Navarcles

Navarcles

Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 45′ 12″ N, 1° 54′ 12″ E / 41.7532°N,1.9034°E / 41.7532; 1.9034
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Comarca	Bages
Capital	Navarcles
Població humana
Població	6.109 (2023) (1.110,73 hab./km²)
Llars	18 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat de Municipis del Bages per al Sanejament
Superfície	5,5 km²
Banyat per	Llobregat i riu Calders
Altitud	269 m
Limita amb	Calders Sant Fruitós de Bages Talamanca Sallent
Identificador descriptiu
Codi postal	08270
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08140
Codi IDESCAT	081402
Lloc web	navarcles.cat

Navarcles és un poble cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages. És situat a l'extrem oriental del Pla de Bages a 11 km de la capital de la comarca, Manresa.

L'edifici romànic més emblemàtic del Bages, el monestir de^[1] Sant Benet de Bages, és a un quilòmetre del centre de la població, ja en el terme municipal de Sant Fruitós de Bages.

• Llista de topònims de Navarcles (Muntanyes, serres, collades, indrets, rius, fonts, cases, masies, esglésies, etc).

El terme és molt reduït i es troba a l'esquerra del riu Llobregat, en el punt que rep les aigües del riu Calders i de la riera de Navarcles afluent de l'anterior. El centre és a 244 metres d'altitud.^[2] Hi abunden les fonts, com les anomenades de la Mina, de la Cura, de Solervicens, del Sobreeixidor, de Santa Margarida, la Font Vella, del Llac, del Lleó i la Font Nova, entre altres.

El terme municipal limita amb els municipis de Sant Fruitós de Bages (a l'oest), amb el riu Llobregat com a límit; Calders (a l'est i al nord), essent els límits el turó de l'Angla, el riu Calders i el torrent de la Déu i la muntanya del Galobart; i Talamanca (al sud), per la serra del Cap de la Serra.

El nucli urbà de Navarcles es divideix en els següents barris: Poble vell, Sant Bartomeu, Tres Pins i la Cura, la Creueta i Camp de Futbol, la Bonavista. Hi ha adjacents dos nuclis de població més: el Llac i la Planota, als que s'ha d'afegir el Galobart. El municipi compta també amb la masia de Solervicens, el mas del Galobart, la granja del Turó i la granja del Singla.

Tot i que les primeres notícies de Navarcles són en un document que data de l'any 940, sabem que el poble ja estava habitat de molt abans gràcies a les restes que s'han trobat en diverses excavacions. Les més antigues són dues gerres de bronze que daten de l'any 2000 abans de Jesucrist i que actualment es guarden al Museu de Manresa. Les primeres restes romanes que es van trobar van ser a la zona de Solervicens i les anomena Mn. Fortià Solà en el seu llibre : unes monedes dels primers segles abans de Crist. Però les restes romanes més importants es van trobar l'any 1986, a la capella de Sant Bartomeu i els seus voltants. A partir d'aquestes excavacions es va saber que hi havia una vil·la romana entre els segles i i iv. També mossèn Fortià Solà, en el seu llibre publicat l'any 1910 es refereix a algunes troballes de ceràmica i monedes romanes a les terres del mas de Solervicens i entre la capella de Sant Bartomeu i la riera de Merdaenllà. Es creu que la vil·la romana fou abandonada entre els segles IV i v, però és probable que durant l'alta edat mitjana ja hi hagués presència humana a l'actual terme municipal.

El document de 940 on s'esmenta per primera vegada “Navarcles” és d'una venda de terres, però no és fins a un testament de l'any 1050 on s'esmenta l'església i l'agrupament de cases del seu voltant i és a partir del segle xii on ja hi ha constància de l'Església i els masos, a partir dels quals es crea el nucli urbà. Es coneix que a Navarcles no hi havia castell, i per tant en aquesta època no hi havia senyor feudal però sí que existien grans propietaris de terres. Aproximadament l'any 960 s'estava construint el monestir de Sant Benet de Bages, que va començar a adquirir les terres del voltant, és per això que aquests propietaris van crear una parròquia amb drets parroquials sobre aquest terme municipal. Tot i així la parròquia no apareix documentada fins a l'any 1019.

