Steven F. Udvar-Házy
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1946  (77/78 anys)Budapest (Hongria) |
| Residència | Beverly Hills |
| Formació | Universitat de Califòrnia a Los Angeles |
| Activitat | |
| Ocupació | emprenedor |
| Premis | |
| |
Steven Ferencz Udvar-Házy (/ˈudvɒrhaːzi/; nascut el 1946), també conegut com a István o Steve Hazy, és un empresari multimilionari estatunidenc i el conseller delegat d'Air Lease Corporation. És l'expresident i conseller delegat d'International Lease Finance Corporation (ILFC), un dels dos principals arrendadors d'aeronaus del món (juntament amb GE Capital Aviation Services).[1] El 2011, era la 409a persona més rica del món segons la revista Forbes, amb un actiu net de 3.200 milions de dòlars.[2]
Infància i joventut
[modifica]La família Udvar-Házy es mudà als Estats Units el 1958 per fugir de l'ocupació soviètica d'Hongria. Udvar-Házy estudià al University High School de Los Angeles,[3] i la Universitat de Califòrnia a Los Angeles.[4]
Carrera
[modifica]Udvar-Házy estava en la tercera dècada de la seva vida durant la fase final de la transició d'avions de turbohèlices a avions de reacció, a mitjans i finals de la dècada del 1960, i s'adonà que la major inversió de capital necessària per adquirir avions de reacció representava una oportunitat per a una empresa d'arrendament. Fundà ILFC amb el seu compatriota Leslie Gonda i el seu fill Louis Gonda el 1973, arrendant un sol Douglas DC-8 de segona mà a Aeroméxico. Marxà d'ILFC el febrer del 2010 i fundà Air Lease Corporation.[4]
El 2016, el primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán, condecorà Udvar-Házy amb la Gran Creu de l'Orde del Mèrit d'Hongria per les seves contribucions a la indústria aèria.[5]
Filantropia
[modifica]Udvar-Házy feu un donatiu de 66 milions de dòlars a la Smithsonian Institution que permeté al Museu Nacional de l'Aire i l'Espai dels Estats Units construir l'annex del Centre Steven F. Udvar-Hazy a l'Aeroport Internacional de Washington-Dulles.[6] El 2006, l'annex contenia més de 120 aeronaus i 140 objectes relacionats amb l'exploració de l'espai, i actualment la seva col·lecció inclou el transbordador espacial Discovery. Està previst que s'hi acabin instal·lant més de 300 aeronaus.[7]
La família Udvar-Házy feu una contribució financera per a la construcció del Christine and Steven F. Udvar-Hazy Library and Learning Center al campus de la Universitat Aeronàutica Embry–Riddle a Prescott. Fou el donatiu més gran fet a la universitat fins aleshores.[8] L'edifici de negocis de la Universitat Estatal Dixie fou anomenat en honor dels seus pares.
Vida personal
[modifica]És casat amb quatre fills i viu a Beverly Hills (Califòrnia).[2]
Referències
[modifica]- ↑ «From the Chairman & CEO» (en anglès). Wayback. Arxivat de l'original el 26 de gener 2013.
- ↑ 2,0 2,1 «Steven Udvar-Hazy» (en anglès). Forbes-World's Billionaires. forbes.com, 09-03-2011 [Consulta: 27 abril 2011].
- ↑ Uni Hi Warriors & Wildcats Report de l'1 de juny del 2015
- ↑ 4,0 4,1 Leslie Wayne «The Real Owner of All Those Planes» (en anglès). The New York Times. NYTimes.com, 10-05-2007 [Consulta: 10 maig 2007].
- ↑ «Prime Minister Viktor Orbán presents Steven F. Udvar-Hazy with the Grand Cross of the Order of Merit of Hungary» (en anglès). [Consulta: 25 febrer 2018].
- ↑ Lawrence M. Small «A century's roar and buzz: Thanks to an immigrant's generosity, the Steven F. Udvar-Hazy Center opens to the public» (en anglès). Smithsonian. smithsonianmag.com, p. 20 [Consulta: 19 gener 2020]. Arxivat 8 de febrer 2013 at Archive.is «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-02-08. [Consulta: 19 gener 2020].
- ↑ Smithsonian National Air and Space Museum (28 març 2000). "New Smithsonian Museum Facility to be Named After Donor" (en anglès). Nota de premsa. Arxivat 30 April 2011[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-04-30. [Consulta: 19 gener 2020].
- ↑ Embry Riddle Aeronautical University (3 maig 2008). "Aviation Entrepreneur Steven Udvar-Hazy Speaks at Embry-Riddle Commencement and Dedicates New Library" (en anglès). Nota de premsa. Arxivat 1 de maig 2008 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-05-01. [Consulta: 19 gener 2020].