Ramon Roigé i Badia
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 març 1856 Cabassers (Priorat) |
Mort | 28 març 1932 (76 anys) el Prat de Llobregat (Baix Llobregat) |
Activitat | |
Ocupació | farmacèutic, botànic, jutge de pau |
Membre de |
Ramon Roigé i Badia (Cabassers, Priorat, 2 de març de 1856 - El Prat de Llobregat, 28 de març de 1932) fou un farmacèutic, botànic i jutge de pau català.[1]
Fill i net i germà de metges, ell estudià farmàcia a la Universitat de Barcelona, on en va obtenir la llicenciatura el 1877.[1] El 1886 s'establí com a farmacèutic al Prat de Llobregat, a la farmàcia de la plaça de la Vila, que adquirí a l'anterior farmacèutic i que després traslladà a l'actual carrer d'Ignasi Iglesias (aleshores era carrer de Tos).[2] També fou jutge de pau l'any 1907.[3] Visqué en El Prat fins a la seva mort el 1932.[1]
En El Prat, Roigé participà en les activitats literàries i científiques que s'hi duien a terme. És autor d'un estudi molt detallat de la flora del Prat: La flora del Prat de Llobregat.[2] El 1898 consta com a soci delegat del Centre Excursionista de Catalunya[4] i el 1904, com a soci corresponent de la Institució Catalana d'Història Natural.[1][5][6]
Col·laborà amb el canonge Jaume Almera i Comas en relació a les aigües freàtiques del delta del Llobregat. Almera confirmà l'existència d'una capa aqüífera sota El Prat de Llobregat i la possibilitat d'aprofitar aquelles aigües mitjançant la construcció de pous artesians; en un estudi publicat el 1895 escrivia que en el Delta hi havia «…una capa acuífera en todo él, y por consiguiente debajo del casco urbano del citado pueblo». Aquell mateix any ja s'havien perforat en terme municipal del Prat més de vint-i-cinc pous artesians.[7] En fer-se les primeres perforacions, Roigé mantenia Almera informat del rendiment dels pous.[8]
Roigé havia denunciat les condicions antihigièniques d'algunes zones del Prat, a causa dels mosquits, que transmetien el paràsit del paludisme i de tant en tant causaven brots d'aquesta malaltia. En la dècada de 1920, va col·laborar en la lluita contra aquesta malaltia, impulsada pel Dr. Gustavo Pittaluga Fattorini. Roigé distribuïa els preparats de quinina, que eren d'origen italià.[9]
El seu fill descrivia que, a la rebotiga de la farmàcia, al vespre solia fer-se una tertúlia de llicenciats.[3]
Reconeixements
[modifica]El 1904 rebé un premi del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona pel seu treball sobre la flora pratenca. L'Acadèmia de Ciències li concedí un premi per un treball sobre l'eclipsi de sol del 30 d'agost de 1905 en què tractà diversos aspectes astronòmics i meteorològics.[8] Va rebre també diversos premis en Jocs Florals. L'any 1969, l'Ajuntament del Prat de Llobregat va acordar posar el seu nom a una plaça «en reconeixement a la seva labor professional i per la seva estreta vinculació a la ciutat».[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Corbella i Corbella, Jacint. «Ramon Roigé i Badia (1856-1932), estudiós de la flora del Prat de Llobregat». A: Científics del Priorat. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 184–185. ISBN 978-84-7283-658-7 [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «El teu carrer: Plaça de Roigé i Badia». Ajuntament del Prat de Llobregat - Patrimoni cultural. [Consulta: 18 gener 2023].
- ↑ 3,0 3,1 Roigé i Calzada, Ramon «El meu pare». Revista Delta, Núm 66, 1984.
- ↑ Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 36, gener 1898, pàg. 43 [Consulta: 18 gener 2023].
- ↑ Camarasa Castillo, Josep María. Botànica i botànics dels Països Catalans. 1a. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1989, p. 180. ISBN 84-7739-069-X.
- ↑ Camarasa Castillo, Josep María. Cent anys de passió per la natura: una història de la Institució Catalana d'Història Natural: 1899-1999. Barcelona: Institució Catalana d'Història Natural (ICHN), 2000, p. 28. ISBN 84-7283-540-5 [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ Ferret i Pujol, Josep «El descobriment de les aigües artesianes del delta del Llobregat i la perforació dels primers pous artesians (1893-1895)». Materials del Baix Llobregat, 1994, pàg. 63-66.
- ↑ 8,0 8,1 Marí i Balcells, Víctor «Botànics i geòlegs en el Prat de Llobregat de fa cent anys». Gimbernat: Revista d'Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, Vol. 35, 2001, pàg. 75-84 [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ Marí i Balcells, Víctor J. «Gustavo Pittaluga Fattorini, un epidemiòleg al Prat de Llobregat (1876-1956)» (pdf). Gimbernat, 39, 2003, pàg. 153-160.