Planta (peu)
 Plantes d'Homo sapiens | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | planta |
| Part de | peu  |
| Artèria plantar medial Artèria plantar lateral | |
| Innervació | Nervi plantar medial Nervi plantar lateral |
| Identificadors | |
| TA | A01.1.00.044 |
| FMA | 25000 : multiaxial – jeràrquic |
| Terminologia anatòmica | |
La planta o sola del peu és la seva part inferior, que posa el cos en contacte amb el terra.
El terme «plantar» es refereix a allò relatiu a la cara inferior del peu.
Funcions
[modifica]És sobre aquesta part del peu que el cos es recolza quan un individu està dempeus, camina, salta o corre. La planta del peu té un paper important «en la percepció del moviment i el control postural».[1]
És una zona reflex (particularment marcada pel reflex de Babinski en l'infant de 0 a 6 anys).[2] La xarxa nerviosa de la planta del peu també informa el cervell sobre la naturalesa del terra, el seu pendent, la seva naturalesa més o menys relliscosa, la seva temperatura, etc.
Característiques
[modifica]La planta del peu és espessa, però també localment[3] molt innervada, particularment a l'àpex de la volta plantar, cosa que en fa la part del cos humà més sensible, o gairebé (tot depèn dels individus) (pessigolles).
La forma de la planta de peu humana és única en els primats, principalment a causa d'un hàl·lux que no és prènsil i la posició erecta adoptada per Homo sapiens.[4]
En general, la planta del peu de la dona és més llisa i sensible a les pessigolles i menys arrugada que la de l'home.
Els venes són més profundes i estan més ben protegides sota el peu que a la part superior del peu.[5]
La seva pell pot ser més o menys humida o transpirant segons els individus i la manera com van calçats i vestits.
Massatges
[modifica]Segons la reflexologia, el massatge de la planta dels peus tindria virtuts curatives: alliberaria toxines capables d'alleujar diversos òrgans del cos humà.
Cultura
[modifica]En certes cultures, la planta del peu té una certa atracció sexual[6]
A certs països orientals i d'Àsia és de mala educació mostrar la planta del peu d'un individu.[7]
Patologies
[modifica]- Durícies
- Descamació, a causa de certes malalties o intoxicacions (amb mercuri, per exemple) o carències alimentàries[8]
- Lesions ulceronecròtiques (particularment en els diabètics i leprosos)
- Pian[9]
Il·lustracions
[modifica]-
Pell de la planta dels peus hiperhidratada per haver estat dins l'aigua
-
Peu de trinxera (infecció ulcerosa que afectava els soldats de la Primera Guerra Mundial
-
Úlcera provocada per una neuropatia en un diabètic
Referències
[modifica]- ↑ André-Deshays, C., i Revel, M. (1988). Rôle sensoriel de la plante du pied dans la perception du mouvement et le contrôle postural. Méd Chir Pied, 4(4), 217-223.
- ↑ Walshe, F. (1956). The Babinski plantar response, its forms and its physiological and pathological significance. Brain, 79(4), 529-556.
- ↑ Gerthoffer, J. (1982). Cartographie du seuil de perception de la pression de la plante des pieds. Ann Kiné, 9, 469-474.
- ↑ Volkov, T. (1905). Variations squelettiques du pied chez les primates et dans les races humaines[Enllaç no actiu]. Laffray fils et gendre ; Bulletins et Mémoires de la Société d'anthropologie de Paris, 1903 Vol 4, núm. 4 pàg. 632-708
- ↑ Lejars, F. (1980). Les veïnes de la plante du pied. Archives de physiologie, 5.
- ↑ Kreiger Publishing. The Sex Life of the Foot and Shoe, 1993.
- ↑ (anglès) Worth Publishing. Communicating in Groups and Teams: Sharing Leadership, 2009, p. 223. ISBN 978-0495570462.[Enllaç no actiu]
- ↑ VAN DAELE, G. (1938). http://lib.itg.be/open/ASBMT/1938/1938asbm0653.pdf[Enllaç no actiu] Sur une affection de carence et de déséquilibre diététique observée au Congo (buaki des indigènes)] (PDF, 17 pàgines)
- ↑ Hermans, E. H. (1939). Pian de la plante du pied et de la paume de la main. Acta leidensia, 14, 111-118.
Bibliografia
[modifica]
- Loth, E. (1913). Étude anthropologique sur l'aponévrose plantaire. Bulletins et Mémoires de la Société d'anthropologie de Paris, 4(6), 601-609.
- WALSHE, F. (1956). The Babinski plantar response, its forms and its physiological and pathological significance. Brain, 79(4), 529-556.
Vegeu també
[modifica]