A finals del segle xii i fins a mitjan segle xiii Navarcles comptava amb dos senyors feudals : Sant Benet de Bages i el bisbe de Vic. Era el monestir de Sant Benet qui nomenava el batlle i el rector. Va ser també en aquesta època que es va construir la Capella de Sant Bartomeu.

Gràcies a un capbreu de 1338, fet per l'abat de Sant Benet, es coneix que hi havia entre 50 i 60 cases, però la crisi dels segles XIV i XV va buidar el poble i els masos dels voltants. Durant aquesta crisi els pagesos que van quedar van anar comprant les terres, per això al s. XVI hi havia 8 pagesos que controlaven tot el municipi.

En un capbreu de 1689 el poble ja s'havia recuperat i tenia 72 cases la majoria agrupades al carrer Major (actual Ample) i la plaça vella. En els anys posteriors hi va haver un creixement tant de cases com de carrers, el 1853 existien 299 cases i s'havien obert els carrers Verger, Sant Benet, Nou, de la Sort Ametller i Sant Bartomeu. En definitiva, entre els segles xvii i XVIII es va configurar el nucli antic tal com el coneixem avui dia. També va ser en aquesta època que aparegueren els conflictes entre el monestir de Sant Benet i els habitants de Navarcles. El 1711 els pagesos es van negar a pagar el delme (llegums i verdures) al Monestir, i el 1753 els regidors van prendre el càrrec sense el vistiplau del monestir. En ambdós casos la justícia donà la raó al monestir.

Pel que fa a l'activitat econòmica d'aquesta època, d'ençà el segle xvi al Bages es va desenvolupar una indústria tèxtil basada en la llana que va permetre l'enriquiment d'algunes famílies que en el segle xix invertirien en fàbriques tèxtils de cotó a la vora dels rius. Navarcles també va participar d'aquesta situació i les notícies sobre paraire de llana i teixidors són abuntants. Al segle xvi la professió del 29% dels caps de casa de Navarcles estava relacionada amb els teixits de llana o de lli, segons un capbreu de 1596 del monestir de Sant Benet de Bages. Al llarg del segle xvii el tèxtil devia entrar en decadència perquè el 1687 quan tots els navarclins van haver de declarar al monestir de Sant Benet els béns que tenien només tres persones declararen una professió tèxtil. Fins al segle s.XVIII les activitats relacionades amb el tèxtil no tornaran a ser importants. ^[3]

Després de molts conflictes, el 1801 els navarclins van demanar deixar de dependre de Sant Benet per dependre de la Corona, cosa que no van aconseguir. Finalment el 1835 els monjos marxaren definitivament del monestir i es va abolir el règim senyorial. A partir d'aleshores els navarclins en lloc de pagar delmes, havien de pagar censos, primer a l'Estat i després al propietari del monestir, fins que el 1852 una carta de l'administrador de finques de l'Estat va posar fi als pagaments.

La fi del règim senyorial no va significar el final dels conflictes, aquests van continuar essent presents en la vida política del municipi. El poble tenia dues bandes i els regidors estaven enfrontats entre ells.  Les eleccions municipals de 1893 van ser anul·lades a causa dels enfrontaments i manipulacions i alguns dels regidors elegits no ho pogueren ser perquè estaven processats. La majoria de la població (obrers i pagesos) eren partidaris de l'esquerra i per tant els alcaldes acostumaven a ser republicans. Un dels alcaldes més populars fou Joan Errasti (1909 - 1915) republicà radical que feu grans millores al municipi com l'arribada de l'electricitat, la construcció del nou edifici de l'Ajuntament, les casetes de la carn a la Plaça de la Vila, etc.

