Millard Fillmore

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Millard Fillmore
	;
Biografia
Naixement	7 gener 1800 ; Summerhill (Nova York)
Mort	8 març 1874 (74 anys); Buffalo (Nova York)
Causa de mort	accident vascular cerebral
Sepultura	cementiri de Forest Lawn
13è President dels Estats Units
	9 juliol 1850 – 4 març 1853 ; ← Zachary Taylor – Franklin Pierce →
12è Vicepresident dels Estats Units
	4 març 1849 – 9 juliol 1850 ; ← George Mifflin Dallas – William R. King →
Membre de la junta Institució Smithsonian
	4 març 1849 – 9 juliol 1850
Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units
	4 març 1837 – 3 març 1843 ; ← Thomas C. Love – William A. Moseley → ; Circumscripció electoral: Districte 32 de Nova York pel congrés
Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units
	4 març 1833 – 3 març 1835 ; ← cap valor – Thomas C. Love → ; Circumscripció electoral: Districte 32 de Nova York pel congrés
Membre de l'Assemblea Estatal de Nova York
	1829 – 1831
Dades personals
Religió	Unitarisme
Alçada	175 cm
Activitat
Lloc de treball	Washington DC
Ocupació	polític, advocat, estadista
Partit	Know Nothing ; Partit Whig dels Estats Units
Família
Cònjuge	Caroline C. Fillmore (1858–1874), mort de la persona; Abigail Fillmore (1826–1853), mort del cònjuge
Fills	Millard Powers Fillmore; () Abigail Fillmore; Mary Abigail Fillmore; () Abigail Fillmore
Pares	Nathaniel Fillmore i Phoebe Millard
Germans	Charles Dewitt Fillmore; Darius Ingraham Fillmore
	Signatura

Millard Fillmore (pronunciat /ˈmɪlɚd ˈfɪlmɔər/; 7 de gener del 1800 – 8 de març del 1874) ^[1]va ser el tretzè president dels Estats Units. Va governar des del 1850 fins al 1853, i l'últim membre del Partit Whig en ostentar aquest càrrec. En succeir Zachary Taylor, que havia mort del que es creu que fou una gastroenteritis aguda o una hipertèrmia, va ser el segon vicepresident en assumir el càrrec després de la mort d'un president vigent. Fillmore no va ser mai elegit president; després d'acabar el mandat de Taylor, no va aconseguir la nominació per la presidència dels Whigs a l'elecció del 1852 i, quatre anys més tard, a les eleccions del 1856, va tornar a perdre la nominació^[2] com a candidat dels Whigs i el Partit Know Nothing.

Malgrat que no era esclavista, va vetar les lleis abolicionistes per mirar de portar la pau entre els diferents estats. La seva política exterior va estar marcada per la diplomàcia comercial amb el Japó, entrada dels mercats asiàtics i clau en l'expansió pacífica dels americans.

Referències

↑ Belchem, John. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 198. ISBN 9788446018483.
↑ Scarry, Robert J. Millard Fillmore (en anglès). McFarland, 2010, p.285. ISBN 0786443405.

[1] Belchem, John. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 198. ISBN 9788446018483.

[2] Scarry, Robert J. Millard Fillmore (en anglès). McFarland, 2010, p.285. ISBN 0786443405.

[1]

[2]