Vés al contingut

Panasonic (equip ciclista)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Panasonic
Dades
(en) Panasonic-Raleigh (en) Panasonic-Isostar (en) Panasonic-Sportlife (de) Panasonic-Merckx-Agu (de) Panasonic-Isostar-Colnago-Agu
Cotxe d'assistència
Tipus	equip ciclista professional (1984–1992)
País d'origen	Països Baixos
Creació	1984
Data de dissolució o abolició	1992
Activitat
Esport	ciclisme de carretera
Governança corporativa
Mànager general	Peter Post (1984–1992)
Director esportiu	Jules De Wever (1984–1986) Walter Planckaert (1986–1992) Ferdinand Van Den Haute (1988–1990) Theo de Rooij (1991–1992)
Format per	Panasonic-Raleigh 1984 ^(en) Panasonic-Raleigh 1985 ^(en)

El Panasonic és un antic equip ciclista neerlandès que va existir entre 1984 i 1992. L'equip era patrocinat per l'empresa Panasonic. L'equip es formà el 1984 de la mà de Peter Post, arran de l'escissió de l'equip TI-Raleigh, que tingué com a conseqüència la creació de dues estructures diferents: el Kwantum Hallen, amb Jan Raas al capdavant, i el Panasonic.^[1]

L'equip es va dissoldre a la fi de la temporada 1992, ja que tot i alguns rumors sobre possibles acords amb altres patrocinadors, com ara Toyota, finalment no es materialitzà cap acord.^[2]

Principals victòries

Campionat de Zuric: Phil Anderson (1984), Viatxeslav Iekímov (1992)
Tour de Flandes: Johan Lammerts (1984), Eric Vanderaerden (1985)
Gant-Wevelgem: Eric Vanderaerden (1985), Teun van Vliet (1987)
París-Tours: Phil Anderson (1986)
París-Roubaix: Eric Vanderaerden (1987), Jean-Marie Wampers (1989), Eric Van Lancker (1990)
Amstel Gold Race: Eric Van Lancker (1989), Olaf Ludwig (1992)
Lieja-Bastogne-Lieja: Eric Van Lancker (1990)
Gran Premi de les Amèriques: Eric Van Lancker (1991)
Wincanton Classic: Eric Van Lancker (1991)

Grans Voltes

Tour de França:
- 11 participacions (1984, 1985, 1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1991, 1992)
- 12 victòries d'etapa :
  - 2 el 1985: Eric Vanderaerden (2)
  - 3 el 1985: Johan Lammerts, Eric Vanderaerden (2)
  - 2 el 1986: Johan van der Velde, Eddy Planckaert
  - 1 el 1987: Erik Breukink
  - 1 el 1989: Erik Breukink
  - 1 el 1990: Olaf Ludwig
  - 1 el 1991: Viatxeslav Iekímov
  - 1 el 1992: Olaf Ludwig
- 4 classificacions secundàries:
  - Classificació dels joves: Erik Breukink (1988), Eddy Bouwmans (1992)
  - Classificació per punts: Eric Vanderaerden (1986), Olaf Ludwig (1990)

Giro d'Itàlia
- 5 participacions (1986, 1987, 1988, 1989, 1990)
- 12 victòries d'etapa:
  - 2 el 1986: Johan van der Velde, Eric Van Lancker
  - 3 el 1987: Erik Breukink, Eddy Planckaert, Robert Millar
  - 2 el 1988: Erik Breukink, Urs Freuler
  - 4 el 1989: Jean-Paul Van Poppel (2), Urs Freuler (2)
  - 1 el 1990: Allan Peiper
- 1 classificació secundària:
  - Gran Premi de la muntanya: Phil Anderson ([1987)

Volta a Espanya
- 3 participacions (1985, 1986, 1991)
- 6 victòries d'etapes :
  - 3 el 1985: Bert Oosterbosch, Eddy Planckaert (2)
  - 3 el 1986: Robert Millar, Eddy Planckaert (2)

Principals corredors

Referències

↑ «El Ti-Raleigh será Panasonic por cuatro millones de dólares». El Mundo Deportivo, 20-07-1983. [Consulta: 28 juliol 2009].
↑ «Financial Scene for Tour de France Teams: Lots of Valleys» (en anglès). The New York Times, 15-07-1992.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Panasonic

Guanyadors de la Classificació per equips al Tour de França

Per temps

1962–1963: Saint–Raphaël • 1964: Pelforth–Sauvage–Lejeune • 1965–1966: Kas–Kaskol • 1969: Faema • 1970: Salvarani • 1971: Bic • 1972: Gan–Mercier • 1973: Bic • 1974: Kas • 1975: Gan–Mercier • 1976: Kas • 1977: TI–Raleigh • 1978: Miko–Mercier–Hutchinson • 1979: Renault–Gitane • 1980: Miko–Mercier • 1981: Peugeot–Esso–Michelin • 1982: Coop–Mercier–Mavic • 1983: TI–Raleigh–Campagnolo • 1984: Renault–Elf • 1985–1986: La Vie Claire–Radar • 1987: Système U • 1988–1989: PDM–Ultima–Concorde • 1990: Z–Tommaso • 1991: Banesto • 1992–1993: Carrera • 1994: Festina–Lotus • 1995: ONCE • 1996: Festina–Lotus • 1997: Team Telekom • 1998: Cofidis • 1999: Banesto • 2000–2001: Kelme–Costa Blanca • 2002: ONCE–Eroski • 2003: Team CSC • 2004–2006: T–Mobile Team • 2007: Discovery Channel • 2008: CSC–Saxo Bank • 2009: Astana • 2010: Team RadioShack • 2011: Team Garmin–Cervélo • 2012: RadioShack–Nissan • 2013: Saxo–Tinkoff • 2014: AG2R–La Mondiale • 2015–2016: Movistar Team • 2017: Team Sky • 2018–2020: Movistar Team • 2021: Bahrain Victorious • 2022: Ineos Grenadiers • 2023: Team Jumbo–Visma

Per punts

1973–1976: Gan–Mercier • 1977: Peugeot–Esso–Michelin • 1978: TI–Raleigh–McGregor • 1979: Renault Gitane • 1980: TI–Raleigh–Creda • 1981: Peugeot–Esso–Michelin • 1982–1983: TI–Raleigh–Campagnolo • 1984: Panasonic • 1985: La Vie Claire–Radar • 1986: Panasonic • 1987: Système U • 1988: PDM–Ultima–Concorde

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Panasonic_(equip_ciclista)&oldid=34046220»

Clubs ciclistes neerlandesos

Categories ocultes: