Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]

Vés al contingut

The Boss of It All

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaThe Boss of It All
Direktøren for det hele Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLars von Trier Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMeta Louise Foldager, Vibeke Windeløv i Signe Leick Jensen Modifica el valor a Wikidata
GuióLars von Trier Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMikkel Maltha Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAutomavision (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMolly Malene Stensgaard Modifica el valor a Wikidata
VestuariManon Rasmussen Modifica el valor a Wikidata
ProductoraZentropa Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNordisk Film i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança, Alemanya, Itàlia, Suècia, Dinamarca i Islàndia Modifica el valor a Wikidata
Estrena21 setembre 2006 Modifica el valor a Wikidata
Durada99 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalislandès
rus
anglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdirektorenfordethele.dk Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0469754 FilmAffinity: 139256 Allocine: 61126 Rottentomatoes: m/1174004-boss_of_it_all Letterboxd: the-boss-of-it-all Mojo: bossofitall Allmovie: v357990 TCM: 646461 Metacritic: movie/the-boss-of-it-all TV.com: movies/the-boss-of-it-all TMDB.org: 5206 Modifica el valor a Wikidata

The Boss of It All (títol original en danès: Direktøren for det hele, literalment en català «El cap de tot») és una comèdia escrita i dirigida per Lars von Trier. És una coproducció europea de l'any 2006 de Dinamarca amb Suècia, Islàndia, Itàlia, França, Finlàndia i Alemanya. Va estar nominada com a millor pel·lícula en el Festival de Sant Sebastià del 2006,[1] i el 2007 va obtenir dues nominacions (millor actor i actriu de repartiment) als Premis Bodil (associació de crítics de cinema de Dinamarca) i tres nominacions (millor actor, actor de repartiment i guió original) al Robert Festival. Tracta els temes típics de von Trier: poder, sexe i manipulació.[2] Segons VilaWeb és «una comèdia brillant i singular sobre l'absurd del món laboral».[3]

Argument

[modifica]

Ravn és propietari d'una petita empresa informàtica danesa. Davant dels seus empleats, fingeix ser només el representant d'un inventat home de palla que és Direktør for det hele o director de tot que viuria als Estats Units. Ravn que vol ser estimat per tots i a qui no li agraden conflictes –segons von Trier un tret típic dels danesos[4]–, inventa un superior fictici,[5] que només comunica per correu electrònic, per prendre mesures impopulars.[6] Les coses es compliquen quan l'empresa serà venuda i que el comprador, Finnur, un islandès antidanès vol trobar-se amb el veritable cap. Ravn contracta Kristoffer, un actor de segona categoria aturat i li crea un despatx.[7] Per un contratemps totalment imprevist, els empleats també es troben amb el «cap».

Kristoffer és un aficionat d'un igualment fictiu dramaturg Antonio Stavros Gambini, del qual aplica el cànon de l'absurditat «El teatre comença quan el teatre s'acaba». Ravn eixampla la missió de Kristoffer que, en les trobades amb els empleats no diu gaire res, com que no sap res d'afers ni d'informàtica. Quan s'enfaden per projecte de venda, Kristoffer inventa el personatge del «cap del cap del tot» i aviat tothom l'estima tant com en Ravn. Després d'un discurs de Kristoffer davant l'investor i tot l'equip Ravn decideix de no vendre. Això no plau a Kristoffer, que tem perdre el seu paper. Finnur se'n va enfadat i troba el succés tan absurd com un drama de Gambini: A banda de Kristoffer, és l'únic que mai ha sentit parlar de Gambini, un fet del qual Kristoffer queda tan impressionat que, en virtut del seu poder fiscal, signa la venda a l'islandés. Els empleats han de deixar les oficines.

Automavisió

[modifica]

Von Trier va utilitzar un sistema automàtic d'elecció de pla, sense cameràman, per tal de limitar la influència humana en la pel·lícula.[4] El director de fotografia escollia la ubicació de la càmera des del punt de vista artístic i a continuació la màquina escollia a l'atzar la inclinació d'aquesta, l'enfocament, el grau d'obertura de l'òptica, la panoràmica i la posició vertical i horitzontal. Un cop ha sortit el resultat el director, el director de fotografia i l'enginyer de so avaluen si és viable, en cas que no ho fos es realitzava una nova selecció a l'atzar.[8]

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Savall, Cristina «Von Trier sorprèn amb una comèdia d'embolics». El Periódico, 30-09-2006.
  2. Dawson, Nick «Lars Von Trier, The Boss Of It All» (en anglès). Filmmaker, 23-05-2007.
  3. Merino, Imma «Una comèdia plena d'intel·ligència de Lars von Trier es projecta fora de concurs a Sant Sebastià». VilaWeb, 30-09-2006.
  4. 4,0 4,1 Macnab, Geoffrey «'I'm a control freak - but I was not in control' (Sóc obsessionat pel control, però aquí no controlava res)» (en anglès). The Guardian, 22-09-2006.
  5. Comes i Cladera, Melcior «Conflicte». El Punt Avui, 04-03-2014.
  6. «El Jefe de Todo Esto: Sinopsis» (en castellà). [Consulta: 2 agost 2020].
  7. Muss, Lucy «Slave to cinema (Esclau del cinema)». The Guardian, 20-10-2006.
  8. «El concepto de rodaje del Jefe de Todo Esto» (en castellà), s.d. [Consulta: 2 agost 2020].

Enllaços externs

[modifica]