Plantilla:Article Països Baixos 05

Rembrandt Harmenszoon van Rijn (Leiden, Països Baixos, 15 de juliol de 1606 - Amsterdam, 4 d'octubre de 1669) fou un pintor i gravador neerlandès. Generalment està considerat com un dels més grans pintors i gravadors de la història de l'art europeu i el més important de la història holandesa. Les seves contribucions a l'art va formar part d'un període que els historiadors anomenen Edat d'Or Holandesa.

Havent aconseguit triomfar com a jove pintor de retrats, els seus últims anys van estar marcats per la tragèdia personal i dificultats financeres. Tanmateix, els seus dibuixos i pintures van ser populars al llarg de la seva vida, i la seva reputació com a artista continua sent elevada, i durant vint anys va ser mestre de gairebé tots els pintors holandesos més importants.

En les pintures i els gravats mostra un coneixement complet de la iconografia clàssica, que modela per adaptar-se a les exigències de la seva pròpia experiència; per tant, en la representació d'una escena bíblica, Rembrandt tenia un bon coneixement del text específic, l'assimilació de la composició clàssica, i les seves observacions de la població jueva d'Amsterdam.

Les dues etapes de la vida de Rembrandt (la pròspera i l'adversa) es reflecteixen en les seves obres, i molt especialment en els autoretrats. Mentre que els primers són alegres i brillants, els dels darrers anys tenen un caràcter molt més serè i fosc, amb una profunditat superior. Totes les seves obres són plenament barroques, i estan dominades per l'acció, el dramatisme i un realisme derivat de l'observació del món que l'envoltava.