STOVL

STOVL (de l'anglès de Short Take- Off and Vertical landing, «enlairament curt i aterratge vertical")^[1] és la capacitat d'alguns avions d'enlairar-se d'una pista d'aterratge curta o no preparada i per aterrar verticalment. L'avió més popular probablement és el Hawker Siddeley Harrier, que va ser pensat i dissenyat per ser un avió VTOL encara que actualment les seves característiques són STOVL donat les majors capacitats de combustible i armament amb les que ara compta. El mateix és aplicable per al futur F-35 Lightning II en la seva variant F-35B, que ja ha demostrat les seves capacitats VTOL en les proves del prototip i que actualment és considerat com una aeronau STOVL.

Exemples d'avions amb capacitat STOVL:

• EWR VJ 101C
• Mirage IIIv
• Iàkovlev Iak-38
• Iàkovlev Iak-141
• Lockheed Martin F-35B Lightning II

Exceptuant al Iak-38, cap dels avions esmentats va arribar a ser operatiu.

• CTOL: enlairament i aterratge convencionals.
• STOL: enlairament i aterratge curts.
• STOVL: enlairament curt i aterratge vertical.
• VTOHL: enlairament vertical i aterratge horitzontal.
• VTOL: enlairament i aterratge vertical.
• V/STOL: enlairament i aterratge vertical/curt.
• STOBAR: enlairament curt però recuperació mitjançant detenció.
• CATOBAR: enlairament assistit per catapulta però recuperació mitjançant detenció.
• CATO: enlairament assistit per catapulta.
• JATO/RATO: enlairament assistit per reactors/coets.
• ZLL/ZLTO: enlairament de llargària zero.