Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Neogobi melanòstom

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuNeogobi melanòstom
Neogobius melanostomus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN14524 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreGobiiformes
FamíliaGobiidae
GènereNeogobius
EspècieNeogobius melanostomus Modifica el valor a Wikidata
Pallas, 1814
Nomenclatura
Sinònims
  • Gobius affinis (Eichwald, 1831)
  • Gobius cephalarges (Pallas, 1814)
  • Gobius chilo (Pallas, 1814)
  • Gobius exanthematosus (Pallas, 1814)
  • Gobius grossholzii (Steindachner, 1894)
  • Gobius lugens (Nordmann, 1840)
  • Gobius melanio (Pallas, 1814)
  • Gobius melanostomus (Pallas, 1814)
  • Gobius sulcatus (Eichwald, 1831)
  • Gobius virescens (Pallas, 1814)
  • Neogobius cephalarges (Pallas, 1814)
  • Neogobius cephalarges cephalarges (Pallas, 1814)
  • Neogobius melanostomus affinis (Eichwald, 1831)
  • Ponticola cephalarges (Pallas, 1814)[1]
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Neogobi melanòstom

El neogobi melanòstom (Neogobius melanostomus) és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes. Fa part de la llista de les 100 espècies invasores més dolentes d'Europa.[2]

És nadiu de l'Azerbaidjan, Bulgària, Geòrgia, l'Iran, el Kazakhstan, Moldàvia, Romania, Rússia, Turquia, Turkmenistan i Ucraïna. Ha estat introduït als Grans Llacs d'Amèrica del Nord, la conca del riu Mississipi, el riu Moskvà, la mar Bàltica i el riu Danubi.[3]

En general, fa menys de 18 cm, tot i que n'hi ha registres d'exemplars que arriben a 30. El mascle és més gros que la femella. Té una taca negra en l'aleta dorsal davantera.[4][5]

És ovípar i gairebé no hi ha estat de larva en el desenvolupament d'aquesta espècie. Els ous, demersals, triguen fins a 18 dies a descloure's.[5][6]

L'esperança de vida en els mascles és de quatre anys (moren després de defensar els seus nius durant el període reproductor) i de tres en les femelles.[5] És capaç de tolerar aigües amb poc contingut en oxigen durant diversos dies.[7]

És depredat pel corb marí gros (Phalacrocorax carbo) i la luciperca groga (Stizostedion vitreum). A Rússia és depredat per Acipenser gueldenstaedtii, l'esturió beluga (Huso huso) i Sander lucioperca.[8][9][5]

Referències

[modifica]
  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. «100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012.
  3. Freyhof, J.; Kottelat, M. (2008). "Neogobius melanostomus." 2008 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2008. [Consulta: 13 abril 2023]
  4. Jude, D., 1995.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Animal Diversity Web (anglès)
  6. Skora, K., S. Olenin i S. Gollasch, 1999. Neogobius melanostomus (Pallas, 1811). p. 69-73. A: S. Gollasch, D. Michin, H. Rosenthal i M. Voight (eds.) Case histories on introduced species: their general biology, distribution, range expansion and impact. Logos Verlag Berlin.
  7. Skora, K., S. Olenin i S. Gollasch, 1999.
  8. FishBase (anglès)
  9. Jude, D., 1995. Two New Fish Aliens in the Great Lakes. Center for Great Lakes and Aquatic Sciences Factsheet University of Michigan.