Pietro Parolin

Pietro Parolin

(2021)
Biografia
Naixement	17 gener 1955 (69 anys) Schiavon (Itàlia)
Cardenal Santi Simone i Giuda Taddeo a Torre Angela
22 febrer 2014 –
Cardenal secretari d'estat
15 octubre 2013 – ← Tarcisio Bertone
Nunci apostòlic a Veneçuela
17 agost 2009 – 15 octubre 2013 ← Giacinto Berloco – Aldo Giordano →
Arquebisbe titular d'Aquipendium
17 agost 2009 – 22 febrer 2014 ← Renato Boccardo – Fabio Fabene → Diòcesi: bisbat d'Aquipendium
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Pontificia Universitat Gregoriana
Activitat
Camp de treball	Dret canònic i diplomàcia
Ocupació	Cardenal Secretari d'Estat
Membre de	Acadèmia Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino Acadèmia del Regne del Marroc (soci)
Consagració	12 de setembre de 2009 per Benet XVI
Proclamació cardenalícia	22 de febrer de 2014 per Francesc Cardenal bisbe dels Santi Simone e Giuda Taddeo a Torre Angela
Altres ocupacions	Arquebisbe titular d'Acquapendente
Participà en
17 gener 2017	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2017
Cronologia
27 abril 1980	orde sacerdotal (Vicenza)
Premis
(28 desembre 2023)  Orde al Mèrit, 2a classe (30 abril 2015)  Orde de l'Estrella de Romania (octubre 2009)  comanador amb Estrella de l'Orde del Mèrit de la República de Polònia (2009)  Creu de Comanador de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya (24 juny 2005)  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana  Orde de Stara Planina  Gran Creu de l'Orde Militar de Crist
Signatura
Qui nos separabit a caritate Christi?

Pietro Parolin ([ˈpjetro paroˈliŋ]) (Schiavon, província de Vicenza, Vèneto, 17 de gener de 1955) és un clergue, arquebisbe i cardenal italià.

Fill d'un comerciant de ferreteria i d'una mestra de primària, als deu anys restà orfe de pare amb dos germans més petits. Estudià al seminari de Vicenza, i a la catedral d'aquesta ciutat fou ordenat sacerdot el 27 d'abril de 1980. Durant dos anys exercí de vicari a la ciutat de Schio, per ingressar seguidament a l'Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica, l'escola diplomàtica de la Santa Seu. Mentrestant cursà estudis de dret canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on el 1r de juliol de 1986 es doctorà amb una tesi sobre el Sínode dels Bisbes.

Ingressa al servei diplomàtic de la Santa Seu i fou destinat a les nunciatures de Nigèria (1986-1989) i de Mèxic (1989-1992). Aquest darrer any fou reclamat a Roma per a treballar a la Secretaria d'Estat del Vaticà. Dins d'aquest organisme i des de l'any 2000 s'ocupà dels afers italians, encarregat especialment del servei religiós a les forces armades, als hospitals i a les presons.

El 30 de novembre de 2002 el papa Joan Pau II el nomenà subsecretari del departament de Relacions amb els Estats (Afers exteriors), dins del qual tingué especial protagonisme en les relacions del Vaticà amb el Vietnam i la Xina. Fou encarregat de negociar amb el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero una possible reforma dels acords entre Espanya i la Santa Seu, però les negociacions no prosperaren. Per contra, Parolin fou l'encarregat de ratificar l'adhesió vaticana al Tractat de No Proliferació Nuclear.

El 17 d'agost de 2009 del papa Benet XVI el nomenà nunci apostòlic a la Veneçuela d'Hugo Chávez, alhora que el consagrava personalment arquebisbe titular d'Acquapendente.

El 30 d'agost de 2013 el papa Francesc el nomenà Secretari d'Estat en substitució del cardenal Tarcisio Bertone,^[1] que romangué en funcions fins al 15 d'octubre següent. Tot i ja ser formalment el nou secretari d'estat, Parolin no pogué prendre possessió del càrrec el dia del comiat a Bertone a causa d'una lleu intervenció quirúrgica.^[2]

El mateix papa Francesc, en el consistori ordinari de 22 de febrer de 2014 el creà cardenal del títol de Ss. Simone e Giuda Taddeo a Torre Angela.^[3]

El 10 de maig de 2020, el cardenal Pietro Parolin presidirà les celebracions amb motiu del bicentenari de la Diòcesi de San Cristóbal de La Laguna (Illes Canàries).^[4]

Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana - 24 de junt de 2005^[5]

Ciutadà honorari d'Acquapendente.^[6]

Creu de Comendador amb Placa de l'Orde al Mèrit de la República de Polònia - octubre de 2009^[7]

Banda Especial de l'orde de l'Àliga Asteca - 4 de juliol de 2014^[8]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pietro Parolin

Precedit per: Celestino Migliore	Sots-secretari per les Relacions amb els Estats 30 de novembre de 2002 - 17 d'agost de 2009	Succeït per: Ettore Balestrero
Precedit per: Renato Boccardo	Bisbe titular d'Acquapendente (títol personal d'arquebisbe) 17 d'agost de 2009 – 22 de febrer de 2014	Succeït per: Fabio Fabene
Precedit per: Giacinto Berloco	Nunci apostòlic a Veneçuela 17 d'agost de 2009 - 15 d'octubre de 2013	Succeït per: Aldo Giordano
Precedit per: Tarcisio Bertone	Cardenal Secretari d'Estat des del 15 d'octubre de 2013	Succeït per: al càrrec
Precedit per: ---	Cardenal bisbe dels Sants Simó i Judes Tadeu a Torre Angela des del 22 de febrer de 2014	Succeït per: al càrrec