Shiing-Shen Chern

Shiing-Shen Chern

Biografia
Naixement	(zh) 陳省身 26 octubre 1911 Jiaxing (RP Xina)
Mort	3 desembre 2004 (93 anys) Tianjin (RP Xina)
Causa de mort	insuficiència cardíaca
Sepultura	Tomba de Shiing-Shen Chern a la Universitat de Nankai 39° 06′ 05″ N, 117° 10′ 15″ E / 39.101298°N,117.170697°E / 39.101298; 117.170697
Director Institut Chern de Matemàtiques
1985 – 1992 ← cap valor – Guoding Hu →
Director Mathematical Sciences Research Institute
1982 – 1984 ← cap valor – Irving Kaplansky →
Dades personals
Religió	Ateisme
Formació	Facultat de Ciències de París (1936–1937) Universitat d'Hamburg (1934–1936) Universitat Tsinghua (1930–1934) Universitat de Nankai (1926–1930)
Tesi acadèmica	Eine Invariantentheorie der Dreigewebe aus r- dimensionalen Mannigfaltigkeiten im R(sub)2r  (1936 )
Director de tesi	Wilhelm Blaschke
Activitat
Camp de treball	Geometria diferencial
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat d'Amsterdam, professor visitant. Facultat de Matemàtiques, Informàtica, Física i Astronomia (1967–1967) Universitat de Califòrnia a Berkeley (1960–1979) Universitat de Chicago (1949–1960) Acadèmia Sínica (1946–1948) Universitat de Princeton (1943–1945) Universitat Nacional Associada del Sud-oest (1938–1943) Universitat Tsinghua (1937–1938)
Membre de	Royal Society Acadèmia Sínica Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Xinesa de les Ciències Societat Filosòfica Americana Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units Acadèmia Francesa de les Ciències Acadèmia Mundial de les Ciències
Professors	Dan Sun, Jiang Lifu, Élie Cartan i Solomon Lefschetz
Alumnes	Chen Ning Yang
Influències	Élie Cartan
Obra
Obres destacables classe de Chern forma de Chern–Simons Homomorfisme de Chern-Weil teoria de Chern-Simons Teoria de Chern-Weil Teorema de Chern-Gauss-Bonnet
Estudiant doctoral	Shing-Tung Yau, Louis Auslander, Katsumi Nomizu, Manfredo do Carmo, Howard Garland, Robert Brown Gardner, Jon Gordon Wolfson (en) , Joseph A. Wolf, Harold I. Levine (en) , Thomas Banchoff, Shiu-Yuen Cheng (en) , Hsien Chung Wang, Sidney Martin Webster (en) , Alan Weinstein, Bernard Shiffman (en) , Jerome Spanier (en) , John Millson, David Bleecker, Peter Li (en) , Haruo Suzuki (en) , William Francis Pohl (en) , Theodore Shifrin (en) , Liao Shantao (en) , Alexandre Rodrigues, Nicholas Constantine Petridis (en) , Harold Gerard Donnelly (en) , Donald Alfred Pelles (en) , Hon-Fei Lai (en) , João Lucas Marques Barbosa (en) , S. C. Chang (en) , Chen-Nang Yang (en) , Stuart Preston Smith (en) , Ai-Nung Wang (en) , Leo Huet Amaral (en) , William Henry Smoke (en) , Robert Alan Wolf (en) , Robert C. Reilly (en) , Steven Lee Jordan (en) , Dominic Shui-Pui Leung (en) , Plínio Amarante Quirino Simões (en) , Douglas James Dunham (en) , Chen Han Sung (en) i James John Faran (en)
Família
Cònjuge	Shining Cheng
Fills	May Chu
Pares	Baozhen Chern i Mei Han
Parents	Ching-wu Chu, gendre
Premis
(2004)  Premi Shaw en Ciències Matemàtiques (2004)  Premi Shaw (2002)  Medalla Lobatxevski (1996)  Gran Creu de l'Orde nacional del Mèrit Científic (1985)  doctor honoris causa per la Universitat de Nankai (1985)  Membre estranger de la Royal Society (1983)  Premi Leroy P. Steele (1983)  Premi Wolf en Matemàtiques (1982)  Premi Humboldt (1982)  doctor honoris causa per l'ETH Zürich (1975)  Medalla Nacional de Ciència (1970)  Premi Chauvenet (1969)  doctor honoris causa per la Universitat Xinesa de Hong Kong (1954)  Beca Guggenheim  Acadèmic de l'Acadèmia Xinesa de Ciències

Shiing-Shen Chern (xinès: 陳省身) (Jiaxing, 26 d'octubre de 1911 - Tianjin, 3 de desembre de 2004) va ser un matemàtic xinès de naixement, nacionalitzat estatunidenc.