A l'època de la República, el món polític de Navarcles es dividia entre esquerres, catòlics i dretes (que s'anomenaven Centre Català), les primeres eleccions les guanyaran els d'esquerres, però al llarg dels anys hi va haver períodes on va governar la dreta. Durant la Guerra Civil els regidors de dretes foren expulsats de l'Ajuntament i en acabar la Guerra van ser aquests els que prengueren el govern municipal.

Al llarg del s. XIX els navarclins van veure construir quatre fàbriques al Llobregat (la del Riu, la del Pont, la de Sant Benet i la del Galobart) i dues al Calders (Cal Tàpies i el Moli d'en Serra).^[4] La fàbrica del Pont i la fàbrica de Sant Benet foren aixecades a l'altra banda del riu, terme municipal de Sant Fruitós de Bages. Navarcles es va veure afavorit per la proximitat fluvial. Les dones i els nens, destres en la filatura van aprofitar les seves habilitats per treballar a les fàbriques i van haver de sotmetre’s a l'horari laboral. El treball tèxtil de la dona es complementava amb les feines de pagès de l'home.^[5]

La Fàbrica del Riu es creu que va ser la primera que es va construir al poble.

La Fàbrica del Pont es va construir cap al 1825 i substituïa un molí edificat el 1817. Aquesta fàbrica està en terreny de Sant Fruitós de Bages tot i que els seus treballadors eren majoritàriament de Navarcles. El fundador va ser Joan Herp i Cia. Fou una empresa dedicada als teixits de llana fins que el 1850 començà a produir cotó. Fou en aquesta època quan aparegueren els primers problemes econòmics a la família Herp. Va haver-hi diverses compravendes al llarg dels anys. Durant els anys 30 fou coneguda com a colònia Vives, ja que el propietari era Francesc Vives i Oller un comerciant de Barcelona. Les compravendes van continuar durant la segona meitat del s. XX. Cap a finals dels anys 80 la fàbrica es va dividir en diferents parts que van ser comprades per petites empreses.^[6]

La Fàbrica de Sant Benet també es troba al terme municipal de Sant Fruitós de Bages. La va construir cap al 1856^[7] Josep Vidal i Sellarès juntament amb el seu soci Isidre Puig.^[8] A mesura que els fundadors es van anar morint els socis van anar canviant per la via de l'herència fins que el 1946 es va crear una societat anònima MIPSA. Els problemes econòmics van començar a la dècada dels 60. A causa de la crisi industrial, el 1985 La Caixa es convertí en propietària de la fàbrica. Aquest fet i un incendi que va destruir gairebé totes les naus posaven punt final a una de les empreses tèxtils més importants de la comarca.^[9]

El Calders és un riu menys cabalós però també va se'n va aprofita l'energia hidràulica. La Fàbrica de Cal Tàpies es va construir cap al 1890. Els Tàpies van ser paraires de Navarcles durant el segle xviii i al s. XIX procuraren participar en les activitats tèxtils del cotó.^[10] L'any 1902 la van vendre a Joan Esquius i Ribera que la va arrendar a Josep Raventós. La fàbrica funcionà fins al 1971 i poc després fou ensorrada. El 1982 es va cedir el canal a l'Ajuntament de Navarcles que el fa servir per portar aigua a la depuradora. El 1996 l'Ajuntament va comprar els terrenys on hi havia hagut la fàbrica.^[9]

Prop de la confluència entre el riu Calders i el Llobregat trobem la Fàbrica del Molí d'en Serra. El molí on es troba aquesta fàbrica data del segle xiv (que s'anomenava molí del Grau) i a partir del s. XIX es va convertir en fàbrica tèxtil. El 1805 es va arrendar als navarclins Valentí i Domingo Solervicens per posar-hi màquines de filar cotó. Al llarg del s. XIX hi va haver diverses compravendes de l'edifici fins que el 1924 la va comprar Martí Oliva que la va ampliar dues vegades. El 1967 va tornar a canviar de mans i als anys vuitanta deixà de dedicar-se al sector tèxtil definitivament.^[6]

