Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]

Vés al contingut

President del Parlament de Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de càrrec políticPresident del Parlament de Catalunya
Josep Rull Modifica el valor a Wikidata
TitularJosep Rull i Andreu Modifica el valor a Wikidata
des del 10 juny 2024 Modifica el valor a Wikidata
TractamentMolt Honorable Senyor Modifica el valor a Wikidata
Nomenat perParlament de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióCatalunya Modifica el valor a Wikidata
InstitucióParlament de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Mandat4 anys Modifica el valor a Wikidata
Creació13 desembre 1932 Modifica el valor a Wikidata
Suplentvicepresident primer del Parlament de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Llistallista de presidents del Parlament de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Lloc webparlament.cat… Modifica el valor a Wikidata

El president del Parlament de Catalunya és el diputat que presideix el Parlament de Catalunya i té la representació de la cambra legislativa de la Generalitat.[1][2] D'acord amb les normes de protocol i cerimonial en l'àmbit de la Generalitat de Catalunya ocupa el segon lloc en l'ordre de precedència de les autoritats, just després del president de la Generalitat.[3] L'actual titular del càrrec és Josep Rull i Andreu.[4]

Naturalesa jurídica

[modifica]

La naturalesa jurídica del president del Parlament de Catalunya ve definida per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i pel Reglament del Parlament.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 preveu a l'article 59 que el Parlament de Catalunya, la cambra legislativa en el marc de la Generalitat de Catalunya, té un president elegit pel Ple de la cambra i remet al Reglament del Parlament la regulació de l'elecció i les funcions.[1]

El Reglament del Parlament en el capítol III del títol III regula la figura del president del Parlament i en determina les seves funcions i l'elecció, sens perjudici d'aquelles altres potestats del càrrec atribuïdes per altres parts del Reglament o per altres lleis.[2]

Funcions

[modifica]

D'acord amb el qual estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i el Reglament del Parlament corresponen al president del Parlament les següents funcions:[2][5][6]

  • Exercir la representació la cambra.
  • Establir l'ordre de les discussions i dirigir els debats amb imparcialitat i atent al respecte degut al Parlament.
  • Complir i fer complir el Reglament del Parlament.
  • Presidir i dirigir l'actuació de la Mesa del Parlament.
  • Presidir i convocar la Junta de Portaveus del Parlament.
  • Presidir la Diputació Permanent del Parlament.
  • Proposar al Ple del Parlament un candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya després de la constitució del nou Parlament o en un altre supòsit que s'escaigui l'elecció.
  • Exercir aquelles funcions atribuïdes per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, les lleis i el Reglament del Parlament.

En cas de vacant, absència o impediment del president, els vicepresidents del Parlament, per ordre consecutiu, el substitueixen amb els mateixos drets, deures i atribucions.[2]

Elecció

[modifica]

El president del Parlament és escollit, juntament amb la resta de membres de la Mesa, pel Ple de la cambra d'entre els seus membres en la sessió constitutiva a l'inici de cada legislatura.[7]

La votació per escollir el càrrec es fa per mitjà de paperetes: cada diputat escriu un sol nom i la dipositen dins una urna. Una vegada finalitzada la votació i realitzat l'escrutini és elegit president el qui hagi obtingut la majoria absoluta. En cas de no assolir aquesta majoria, es repeteix l'elecció entre els dos diputats que s'hagin apropat més a la majoria i surt elegit el qui hagi obtingut més nombre de vots. En cas de paritat, s'ha de repetir l'elecció, i, si la paritat persisteix després de quatre votacions, es considera elegit el candidat del grup parlamentari amb més diputats.[7]

En cas de vacant durant la legislatura, aquesta ha de ser proveïda per elecció del Ple de la cambra d'acord amb els paràmetres per escollir el càrrec en la sessió constitutiva.[7]

Mandat

[modifica]

El mandat del càrrec correspon a la de la durada de la legislatura, que no pot ser superior als quatre anys, i s'esgota quan es dona un dels següents supòsits:[5][8]

  • Per renúncia presentada a la Mesa del Parlament.
  • Per una sentència judicial que anul·li l'elecció o la proclamació com a diputat.
  • Per decés.
  • Per incapacitat declarada per una sentència judicial.
  • Per la condemna a una pena d'inhabilitació imposada per una sentència judicial ferma.
  • Per l'extinció del mandat quan es constitueix el nou Parlament.

