Rosa Leveroni i Valls

Rosa Leveroni i Valls

Biografia
Naixement	1r abril 1910 Barcelona
Mort	4 agost 1985 (75 anys) Cadaqués (Alt Empordà)
Sepultura	Cementiri de Portlligat (Cadaqués), nínxol 1037
Formació	Escola de Bibliotecàries
Activitat
Ocupació	poetessa, bibliotecària, escriptora
Gènere	Poesia
Obra
Primeres obres	Epigrames i cançons (1938)
Obres destacables Poesia i Contes.
Localització dels arxius	Biblioteca Nacional de Catalunya
Premis
(1982)  Creu de Sant Jordi

Rosa Leveroni i Valls (Barcelona, 1 d'abril de 1910 - Cadaqués, 4 d'agost de 1985) fou una escriptora catalana.^[1] La seva obra de poesia i prosa es recull en els volums Poesia (1981) i Contes (1985), tot i que també va escriure assaig i va fer crítica literària. L'any 1982, va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.^[2]

La seva poesia s'inspira en la de Carles Riba, i fou una de les fundadores de la revista Ariel. A més de la poesia, conreà l'assaig i la crítica literària sobre Ausiàs March. Els poemes de Rosa Leveroni són senzills i tracten bàsicament els temes de l'amor i la mort.^[3] En honor seu, hi ha un premi amb el seu nom el Premi de poesia catalana Rosa Leveroni a Cadaqués.^[4]

Rosa de Lima Olímpia Leveroni i Valls fou filla de Manuel Leveron i Capitani, qui descendia d'una família d'armadors genovesos, i de Rosa Valls i Torruella, mestra de formació, però sense excercir. Va néixer al número 47 del Passeig de Gràcia de Barcelona.^[3]

Seguí l'ensenyament primari al col·legi Príncep d'Astúries i, fins als dotze anys, a les Dames Negres. Ja d'adolescent mostrà afició literària. El curs 1929-1930 va fer l'examen d'ingrés a l'Escola Superior de la Dona, però el curs 1930-1931 decideix ingressar a l'Escola de Bibliotecàries, on va tenir com a professors Carles Riba, Pere Bohigas, Rafael Campalans, Lluís Nicolau d'Olwer, Marçal Olivar, Joan Petit i Montserrat o Ferran Soldevila, i en va obtenir el títol el 1933.^[3] Del seu pas per l'Escola es conserven els apunts de classe (a la Biblioteca de Catalunya, que en conserva tot el seu arxiu personal).^[5]

El 1933 va obtenir una beca de la Generalitat per ampliar a Madrid el seu treball de fi de carrera sobre literatura infantil, durant un mes; abans havia fet les pràctiques obligatòries a la Biblioteca popular de Figueres.^[3] Amb la carrera acabada va començar a treballar a la biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona, on de 1936 a 1938 va fer estudis de Filosofia i Lletres. Amb el desenllaç de la guerra civil perd el seu lloc de treball.^[3] Es llicencià en filosofia i lletres i a la Universitat de Barcelona.^{[cal citació]} Carles Riba li va prologar el seu primer llibre, Epigrames i cançons (1938).^{[cal citació]}

Rosa Leveroni pertany a la generació de Mercè Rodoreda, Pere Calders o Salvador Espriu, escriptors que van viure la Guerra civil quan començaven a publicar llibres madurs. Per aquest motiu, com a poeta, ha estat inclosa dins la generació del 36.^{[cal citació]} Durant la postguerra, va dedicar-se a la resistència cultural, al costat de Carles Riba, de qui feu d'enllaç amb els resistents de l'interior durant els anys d'exili del poeta.^{[cal citació]} Va guanyar els Jocs Florals de la llengua catalana de Londres (1947) i París (1948).^[3] Fins a l'any 1951, no publicà el segon llibre, Presència i record.^{[cal citació]}

El 1982^[1] va rebre la Creu de Sant Jordi i va ser una dels primers membres i sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

El 1948, el seu pare li havia comprat una barraca de pescadors a Portlligat (com a regal substitutiu del dot matrimonial),^[6] lloc que esdevindria la cambra pròpia de Leveroni fins a la seva mort.

• Epigrames i cançons (1938)
• Presència i record (1952)
• Poesia (1981)

• Les imatges marines en la poesia d'Ausiàs March (1951)
• Maria Novell, recordada (1969)
• Un epistolari de Carles Riba (1940-42)

• Contes (1986)
• L'estranger, L'Horta i Retorn (publicats en diverses antologies)
• Un home de lletres i altres contes (Horsori Editorial, Barcelona, 2011)

• «Rosa Leveroni i Valls». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
• LletrA. «Rosa Leveroni i Valls». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
• Diccionari biogràfic de dones. «Rosa Leveroni Valls». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 24 setembre 2015].
• Rosa Leveroni, pràctiques a la Biblioteca Popular de Figueres (1933). Biblioteca Fages de Climent.
• Fons personal Rosa Leveroni a la Biblioteca de Catalunya.