San José (Costa Rica)
|
Per a altres significats, vegeu «província de San José». |
| ||||
| Tipus | ciutat, gran ciutat, entitat territorial administrativa i ciutat més gran  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Josep de Natzaret | |||
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Costa Rica | |||
| Província | província de San José | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 288.054 (2011) (6.455,71 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 44,62 km² | |||
| Altitud | 1.161 m | |||
| Creació | 21 maig 1737 | |||
| Organització política | ||||
| • Cap de govern | Johnny Araya Monge (2016–) | |||
| Membre de | Xarxa de ciutats creatives (2019–) | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
| Prefix telefònic | 506 | |||
| Altres | ||||
| Agermanament amb | ||||
| Lloc web | msj.go.cr | |||
San José és la capital i la ciutat principal de Costa Rica, i també la capital de la província homònima. Està al centre de l'estat, a 9° 56′ N, 84° 5′ O / 9.933°N,84.083°O, en un altiplà muntanyós a 1.161 m sobre el nivell del mar, fet que tempera el clima tropical de la regió. La ciutat rep el seu nom en honor a Josep de Natzaret.
Segons el cens de l'any 2011, el municipi (cantón) de San José tenia 288.054 habitants,[1] cosa que indica el seu ràpid creixement els darrers anys, ja que el 1950 amb prou feines arribava als 87.000. L'àrea metropolitana sobrepassa els dos milions i mig d'habitants[2] i la superfície municipal de San José és de 44,2[3]
El 1843 s'hi va establir la Universitat de Santo Tomás. San José és també la seu del Tribunal Interamericà de Drets Humans. Les connexions aèries amb el món es fan a través de l'Aeroport Internacional Juan Santamaría, a 23 km a l'oest del centre urbà, prop d'Alajuela.
San José destaca entre les ciutats llatinoamericanes per la seva alta qualitat de vida,[4] seguretat, nivell de globalització, rendiment ambiental, servei públic[5] i institucions reconegudes. Segons estudis sobre Amèrica Llatina, San José és una de les ciutats més segures i menys violentes de la regió.[6] L'any 2006, la ciutat va ser nomenada Capital Iberoamericana de la Cultura. Segons The MasterCard Global Destinations Cities Index 2012, San José és la sisena destinació més visitada d'Amèrica Llatina i ocupa el primer lloc a Amèrica Central.[7] San José va ocupar el 15è lloc a les ciutats de destinació de més ràpid creixement del món per despesa transfronterera dels visitants.[8] GaWC la considera una ciutat global Beta. San José es va unir a la Xarxa Mundial de Ciutats de l'Aprenentatge de la UNESCO el 2016.
Història
[modifica]
Fundada l'any 1736 per ordre del Cabildo de León, la població de San José va augmentar durant el segle xviii gràcies a la planificació colonial. Històricament ha estat una ciutat d'importància estratègica, havent estat tres vegades la capital de Costa Rica.
El seu objectiu era concentrar els habitants dispersos de la vall d'Aserrí.[9] De León va ordenar així la construcció d'una capella prop de la zona coneguda com La Boca del Monte que es va acabar un any després. Aquell any San José va ser escollit com a patró parroquial, d'aquí el seu nom. La capella, que era molt modesta, es va aixecar amb l'ajut de l'església de Cartago.[10]
A diferència de la veïna Cartago, San José no es va fundar per decret formal i, per tant, no tenia un govern municipal. No va ser fins a la promulgació de la Constitució de Cadis l'any 1812 que San José va tenir el seu primer govern municipal. El 18 d'octubre de 1813, la zona va ser definida per primera vegada com a ciutat pel prevere Florencio del Castillo, en nom del govern espanyol, títol que es va perdre el 1814 quan Ferran VII d'Espanya va anul·lar els procediments judicials. El govern municipal va ser restaurat el 1820 juntament amb el títol de ciutat i el 1823 San José es va convertir en la capital de Costa Rica; després d'una guerra civil, el cap de l'exèrcit republicá Gregorio José Ramírez, va decidir traslladar-hi el govern que abans tenia la seu a Cartago, l'antiga capital colonial.[9] Això fa que San José sigui una de les capitals més joves d'Amèrica Llatina per any de concepció. Era una època de gran eufòria en la recentment independitzada Federació de Centreamèrica, de la qual Costa Rica n'era un dels estats integrants. La nova capital va créixer amb rapidesa i es va estendre per la vall. A causa del seu origen tardà al segle xviii, a San José hi ha ben poca cosa de l'arquitectura colonial tan habitual en altres capitals d'Hispanoamèrica. El 9 d'agost del 1884, San José va ser la primera ciutat de l'Amèrica Llatina, i la tercera del món il·luminada per energia elèctrica.