El fet que Navarcles estigui envoltat d'aigua, pel riu Calders i el Llobregat, fa que els ponts siguin un element molt important del municipi, especialment elPont Vell, el més antic i emblemàtic.^[6] Els ponts han facilitat la comunicació de Navarcles amb la resta de la comarca i per tant han contribuït al seu creixement econòmic i social.^[11]

El Pont Nou és el segon més antic del municipi. Està situat damunt del riu Llobregat, per on circula la carretera que uneix Manresa amb Moià. Aquest pont delimita els termes municipals de Navarcles i Sant Fruitós de Bages. Es començà l'any 1857, durant la construcció de la carretera que unia Manresa i Vic. L'obra es va abandonar diverses vegades i es va allargar fins al 1863, quan una riuada provocà danys materials al pont. Finalment el pont es va poder inaugurar l'any 1865.^[12] La construcció d'aquest pont va importar una millora econòmica al municipi: el 1866 començà a funcionar la fàbrica del Galobard, al marge del Llobregat, molt a prop del pont nou.

El Pont del Molí d'en Serra, sobre el riu Calders, és un dels més importants, per ésser un dels més utilitzats. Es troba a la carretera BV-1221, que enllaça el poble de Navarcles amb el barri de la Planota, i a més és la via principal d'entrada i sortida del municipi. El seu nom es deu al fet que està situat al costat de la fàbrica del Molí d'en Serra, la més antiga del municipi. El pont es va construir l'any 1916^[13] i fa 84 metres de llarg. L'any 1986 se'n va fer una ampliació i va passar de tenir 6 metres d'ample a tenir-ne 13,10, cosa que va permetre fer un pas per als vianants paral·lel a la carretera. Durant els anys ha sofert alguns danys a causa de les riuades, però cap de tant important com a l'octubre de 1994, quan es van malmetre alguns fonaments i es trencaren gran part de les baranes.^[14]

El Pont de Sant Benet, sobre el riu Llobregat, connecta Navarcles amb el monestir de Sant Benet de Bages. Va ser construït a principi dels anys 20 tot i que tenim notícia que a l'edat mitjana en aquest mateix indret hi havia un pont que es va enderrocar al s. X.^[15] La riuada de 1994 es va emportar el pont i l'any 1997 es va reconstruir.

Un altre dels trets característics del municipi i que també està relacionat amb l'aigua són les seves fonts. La zona on n'hi ha més és al voltant de la riera de Merdaenllà : Font de Santa Margarida, Font Vella, Font de la Mina, Font Nova, els Pous de Solervicenç, ...).

A finals del s. XIX es va canalitzar l'aigua de l'antiga font del Juncà a la riera de Merdaenllà, per acostar-la als veïns del nucli antic que eren els que la tenien més lluny. El 1899 es va posar en funcionament la xarxa amb tres fonts a la zona del carrer Ubach, plaça Anselm Clavé i carrer Nou. Durant els anys següents la xarxa es va ampliar per portar aigua als carrers de la part alta del  poble (carrer Ample i plaça Vella). Moltes d'aquestes fonts existeixen actualment.

Font de la Cura : la notícia més antiga que en tenim data de 1891, però se suposa que existia molt abans, ja que porta el nom d'un mas que hi havia a la zona. El 1947 l'Ajuntament la va engrandir i la va arreglar per fer-hi fontades.

Font de Santa Margarida : El nom prové de la Santa que es venerava a la Capella de Sant Bartomeu, situada al costat de la Font.  La primera notícia escrita d'aquesta Font és de 1338 tot i que segurament feia molts anys que rajava. La Font es va haver de reparar moltes vegades, Mn. Fortià Solà menciona les millores del 1706 i 1818. L'aigua d'aquesta font ha estat utilitzada per regar els horts de la zona i també per abastar els veïns del barri.