Llista de presidents

[modifica]
# Legislatura President Inici de mandat Fi de mandat Partit polític
1 1932/1933 Lluís Companys Lluís Companys i Jover 13 de desembre de 1932 12 de juny de 1933 Esquerra Republicana de Catalunya
2 Joan Casanovas Joan Casanovas i Maristany 20 de juny de 1933 1 d'octubre de 1938
1934/1939
3 Josep Irla i Bosch Josep Irla i Bosch 1 d'octubre de 1938 15 d'octubre de 1940
Parlament
a l'exili
4 Antoni Rovira i Virgili Antoni Rovira i Virgili 15 d'octubre de 1940 5 de desembre de 1949
5 Manuel Serra i Moret Manuel Serra i Moret 5 de desembre de 1949 5 d'agost de 1954 Partit Socialista Unificat de Catalunya
6 Francesc Farreras i Duran Francesc Farreras i Duran 5 d'agost de 1954 10 d'abril de 1980 Esquerra Republicana de Catalunya
7 I Heribert Barrera Heribert Barrera i Costa 10 d'abril de 1980 17 de maig de 1984
8 II Miquel Coll i Alentorn Miquel Coll i Alentorn 17 de maig de 1984 4 d'abril de 1988 Unió Democràtica de Catalunya[a]
9 III Joaquim Xicoy Joaquim Xicoy i Bassegoda 16 de juny de 1988 5 de desembre de 1995
IV
10 V Joan Raventós Joan Reventós i Carner 5 de desembre de 1995 5 de novembre de 1999 Partit dels Socialistes de Catalunya
11 VI Joan Rigol Joan Rigol i Roig 5 de novembre de 1999 5 de desembre de 2003 Unió Democràtica de Catalunya[a]
12 VII Ernest Benach Ernest Benach i Pascual 5 de desembre de 2003 17 de novembre de 2006 Esquerra Republicana de Catalunya
VIII 17 de novembre de 2006 16 de desembre de 2010
13 IX Núria de Gispert Núria de Gispert i Català 16 de desembre de 2010 17 de desembre de 2012 Unió Democràtica de Catalunya/Demòcrates de Catalunya[a]
X 17 de desembre de 2012 26 d'octubre de 2015
14 XI Carme Forcadell Carme Forcadell i Lluís 26 d'octubre de 2015 17 de gener de 2018 Independent[b]
15 XII Roger Torrent Roger Torrent i Ramió 17 de gener de 2018 12 de març de 2021 Esquerra Republicana de Catalunya
16 XIV Laura Borràs Laura Borràs i Castanyer 12 de març de 2021 28 de juliol de 2022 Junts per Catalunya
- Alba Vergés Alba Vergés i Bosch
(en funcions)
28 de juliol de 2022 9 de juny de 2023 Esquerra Republicana de Catalunya
17 Laura Borràs Anna Erra i Solà 9 de juny de 2023 10 de juny de 2024 Junts per Catalunya
18 XV Josep Rull Josep Rull i Andreu 10 de juny de 2024 En el càrrec

Notes

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 A proposta de CiU
  2. A proposta d'ERC (partit integrat en la coalició Junts pel Sí)

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Organització i funcionament del Parlament de Catalunya». Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, 2016, pàg. 46-47.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Les funcions del president i de la Mesa del Parlament». Reglament del Parlament, 2016, pàg. 38-41.
  3. «DECRET 189/1981, de 2 de juliol, establint les normes de Protocol i Cerimonial en l'àmbit de la Generalitat de Catalunya.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 146, 29-07-1981, pàg. 812.
  4. Alcobendas, Núria Orriols Guiu, Mireia Esteve, Xavi Tedó, Martina. «Josep Rull, nou president del Parlament amb els vots de Junts, ERC i la CUP», 10-06-2024. [Consulta: 10 juny 2024].
  5. 5,0 5,1 «La Diputació Permanent». Reglament del Parlament, 2016, pàg. 56-59.
  6. «Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern». Llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern, 2011, pàg. 17.
  7. 7,0 7,1 7,2 «L'elecció dels membres de la Mesa del Parlament». Reglament del Parlament, 2016, pàg. 41-42.
  8. «L'adquisició i la pèrdua de la condició de diputat i la suspensió dels drets parlamentaris». Reglament del Parlament, 2016, pàg. 33-34.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]