El creixement demogràfic i econòmic es va veure estimulat per les millores en l'accés a l'aigua i la instal·lació de la Fàbrica de Tabacs el 1782. L'acumulació de capital aportada per les plantacions de tabac va permetre a la ciutat superar econòmicament les províncies veïnes.[9]
El primer barri urbà modern porta el nom del seu fundador, l'empresari francès de cafè Monsieur Amon, i va ser creat a finals del segle xii, en línia amb l'arquitectura contemporània de la Belle Époque. El barri Amon, així com el Teatre Nacional, segueixen sent símbols de l'anomenada edat d'or del cafè costaricenca.
Avui San José és una ciutat moderna amb un comerç animat i expressions ràpides d'art i arquitectura. Impulsat per la millora de la indústria turística del país, és una destinació i escala important per als visitants estrangers.[11]
San José exerceix una forta influència per la seva proximitat a altres ciutats (Alajuela, Heredia i Cartago) i el conjunt demogràfic del país a la Vall Central.[12]
Districtes
[modifica]Els límits de la ciutat de San José, tal com es defineixen a la Divisió Territorial Administrativa[13] i estipulats en el Decret executiu 11562 de 27 de maig de 1980[14] assignen els límits del cantó de San José excepte un sector Est del districte d'Uruca. Per tant, la ciutat està formada per la totalitat dels districtes del Carme, Merced, Hospital, Catedral, Zapote, San Francisco de Dos Ríos, Mata Redonda, Pavas, Hatillo, San Sebastián i parcialment el districte d'Uruca.
Clima
[modifica]San José té un clima tropical humit i sec (classificació climàtica de Köppen Aw).[15] Les precipitacions varien molt entre el mes més sec (6,3 mm) i el mes més plujós (355,1 mm), mentre que les temperatures mitjanes varien poc.[16] El mes més calorós és l'abril amb una temperatura mitjana de 23,7 °C, mentre que el mes més fresc és octubre amb una temperatura mitjana de 21,8 °C.
Educació
[modifica]Costa Rica ha desenvolupat nivells d'educació alts. A partir de 2011, el 97,6% de la població més gran de 10 anys estava alfabetitzada,[17] el 96% dels nens de 6 a 11 anys van a l'escola primària i el 71% dels estudiants en edat de batxillerat van a l'escola secundària.[18] El país en el seu conjunt té els nivells educatius més alts d'Amèrica Central i un dels millors d'Amèrica Llatina. Això és especialment cert per a San José, el centre educatiu del país on hi ha un gran nombre d'universitats públiques i privades.[19]
La Universitat de Santo Tomàs, la primera universitat de Costa Rica, es va establir aquí el 1843.[20] Aquesta institució va mantenir estrets vincles amb l'Església Catòlica Romana i va ser tancada el 1888 pel govern progressista i anticlerical del president Bernardo Soto Alfaro com a part d'una campanya per modernitzar l'educació pública. Les escoles de dret, agronomia, belles arts i farmàcia van continuar funcionant de manera independent, però Costa Rica no va tenir cap universitat pròpiament dita fins al 1940, quan aquestes quatre escoles es van reunir per establir la moderna Universitat de Costa Rica (UCR), durant la reforma reformista. administració del president Rafael Ángel Calderón Guardia. La Universitat per la Pau, una organització intergovernamental amb estatus universitària, creada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1980, es troba a San José.
El sistema educatiu públic de la ciutat està format per escoles d'educació infantil, primària i secundària, que es troben a tots els districtes de la ciutat i estan sota la supervisió del Ministeri d'Educació Pública. No obstant això, a la ciutat existeixen institucions privades. Aquestes institucions educatives van des de preescolars fins a universitats. La majoria solen ser bilingües, ensenyant assignatures en francès o en anglès i espanyol, entre altres idiomes, a part d'ensenyar només una determinada llengua.
