Teta.», 29-01-2002.
- ↑ Facultat de Ciências Sociais da Universidade Agostinho Neto. «Prof. Doutor Eng.º Orlando Manuel José Fernandes da Mata». Arxivat de l'original el 2017-02-05. [Consulta: 8 maig 2017].
Bibliografia
[modifica]- Eugénio Alves da Silva, Universidade Agostinho Neto: Quo Vadis?, Luanda: Kilombelombe, 2012