Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Província de Girona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia de Girona
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Tipusprovíncia d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 10′ 00″ N, 2° 40′ 00″ E / 42.166666666667°N,2.6666666666667°E / 42.166666666667; 2.6666666666667
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya Modifica el valor a Wikidata
CapitalGirona Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població786.596 (2021) Modifica el valor a Wikidata (133,1 hab./km²)
Geografia
Superfície5.910 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Punt més altPuigpedrós (2.915 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
Òrgan executiuDiputació de Girona Modifica el valor a Wikidata
• President Modifica el valor a WikidataMiquel Noguer i Planas (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
ISO 3166-2ES-GI Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSES512 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE17 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webddgi.cat… Modifica el valor a Wikidata
Instagram: diputaciogirona Modifica el valor a Wikidata

Girona[1] és una província amb capital a la ciutat de Girona que aglutina 221 municipis del nord-est de Catalunya, amb una població total de 753.054 habitants.[2] El govern provincial és la Diputació de Girona.

Història

[modifica]

La delimitació de la província de Girona ja va quedar establerta en la divisió de corregiments del 1810. En la divisió provincial del 1822, el territori de l'antiga vegueria de Girona s'ampliava per l'oest fins al curs del riu Ter, mentre que l'Alt Maresme passava a la província de Barcelona. En la divisió definitiva del 1833 incorporava l'est de la Cerdanya.

La tradicional capitalitat de Girona no tenia competència, malgrat no ser la ciutat més poblada, superada per Olot, condició que va recuperar a mitjan segle xix. A més de la seva posició central, el ressò que va assolir a causa dels setges patits en la Guerra del Francès va ser considerat un mèrit digne de ser tingut en compte.[3]

Territori

[modifica]

Municipis

[modifica]

Els municipis més poblats són:

Nom Pob. (2015)
Girona 97.586
Figueres 45.346
Blanes 39.132
Lloret de Mar 37.618
Olot 33.944
Salt 29.342
Palafrugell 22.733
Sant Feliu de Guíxols 21.586
Roses 19.575
Banyoles 19.343
Palamós 17.911
Santa Coloma de Farners 12.681
Torroella de Montgrí 11.388
Castelló d'Empúries 10.870
La Bisbal d'Empordà 10.759
Ripoll 10.632
Castell-Platja d'Aro 10.589
Calonge 10.520
L'Escala 10.276
Cassà de la Selva 10.030

Comarques

[modifica]

Les comarques que formen la província de Girona són:

Nom
Alt Empordà
Baix Empordà
Garrotxa
Gironès
Pla de l'Estany
Ripollès
Selva (excloent el municipi de Fogars de la Selva)
Cerdanya (meitat oriental)[Nota 1]
Osona (oriental)[Nota 2]

Partits judicials

[modifica]
Partits judicials de Girona.

La província de Girona està dividida administrativament en 9 partits judicials.

Partits judicials de la província de Girona
Partit Judicial Nombre
mun. 		Població
(hab) [2011] 		Superfície
(km²) 		Densitat
(hab/km²)
1 Figueres 68 140.428 1.339,9 119,3
2 Girona 38 209.895 214.085 350,7
3 Bisbal d'Empordà, la 32 85.055 560,4 142,5
4 Ripoll 20 26.560 992,5 28,5
5 Santa Coloma de Farners 24 86.050 925,7 170,2
6 Olot 21 55.597 733,6 182,1
7 Blanes 3 86.033 103,8 1.082,1
8 Sant Feliu de Guíxols 4 48.061 138,7 568,1
9 Puigcerdà 11 14.941 250,1 72,3
Girona 221 756.810 5.881,5 215,9

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
13.285 11.536 15.175 94.495 191.862 310.970 299.702 306.583 299.287 319.679

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
325.619 325.551 322.360 327.321 351.369 414.397 467.945 521.449 515.442 515.442

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
530.631 543.191 565.599 598.112 636.198 687.331 731.864 753.046 751.279
 743.352

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
739.607
 747.157
 765.554 - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Les dades anteriors a la formació de la província (1833) són la suma dels municipis actuals.

Organismes autònoms

[modifica]
  • Dipsalut: Organisme Autònom de Salut Pública de la Diputació de Girona.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Nomenclàtor mundial - Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 8 maig 2024].
  2. ↑ «Padró 2011 províncies de Catalunya - INE». [Consulta: 26 gener 2016].
  3. ↑ Burgueño, Jesús. De la vegueria a la província: La formació de la divisió territorial contemporània als Països Catalans, 1790-1850. Barcelona: Rafael Dalmau, 1995. ISBN 84-232-0487-1. 

Notes

[modifica]
  1. ↑ Els municipis de la Cerdanya inclosos en la província de Girona són: Alp, Bolvir, Das, Ger, Guils de Cerdanya, Fontanals de Cerdanya, Isòvol, Llívia, Meranges, Puigcerdà i Urús.
  2. ↑ Els municipis de Osona inclosos en la província de Girona són: Viladrau, Espinelves i Vidrà.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viccionari
Viccionari
 Viccionari
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Província_de_Girona&oldid=33837624»