Chern era fill d'un advocat que treballava pel govern xinès i que va ser destinat a Tianjin, on el jove Chern va rebre l'ensenyament secundari. Amb quinze anys va ingressar a la universitat de Nankai en la qual va estudiar molta geometria sota la direcció de Li-Fu Chiang, un matemàtic doctorat a Harvard el 1919 i deixeble de Julian Coolidge.^[1] Des de 1930 fins a 1934 va estudiar a la universitat Tsinghua de Pequin on, el 1932, va assistir a una conferència de Wilhelm Blaschke que li va obrir el ulls a la geometria diferencial global.^[2] Per això, quan es va graduar el 1934 i va rebre una beca per estudiar a l'estranger, va escollir anar a la universitat d'Hamburg, en la qual es va doctorar el 1936 sota la supervisió de Blaschke.^[3] El curs següent va estar a París, estudiant amb Élie Cartan,^[4] i quan va voler retornar al seu país, ja havia esclatat la segona guerra sino-japonesa i les universitats de Pequín, Tsinghua i Nankai havien estat clausurades, fusionades i traslladades a Kunming amb el nom de Universitat Nacional Associada del Sud-oest on va donar classes des de 1938 fins a 1943^[5] en un cert aïllament intel·lectual.^[6]

El 1943 va rebre una invitació d'Oswald Veblen per anar a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton i, després d'un llarg viatge amb avions militars, es va incorporar al seu nou treball en el qual va romandre fins al 1945. Aquesta curta estança va ser, però, transcendental: no solament va descobrir la demostració intrínseca del teorema de Gauss-Bonnet n-dimensional sinó que, a més, va descobrir que la curvatura d'una varietat riemanniana es pot utilitzar per generar invariants topològics de manera canònica.^[7] El 1945, acabada la Segona Guerra Mundial, va retornar al seu país per encarregar-se de posar en marxa l'Institut de Matemàtiques de l'Acadèmia Sínica a Nanquín.^[8] La ciutat es va anar fent més perillosa en avançar la revolució xinesa i el 1949 va marxar del seu país, aquesta vegada amb la família, en ser convidat a ser professor de la universitat de Chicago.^[9] A Chicago, on va coincidir amb André Weil, va ser conscient que tardaria molt en tornar al seu país i, efectivament, el 1960 va deixar la universitat de Chicago per incorporar-se a la universitat de Berkeley, en la qual es va retirar el 1979.^[10] Els anys posteriors va estar compromès en la posada en marxa del Mathematical Sciences Research Institute de Berkeley, del qual va ser el seu primer director.^[11]

A partir de 1972 va visitar freqüentment el seu país que considerava que podia arribar a ser un país líder mundial en el camp de les matemàtiques. El 1985 va ser el fundador de l'Institut de Recerca Matemàtica de la universitat de Nankai (a Tianjin),^[12] que avui en dia porta el seu nom i on reposen les seves restes. El 1999 va retornar definitivament a la Xina; l'any següent va morir la seva esposa i el 2004 va morir ell mateix.^[13]

Chern va publicar més de 180 obres científiques, entre articles, llibres i monografies.^[14] Tota la seva obra destaca pel seu mestratge en les tècniques de les formes diferencials i en el seu enginy en aplicar-les en la resolució de problemes geomètrics.^[15] La seva demostració de 1944 del teorema de Gauss-Bonnet generalitzat, va ser un fet essencial en la història de la geometria diferencial, no solament per la demostració, sinó perquè, a més, va portar a les classes de Chern.^[16]

La major part de la seva obra primerenca està dedicada als "problemes d'equivalència", és a dir, a la determinació efectiva de quan dues estructures geomètriques son equivalents sota un grup apropiat de transformacions.^[17] Una altra part important dels seus treballs estan dedicats a l'estudi dels invariants geomètrics.^[18] També va ser pioner en estudiar la geometria i la topologia dels fibrats.^[19]

Els seus llibres més destacats van ser:

• Topics in Differential Geometry (1951)
• Complex manifolds without potential theory (1967)

• Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Chinn, William; Lewis, John. «Shiing-shen Chern». A: Donald Albers, Gerald Alexanderson (eds.). Mathematical People: Profiles and Interviews (en anglès). CRC Press, 2011, p. 29-36. ISBN 978-1-4398-6517-0. 
• Hitchin, N.J. «Shiing-Shen Chern 1911-2004» (en anglès). Bulletin of the London Mathematical Society, Vol. 38, Num. 3, 2006, pàg. 507-519. DOI: 10.1112/S0024609306018595. ISSN: 0024-6093.
• Jackson, Allyn; Kotschick, Dieter «Interview with Shiing-Shen Chern» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 45, Num. 7, 1998, pàg. 860-865. ISSN: 0002-9920.
• Palais, R.S.; Terng, C.L.. «The Life and Mathematics of Shiing-shen Chern». A: S.I.Cheng, P. Li, G. Tian (eds.). A Mathematician and His Mathematical Work: Selected Papers of S.S. Chern (en anglès). World Scientific, 1996, p. 1-45. ISBN 9789810223854. 
• Wu, H. «Shiing-shen Chern: 1911–2004» (en anglès). Bulletin of the American Mathematical Society, Vol. 46, Num. 2, 2009, pàg. 327–338. DOI: 10.1090/S0273-0979-08-01219-6. ISSN: 0273-0979.
• Yau, Shing-Tung «Shiing-shen Chern (1911–2004)» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 58, Num. 9, 2011, pàg. 1226-1249. ISSN: 0002-9920.
• Yau, Shing-Tung «Shiing-Shen Chern: A Great Geometer of 20th Century» (en anglès). Notices of the International Congress of Chinese Mathematicians, Vol. 8, Num. 1, 2020, pàg. 1-16. DOI: 10.4310/ICCM.2020.v8.n1.a1. ISSN: 2326-4810.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Shiing-Shen Chern

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Shiing-Shen Chern» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Hitchin, Nigel J. «Chern, Shiing-Shen». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 25 abril 2022]. (anglès)
• «Shiing-shen Chern». Encyclopaedia Britannica, 2005. [Consulta: 25 abril 2022]. (anglès)