Seguretat
[modifica]San José és una de les ciutats més segures d'Amèrica Llatina. A partir del 19 de juny de 2012, tant la ciutat com la nació van reduir considerablement els seus índexs de criminalitat. A nivell nacional, la delinqüència es va reduir de 12,5 a 9,5 incidents per cada 100.000 habitants.
El 2012, el govern va treure nou equipament policial i es va augmentar el pressupost de seguretat. El govern de la presidenta Laura Chinchilla va donar vehicles i altres equipaments al departament de policia almenys en dues ocasions.[21]
L'àrea metropolitana més gran de la ciutat (a Los Yoses, San Pedro) també serveix com a seu de la Cort Interamericana de Drets Humans.
Llocs d'interès
[modifica]
Com a llocs destacats de la ciutat cal esmentar els edificis del Banco Central de Costa Rica i del Banco Nacional (aquest darrer molt més alt que la resta d'edificis dels voltants, cosa que conforma el perfil peculiar de la ciutat), el parc metropolità de La Sabana o l'Avenida Central (carrer de vianants que és una de les principals àrees comercials de la ciutat). El Parque Morazán i la Plaza de la Cultura són visitats per milers de treballadors i turistes cada dia. Altres edificis destacats del centre urbà són el Teatro Nacional de Costa Rica i el teatre Melico Salazar, centres de la vida cultural, i la Catedral. A la part sud, són dignes d'esment la Clínica Bíblica (un hospital privat) i l'estació del Ferrocarril del Pacífico.
La ciutat és rica en museus, com el Museu de l'Or, amb mostres de les antigues civilitzacions precolombines; el Museu d'Art i Disseny Contemporani, el Museu de Jade, el Museu Nacional, el Museu d'Art Costa-riqueny, etc.
San José té una animada vida nocturna en zones com El Pueblo, la Calle de la Amargura de San Pedro, Heredia, Escazú i Santa Ana.
Als afores de la ciutat hi ha el Jardín Botánico Lankester, d'11 hectàrees, on en destaca sobretot la col·lecció d'orquídies.
Teatres i auditoris
[modifica]San José té diversos teatres, molts amb arquitectura d'inspiració europea. Aquests edificis són els principals atractius turístics de la ciutat, no només per la seva arquitectura, sinó per les presentacions i activitats culturals, musicals i artístiques, que inclouen la cultura tradicional i moderna de Costa Rica i San Josefina.[22]
Els més coneguts són:
- El Teatre Nacional de Costa Rica (Teatro Nacional de Costa Rica).
- El Teatre Melico Salazar (Teatro Popular Melico Salazar).
- L'Auditori Nacional del Museu Infantil de Costa Rica (Museo de los Niños).
El Teatro Nacional de Costa Rica (considerat el millor edifici històric de la capital i conegut pel seu interior exquisit que inclou els seus luxosos mobles italians[23]) i el Teatre Melico Salazar presenten espectacles de teatre, dansa i concerts durant tot l'any. No obstant això, altres teatres més petits es poden trobar per tota la ciutat i ofereixen una gran varietat d'entreteniment.
El Teatro Variedades (1892) és el teatre més antic de San José.[24]
Museus
[modifica]San José també acull diversos museus. Aquests museus permeten als visitants veure la història de Costa Rica, els descobriments científics, la cultura i l'art de l'època precolombina, així com l'art modern de Costa Rica. La ciutat també acull el museu nacional de l'or i el museu del jade.
Alguns dels principals museus de la ciutat són:
- Museo de los Niños
- Museo Nacional de Costa Rica
- El Museu de l'Or Precolombí (Museo d'Oro Precolombino)
- El Museu d'Art de Costa Rica
- Museu d'Art i Disseny Contemporani
- Museo del Jade Marco Fidel Tristán Castro
Parcs, places i zoològics
[modifica]San José acull molts parcs i places on es poden trobar miradors, zones verdes obertes, àrees recreatives, llacs, fonts, estàtues i escultures d'artistes costaricencs i moltes espècies diferents d'ocells, arbres i plantes.
Parcs i zoològics
[modifica]Els parcs principals de la ciutat són:
- Parque Nacional
- Parque Morazán — amb el pavelló del Templo Neoclàsico de la Música
- La Sabana Metropolitan Park (Parque Metropolitano La Sabana): parc més gran i els pulmons de San José, al districte de Mata Redonda (ciutat oest)
- Parque de la Paz
- Parque Okayama: jardí d'estil japonès i elements arquitectònics, estanys ornamentals i escultures de jardí
- Zoo Simón Bolívar: l'únic zoològic de la ciutat, amb una gran varietat d'animals i espècies vegetals autòctones i exòtiques de Costa Rica.