Font de la Mina : Es va construir l'any 1863 per resoldre la manca d'aigua per regar. Durant el s. XVIII el creixement de la població i per tant el creixement del nombre d'horts va comportar la falta d'aigua en períodes de sequera.  El problema es va agreujar al s. XIX amb la creació de fàbriques que necessitaven la força dels rius per funcionar.  La font es va construir a partir d'una mina que recollia l'aigua subterrània que hi havia a l'altra banda de la riera de Merdaenllà, d'aquí ve el nom de Font de la Mina. Actualment està situada sota el carrer Piscines i Esports. Amb la reforma del parc de la Font Vella, l'any 1967 l'aigua de la font es va canalitzar fins a l'interior del parc.

Font Vella : Es troba dins el parc de la Font Vella, juntament amb la font de la Mina. El 1914 la font es va reformar i es va gravar la data. El parc i la font tal com els coneixem avui dia es va fer el 1967.

Font de Solervicens : Està situada sota el mas del mateix nom i no en sabem la data exacte, tot i que a la font hi ha esculpit l'any 1818 es creu que és anterior. Segons les pluges, alguns anys a l'estiu no raja.

Font Nova : És una font que neix dels pous de Solervicens. Està situada al costat de la riera de Merdaenllà, on antigament hi havia hagut la font del Juncà. La construcció de la font tal com la coneixem actualment es va fer a finals dels anys 70, i l'aigua dels pous es barreja amb la que ve de la Font Calda.

Font dels Sobreeixidors : Abans de ser una font era un sobreeixidor dels pous de Solervicens i està documentat des de l'any 1899. El 1902 s'hi va instal·lar una caseta de refrescs i fins a l'any 1957 ininterrompudament cada estiu s'obria. El 1965 es va renovar la font i la caseta va desaparèixer. La riuada de 1971 va malmetre molt la zona i el mes de març de 1975 es va construir la font actual.

El llac de Navarcles és un eixamplament del riu Calders que els navarclins han freqüentat des de fa dècades, per pescar i banyar-se. Al llarg dels anys ha patit diversos remodelacions, l'última va ser l'any 1994, després d'unes inundacions que van deixar la zona molt malmesa. Alguns dels elements més coneguts de la zona són les passeres, el mur del canal o la resclosa. Va ser la construcció del mur per fer el canal de cal Tàpies el que segurament va modificar el curs del riu i va fer que es formés un embassament molt utilitzat pels navarclins per banyar-se. El 1967 es va construir la resclosa que va permetre que es pogués travessar el riu tant a peu com en cotxe i per tant les passeres de formigó van deixar d'utilitzar-se. També va ser a partir de la construcció de la resclosa que els navarclins van començar a anomenar el lloc "Navarcles Playa", que va començar a rebre visitants de la comarca que venien a banyar-se i gaudir de l'entorn. Durant els anys 70 del segle xx va ser un lloc molt concorregut, però cap als anys 80 la zona va decaure, i al 1987 l'ajuntament es va plantejar rehabilitar-lo. Després de la rehabilitació el llac va quedar en més bon estat però no va recuperar l'afluència de visitants que havia tingut la dècada anterior. El 1994, una devastadora riuada va destruir totalment la zona i va arrossegar troncs i brutícia. Amb la reconstrucció que s'hi va fer, que va acabar l'any 1996, la zona oferia noves possibilitats d'oci, per això l'ajuntament va fer una concessió d'explotació del lloc a una empresa, que fins a l'actualitat hi ofereix activitats d'esports d'aventura.

