Sant Jaume de Vallhonesta

Sant Jaume de Vallhonesta
Dades
Tipus	Conjunt d'edificis
Part de	Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura popular
Altitud	490 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Sant Vicenç de Castellet (Bages)
Localització	Zona Vallhonesta
41° 41′ N, 1° 54′ E / 41.68°N,1.9°E / 41.68; 1.9
Format per	Sant Jaume de Vallhonesta Mas de Sant Jaume de Vallhonesta Hostal de Sant Jaume de Vallhonesta
Bé cultural d'interès local
Data	2011
Id. IPAC	40209

Sant Jaume de Vallhonesta és un conjunt monumental protegit com a BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) al municipi de Sant Vicenç de Castellet. Està format per l'emita d'origen romànic, ja documentada a finals del segle xiii, ben conservada, encara que transformada amb posterioritat, i les ruïnes de l'hostal.

Es troba dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, a uns a 485 m, dalt la carena, al costat del camí ral de Barcelona a Manresa. Fins a l'any 1836 formava part de l'antic municipi de Vallhonesta, ja que aquest any es va annexar al terme de Sant Vicenç de Castellet.

Fou un dels tres més importants que hi hagué al camí ral de Barcelona a Manresa, juntament amb el de la Barata, a Matadepera, i l'hostal del Pont de Vilomara, al costat del pont. Amb la construcció de la carretera de Can Maçana, que enllaçava Manresa amb la carretera nacional de Barcelona a Madrid, a mitjans del segle xix, i l'arribada del ferrocarril de Barcelona a Saragossa a Manresa el 1859, el camí ral va anar entrant en desús.

Encara que l'ermita ja surt documentada a finals segle xiii com a Sant Jaume de l'Herm, per ara els primers documents coneguts sobre l'hostal són del segle xiv.

Entre meitat del segle xvi i meitat del segle xvii, el camí ral i el coll de Daví foren focus importants del bandolerisme, amb robatoris i assassinats, afectant també als voltants de Sant Jaume

Amb la implantació del cadastre dels Borbons, després de la Guerra de Successió, coneixem com eren moltes d'aquestes masies, els principals cultius i la ramaderia, ja que pagaven impostos en funció del que tenien. Així és com amb el cadastre de 1741 a Sant Jaume de Vallhonesta es documentaven 70 mules, la qual cosa ens demostra la importància de l'indret en quant a criar d'aquest bestiar que hauria portar importants benficis en uns moments en què en faltava pel transport de viatgers i de mercaderies, i per les activitats preindustrials. De fet, un dels elements que impressiona l'hostal són són les seves immenses quadres. Al segle xix la vinya i el vi van substituir aquesta explotació ramadera, ja que hauria donar més rendiment econòmic.

Durant la Guerra del Francès (1808-1812) va fer de caserna militar, de centre coordinador de la defensa del camí ral i dels seus municipis propers. Així és com el dia 4 d'abril de 1810, les tropes franceses, després d'atacar Manresa i ser perseguides per sometens i tropa, van fugir, entre les dotze i l'una de la nit pel camí ral del Coll de Daví, tot passant per la Culla i el pont de Vilomara en direcció cap a la Barata. A l'altura de Sant Jaume, segons ens explica l'historiador i arxiver manresà Joaquim Sarret, es van fer presoners 260 soldats francesos, entre els quals hi havia 20 ferits dels quals 9 eren oficials. En un altre moment, a finals de febrer de 1811, els francesos van cremar l'hostal, però no es van veure afectades les voltes de pedra de la planta baixa, però sí les parts superiors del conjunt que es van haver de construir de nou.

A la Segona Guerra Carlina (1846-1849), l'any 1848, al voltant de Sant Jaume i els Hostalets de Daví, hi hagueren importants enfrontaments de carlins i republicans contra l'exèrcit governamental.

Durant la postguerra, després d ela guerra civil (1936-1939), Sant Jaume de Vallhonesta també va ser testimoni de l'activitat dels maquis, molt presents als paratges del Bages sud i en zones boscoses. De fet el bosc i els paratges feréstecs han estat indret de refugi de guerrillers, bandolers i carlins.

El mas va estar en funcionament fins a mitjans del segle xx, però després en ser abandonat, i treure-li les teules que algú aprofità, el seu deteriorament va ser molt ràpid. També l'afectà l'important incendi dels paratges de l'entorn que es va produir el 1985. De les runes, es pot identificar l'era, els portals d'accés (un en direcció Manresa i l'altre cap a Barcelona), les cisternes, tines, un molí d'olí, un forn o les quadres amb les seves voltes a la planta baixa.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Jaume de Vallhonesta

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.

• «Hostal Sant Jaume de Vallhonesta». Mapes de patrimoni cultural. Diputació de Barcelona.
• «Mas Sant Jaume de Vallhonesta». Mapes de patrimoni cultural. Diputació de Barcelona.
• «Sant Jaume de Vallhonesta». Mapes de patrimoni cultural. Diputació de Barcelona.