Cuina
[modifica]La cuina costaricenca, anomenada comida típica (menjar tradicional), generalment no és picant. A tot San José, el menjar més popular és el plat nacional de gallo pinto, que són mongetes negres servides amb arròs blanc. El gallo pinto se sol servir per esmorzar amb truites i natilla, una crema agra fina. Els restaurants costaricencs que serveixen menjar tradicional a un preu assequible s'anomenen soda i solen oferir casados substancials per dinar i sopar. Un casado (que significa casat o home casat en castellà) consisteix en arròs, fesols i carn, amb amanida de col i tomàquet, plàtans fregits i truites.[25] El Mercat Central de San José, al centre, té nombrosos mercats d'aliments i refrescs.
Esports
[modifica]
El principal club de futbol de la ciutat és el Deportivo Saprissa, que ha guanyat un rècord de 36 lligues. L'equip juga els seus partits a casa a l'Estadi Ricardo Saprissa Aymá, que es troba a Tibas. Un altre club de primer nivell, la Universidad, juga a l'Estadio Ecològic.
San José va acollir el Campionat FIBA COCABA 2015, on la selecció nacional de bàsquet de Costa Rica va acabar 2a.
Ciutats agermanades
[modifica]Kfar Saba (Israel)
Managua (Nicaragua)
Miami-Dade (Florida, Estats Units)
Okayama (Japó)
Santiago (Xile)
Persones il·lustres
[modifica]- Alejandro Tadeo Ramírez Álvarez, jugador d'escacs, primer (i únic) Gran Mestre de l'Amèrica Central.
- Ana Istarú
- María Bonilla Picado
Referències
[modifica]- ↑ Conrad, Peter. «Interest activities to do in San Jose, Costa Rica». TravelExcellence.com, 23-11-2012. Arxivat de l'original el 22 novembre 2018. [Consulta: 12 octubre 2014].
- ↑ «Costa Rica - Country Profile - Nations Online Project». www.nationsonline.org. Arxivat de l'original el 11 juny 2019. [Consulta: 1r juliol 2019].
- ↑ «Capital Facts for San José, Costa Rica». World's Capital Cities, 17-06-2019. Arxivat de l'original el 13 abril 2020. [Consulta: 7 agost 2017].
- ↑ Rosales, Daniel. «Ciudad Panamá y San José tienen la mejor calidad de vida de la región» (en castellà). Revista Summa, 23-02-2016. Arxivat de l'original el 18 abril 2019. [Consulta: 14 juny 2019].
- ↑ «San José's air among cleanest of Latin American cities» (en anglès). The Tico Times Costa Rica, 09-08-2015. Arxivat de l'original el 6 juny 2019. [Consulta: 14 juny 2019].
- ↑ «Costa Rica still one of the safest places in Latin America». The Costa Rica News, 17-06-2012. Arxivat de l'original el 9 juliol 2013. [Consulta: 8 juliol 2013].
- ↑ «Estudio de MasterCard revela las ciudades más visitadas del mundo El 2015» (en castellà). MasterCard Social Newsroom. Arxivat de l'original el 23 octubre 2015. [Consulta: 14 juny 2019].
- ↑ «San Jose Costa Rica is the sixth most important destination in Latin America». The Costa Rica News, 14-06-2012. Arxivat de l'original el 12 juny 2013. [Consulta: 8 juliol 2013].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Historia de San José: ciudad hace 200 años» (en castellà-la). [Consulta: 1r novembre 2018].
- ↑ «viajes a Costa Rica» (en castellà). archive.org - ES.
- ↑ «San José, city, Costa Rica». Arxivat de l'original el 14 octubre 2007. [Consulta: 28 agost 2007].
- ↑ In San José, Costa Rica, effective metropolitan planning and selective infrastructure investment can improve the quality of life for the poor Arxivat 2007-08-06 a Wayback Machine., by Rosendo Pujol, researcher of ProDUS Arxivat 2002-05-30 a Wayback Machine. on the World Bank Urban Research Symposium in Brasilia, Brasil, 4–6 abril 2005
- ↑ «División Territorial Administrativa de la República de Costa Rica Decreto Ejecutivo N° 40184-MGP, del 9 de gener de 2017, publicado en el Alcance N° 52, a La Gaceta N° 48 del 8 de març de 2017». Arxivat de l'original el 22 desembre 2018. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Decreto Ejecutivo 11562 del 27/05/1980». Arxivat de l'original el 31 Maig de 2022. [Consulta: 31 maig 2022].
