Messier 41
 Messier 41 | |
|---|---|
 | |
| Tipus | cúmul obert  |
| Descobert per | Giovanni Battista Odierna |
| Data de descobriment | 1654 |
| Constel·lació | Ca Major |
| Època | J2000.0 |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Distància de la Terra | 2.300 a. ll. 693 pc [1] |
| Magnitud aparent (V) | 4,5 (banda V)[2] |
| Moviment propi (declinació) | −0,56 mas/a [3] |
| Moviment propi (ascensió recta) | −0,84 mas/a [3] |
| Velocitat radial | 26,2 km/s[4] |
| Ascensió recta (α) | 6h 46m 1.008s[5] |
| Declinació (δ) | -21° 14' 35.88''[5] |
| Metal·licitat | −0,11[6] |
| Part de | Braç d'Orió |
| Catàlegs astronòmics | |
| NGC | 2287 |
M 41 (Catàleg Messier) NGC 2287 (New General Catalogue) OCl 597.0 (Catalogue of Star Clusters and Associations) C 0644-206 (Catàleg Caldwell) [KPS2012] MWSC 0978 (Global survey of star clusters in the Milky Way. III. 139 new open clusters at high Galactic latitudes)
| |
Messier 41 (M 41 o NGC 2287) és un cúmul obert en la constel·lació Ca Major. Possiblement conegut per Aristòtil al voltant de 325 aC. Va ser descobert per Giovanni Battista Odierna abans de 1654, però els seus descobriments van romandre desconeguts fins al 1980. Va ser descobert independentment el 1702 per John Flamsteed i el 1749 per Guillaume Le Gentil. Charles Messier el va catalogar el 1765.
M41 conté unes 100 estrelles. Entre aquestes hi ha diverses gegants vermelles, i la més brillant és de tipus espectral K3, de magnitud aparent de +6,9, i situada prop del seu centre. S'estima que el cúmul s'allunya de nosaltres a uns 23,3 km/s. El diàmetre del cúmul està entre 25 i 26 anys llum de longitud. La seva edat està estimada entre 190 i 240 milions d'anys. El cúmul es troba a 2.300 anys llum del sistema solar.
Observació
[modifica]Es tracta d'un objecte molt brillant visible a ull nu. Es poden resoldre estrelles amb un petit telescopi d'aficionat. Es troba a uns 4 graus al sud de Sírius, l'estrella més brillant del cel nocturn.
Referències
[modifica]- ↑ Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical parameters of Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 18-07-2005, pàg. 1163–1173. DOI: 10.1051/0004-6361:20042523.
- ↑ Afirmat a: SIMBAD.
- ↑ 3,0 3,1 Marcelo Assafin «Proper motions of the optically visible open clusters based on the UCAC4 catalog» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2014, pàg. 79–79. DOI: 10.1051/0004-6361/201323226.
- ↑ Andrea Kunder «A RAVE investigation on Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 4-2017, pàg. 106–106. DOI: 10.1051/0004-6361/201630012.
- ↑ 5,0 5,1 «The orbits of open clusters in the Galaxy» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 11-11-2009, pàg. 2146–2164. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.15416.X.
- ↑ Martin Netopil «On the metallicity of open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1-2014, pàg. 93–93. DOI: 10.1051/0004-6361/201322559.
Enllaços externs
[modifica]
- SEDS (anglès).
- Dades astronòmiques SIMBAD (anglès).