L'any 1975, després de la mort de Franco, es van anar formant els partits polítics de Navarcles: PSUC, Convergència Democràtica i el PSC. A les primeres eleccions municipals, el 1979, el PSUC i la Unió Centre Democràtic van aconseguir quatre regidors cadascun, i van acabar formant govern el PSUC amb els vots dels socialistes, essent alcalde Josep M. Carrillo.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	José M. Carrillo Plana	PSUC	19/04/1979	--
1983–1987	Secundi Soldevila Sellarés	CIU	28/05/1983	--
1987–1991	Secundi Soldevila Sellarés	CIU	30/06/1987	--
1991–1995	Secundi Soldevila Sellarés	CIU	15/06/1991	--
1995–1999	Albert Brunet Bosch	PSC	17/06/1995	--
1999–2003	Albert Brunet Bosch	PSC	03/07/1999	--
2003–2007	Maria Carme Alòs Pintó	CIU	14/06/2003	--
2007–2011	Albert Brunet Bosch / Llorenç Ferrer Alòs	PSC	16/06/2007	--
2011–2015	Llorenç Ferrer Alòs	PSC	11/06/2011	--
2015–2019	Llorenç Ferrer Alòs	Sumem per Navarcles	13/06/2015	--
2019-2023	Josep Maria Feliu Selga	Ara Navarcles-AM	15/06/2019	--
Des de 2023	Alba Pérez i Subirana	Ara Navarcles-AM	17/06/2023	--

Resultats electorals de Navarces, 2023

Candidatura	Cap de llista	Vots	Regidors
Ara Navarcles-AM	Alba Pérez i Subirana	911	6
Junts per Catalunya	Juan Zapata Lluch	583	3
Partit dels Socialistes de Catalunya	Sònia Hernández Rubio	435	2
Navarcles En Comú Podem-Confluència	José Juan Roda Rubio	360	2

Participació : 50,04%

Resultats electorals de Navarces, 2015

Candidatura	Cap de llista	Vots	Regidors
Sumem per Navarcles	Llorenç Ferrer Alòs	975	5
Convergencia i Unió	M. Carme Alòs Pintó	919	4
Candidatura d'Unitat Popular - Poble Actiu	Aleix Solé Sellarès	387	2
Iniciativa per Catalunya Verds - EUiA - Entesa	Josep Joan Roda Rubió	284	1
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal	Concepció Padró	254	1
Partit Popular		121	0

Participació : 62,85%

Entitat de població	Habitants
Galobard, el	18
Llac, el	150
Navarcles	5.695
Planota, la	102

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 - 10 18 214 597 1.441 1.759 1.876 1.714 1.768

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.709 2.173 2.079 2.110 2.666 3.384 4.598 5.169 5.157 5.157

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 5.225 5.312 5.318 5.400 5.498 5.723 5.818 5.964 5.973 6.003

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 5.988 5.966 6.057 6.067 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El Festival Internacional de Cinema Solidari de Navarcles se celebra durant tres setmanes d'abril i maig. Ofereix sobretot cinema de qualitat i de contingut social, amb l'objectiu de sensibilitzar la població sobre els problemes del nostre món i promoure el debat en la societat. El festival comporta un concurs de filmets i curtmetratges que els espectadors voten. Des del 2004 concedeix el Premi Pere Casaldàliga a la Solidaritat a una persona o entitat que s'hagi significat més o especialment en la defensa dels principis que inspiren el Festival.^[18]

Els patrons del poble són la Mare de Déu de l'Assumpció i sant Valentí de Terni, l'arqueta de les relíquies del qual es conserven a la parròquia des de 1836, provinents de Sant Benet de Bages. Amb aquest motiu es fan les festes majors d'estiu el 15 d'agost i les d'hivern el 14 de febrer.

• Article principal: Valentí de Terni#Relíquies i patronatge de Navarcles

• Club Futbol de Navarcles
• Festa alternativa Navarcles

Llista de monuments de Navarcles inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

• L'Església de Santa Maria de Navarcles del segle xviii, construïda sobre una anterior església romànica, amb un imponent campanar barroc.
• L'Ajuntament, d'estil modernista construït el 1912.
• El Pont Vell, de 1796.
• La Capella de Sant Bartomeu del segle x, construïda sobre una antiga vil·la romana.
• La Fàbrica del Riu de Navarcles, 1818.
• L'anomenada platja de Navarcles, un llac molt concorregut pels seus habitants.
• El Centre Cultural La Creueta, que des de l'abril del 2013 també incorpora la biblioteca pública Sant Valentí de Navarcles.^[19][20]

• Ajuntament de Navarcles
• Memoria Digital de Navarcles