Seduli Escot
No s'ha de confondre amb Celi Seduli o Joan Escot Eriúgena. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle IX |
Mort | segle IX |
Activitat | |
Ocupació | poeta, filòsof, gramàtic, teòleg |
Període | Generació del segle IX |
Activitat | 848 - 860 |
Moviment | Renaixement carolingi |
Seduli Escot (en llatí, Sedulius Scottus) fou un poeta, filòsof i classicista irlandès del segle IX. En la seva formació, el seu país natal, s'hi inclou el llatí i potser ja el grec, del qual tenia un bon coneixement quan era a Lieja.
A partir de la dècada de 840 s'instal·là a Lieja, sota la protecció del bisbe Hartgar, a la mort del qual dedicà un plany, i del seu successor Francó de Tongeren. Allà hi feu també de copista de manuscrits.
Va destacar pels seus comentaris a obres literàries i de pensament grecollatí i pel tractat sobre l'ètica dels governants De rectoribus christianis (Sobre els governants cristians), on afirmava que els reis havien de regir-se pels principis del cristianisme per regnar de manera magnànima i respectuosa amb els drets de l'església. El va dedicar a Lotari I i és un dels primers miralls de prínceps que es conserva.
Seduli Escot va estar lligat a la cort carolíngia, on va compondre poemes (entre altres, Certamen rosae liliique, debat entre la rosa i el lliri; també alguns poemes en to còmic, com el d'un boc esquarterat per un gos De Quodam Verbece a Cane Discerpto) i va exercicir com a professor dels fills de la noblesa.
Se li ha atribuït el poema Pangur Bán, però no es pot saber amb seguretat.
Bibliografia
[modifica]- J. Meyers (ed.), Carmina, Corpus Christianorum, Brepolis, 1991
- Ludwig Traube, Sedulii Scotti Carmina Arxivat 2016-12-24 a Wayback Machine., Monumenta Germaniae Historica, Poetarum Latinorum Medii Aevi, vol. 3, Berlin 1896, p. 151ss,
- S. Hellmann, Sedulius Scottus. Múnic, 1906
- Reinhard Düchting, Sedulius Scottus. Seine Dichtungen. Múnic, Fink, 1968