- ↑ «CHAPTER 7: Introduction to the Atmosphere». PhysicalGeography.net. Arxivat de l'original el 15 octubre 2019. [Consulta: 17 setembre 2016].
- ↑ «The Climate of Tropical Regions». The British Geographer. Arxivat de l'original el 7 novembre 2020. [Consulta: 17 setembre 2016].
- ↑ inec. «Censos 2011 | Instituto Nacional De Estadistica Y Censos» (en castellà). www.inec.go.cr. Arxivat de l'original el 14 desembre 2020. [Consulta: 1r novembre 2018].
- ↑ Costa Rica Ministry of Education, Unicef, MICS. «Costa Rica- Alfabetizacion y Educación (Costa Rica- Literacy and Education)». Unicef.org, 2011.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Universidades de San José (Privadas y Públicas)». Altillo.com. Arxivat de l'original el 3 abril 2013. [Consulta: 8 juliol 2013].
- ↑ «La Universidad de Santo Tomás (1843-1888)». Universidad de Costa Rica archive. Arxivat de l'original el 30 novembre 2018. [Consulta: 19 novembre 2018].
- ↑ «CHINA DONA 200 PATRULLAS CON GARANTÍA DE REPUESTOS». Prensalibre.cr. Arxivat de l'original el 10 febrer 2013. [Consulta: 8 juliol 2013].
- ↑ «San Jose Costa Rica: Complete Guide to the Capital City» (en anglès), 23-10-2021. [Consulta: 10 octubre 2023].
- ↑ Baker, C.P.. Costa Rica. Dorling Kindersley Eye Witness Travel Guides, 2005, p. 60.
- ↑ «Teatro Variedades». si.cultura.cr. Arxivat de l'original el October 22, 2014.
- ↑ «Costa Rica: Cuisine». Globalgourmet.com. Arxivat de l'original el 28 juliol 2013. [Consulta: 8 juliol 2013].
Bibliografia addicional
[modifica]- Theodore S. Creedman. Scarecrow Press. Historical Dictionary of Costa Rica, 1991. ISBN 978-0-8108-2215-3.
- «Chronology of Catholic Dioceses: Costa Rica». Norway: Roman Catholic Diocese of Oslo. [Consulta: 30 gener 2016].
- Patricia Fumero Vargas. Editorial Universidad de Costa Rica. El advenimiento de la modernidad en Costa Rica: 1850-1914 (en castellà), 2005. ISBN 978-9977-67-951-8.
- Patricia Fumero Vargas. Editorial Universidad de Costa Rica. Cultura y sociedad en Costa Rica: 1914-1950 (en castellà), 2005. ISBN 978-9977-67-952-5.
- Macmillan and Co. Statesman's Year-Book, 1906.
- Macmillan and Co. Statesman's Year-Book, 1921.
- «Population of capital city and cities of 100,000 or more inhabitants». New York: Statistical Office of the United Nations.
- United Nations Department of Economic and Social Affairs, Statistical Office. Demographic Yearbook 1975, 1976, p. 253–279.
- United Nations Department for Economic and Social Information and Policy Analysis, Statistics Division. 1995 Demographic Yearbook, 1997, p. 262–321.
- «Population of Capital Cities and Cities of 100,000 or More Inhabitants». United Nations Statistics Division.
- «Costa Rica Profile: Timeline». BBC News. [Consulta: 30 gener 2016].
Encyclopædia Britannica (en anglès). 11a ed, 1911.
Enllaços externs
[modifica]
- Pàgina oficial de l'ajuntament Arxivat 2019-08-28 a Wayback Machine. (castellà)
- Àrea metropolitana de San José Arxivat 2006-04-28 a Wayback Machine. (castellà)
- Fotos de la ciutat Arxivat 2008-04-19 a Wayback Machine. (castellà)
- Portal ciutadà Arxivat 2016-04-22 a Wayback Machine. (castellà) (anglès)
- Museu d'Art i Disseny Contemporani Arxivat 2016-11-07 a Wayback Machine. (castellà)