Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Meteorit metàl·lic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de rocaMeteorit metàl·lic
Tipus de meteorit
Tipusmeteorit Modifica el valor a Wikidata
Meteorit metàl·lic.

Els meteorits metàl·lics, també coneguts com a siderits, holosiderits, meteorits fèrrics o meteorits ferrosos, són un tipus de meteorits que es caracteritzen per estar composts majoritàriament per ferro (Fe) i níquel (Ni), sobretot formant aliatges anomenats camacita i taenita.[1][2] Es creu que són restes del nucli d'asteroides que es van destruir en impactar entre ells o amb altres cossos del sistema solar.[3] A causa de la seva gran densitat i grandària, el pes de tots ells superen les 500 tones, la qual cosa representa un 89,3% de la massa total dels meteorits. No obstant això, solament representen un 5,7% de les caigudes.[4]

Existeixen dues formes de classificar els meteorits metàl·lics: una d'elles, la més antiga, es basa en l'observació de l'estructura del meteorit quan es talla, es poleix i es tracta amb aiguafort, i es denomina classificació estructural;[2] l'altra és la classificació química, i té com a criteri la quantitat d'elements de traça (germani [Ge], gal·li [Ga] o iridi [Ir]) que conté l'exemplar.[2]

Per la seva composició sofreixen menys ablació en entrar en l'atmosfera terrestre, la qual cosa fa que la seva grandària sigui major comparat amb el dels meteorits rocosos o els litosiderits.[4] El meteorit de major grandària que es coneix és el meteorit Hoba, trobat a Namíbia, amb un pes d'una seixantena de tones.[5]

Classificació

[modifica]
Classificació dels meteorits.

Tradicionalment els meteorits es divideixen en tres grups tenint en compte la seva composició: meteorits rocosos, litosiderits i meteorits metàl·lics.[6][7] Els meteorits rocosos estan constituïts gairebé íntegrament per silicats,[8] representant el 92,8% de les caigudes.[9] Els litosiderits són el terme mitjà entre els meteorits rocosos i fèrrics, en estar constituïts per silicats i aliatge de Fe-Ni gairebé a parts iguals;[10] l'1,5% de les caigudes corresponen a aquests meteorits.[10] Finalment, el grup dels meteorits metàl·lics, que representa el 5,7% de les caigudes.[4] No presenten silicats, i, si estan presents, són en quantitats molt baixes.[4]

  • Meteorit rocós.
    Meteorit rocós.
  • Litosiderit.
    Litosiderit.
  • Meteorit metàl·lic.
    Meteorit metàl·lic.

Classificació

[modifica]

Generalment s'usen dues classificacions en l'estudi dels meteorits metàl·lics: la classificació estructural i la classificació química.[4]

Classificació Tipus
Estructural Hexaedrites (H)
Octaedrites molt gruixudes (Ogg)
Octaedrites gruixudes (Og)
Octaedrites mitjanes (Om)
Octaedrites fines (Of)
Octaedrites molt fines (Off)
Ataxites (D)
Química Grup IAB
Grup IC
Grup IIAB
Grup IIC
Grup IID
Grup IIE
Grup IIF
Grup IIG
Grup IIIAB
Grup IIICD
Grup IIIE
Grup IIIF
Grup IVA
Grup IVB
Sense Grup

Classificació estructural

[modifica]

Els aliatges de Fe-Ni presents en els meteorits metàl·lics són dos: la kamacita (4-7,5% de Ni) i la taenita (27-65% de Ni).[1] Depenent de la presència i distribució d'aquests aliatges, els meteorits presentaran diferents estructures (estructures de Widmanstätten), i segons quines siguin estarem parlant d'hexaedrites, octaedrites i ataxites.[4] Les ataxites manquen d'estructures de Widmanstätten, i estan formades majoritàriament per taenita, amb gran abundància de Ni.[11] Com a contrapartida es troben les hexaedrites, on predomina la kamacita rica en Fe, i les estructures de Widmanstätten tenen un gran desenvolupament.[11] Les octaedrites són el terme mitjà, presentant bandes formades per l'intercreixement de taenita i kamacita.[4] Segons l'amplària d'aquestes bandes, les octaedrites se subdivideixen en Molt gruixudes (bandes més amples de 3,3 mm), Gruixudes (entre 3,3 i 1,3 mm), Mitjanes (entre 1,3 i 0,5 mm), Fines (entre 0,5 i 0,2 mm) i Molt fines (amplària menor de 0,2 mm).[4][12]

Classificació química

[modifica]

La classificació química està basada bàsicament en la presència Ni i d'elements traça com el Ge, el Ga i l'Ir,[2][13] però també s'utilitzen l'antimoni (Sb), arsènic (As), cobalt (Co), coure (Cu), or (Au), tal·li (Tl) i wolframi (Wo).[14] Quan es va començar a usar aquesta classificació solament hi havia quatre grups, nomenats amb nombres romans (I, II, III i IV), però amb el temps es van començar a obtenir dades químiques de major qualitat, per la qual cosa va ser necessària la creació de subgrups (Per exemple, IVA i IVB).[15] Segons es van estudiant més meteorits, es van descobrir exemplars, les abundàncies dels quals d'elements traça indicaven una transició entre dos subgrups ja existents, per la qual cosa molts es van agrupar en un solament (per exemple, d'IIA i IIB es va formar IIAB).[15] Els subgrups des de IAB fins a IIICD tenen un alt contingut en volàtils i presència de silicats, al contrari que els grups IVA i IVB.[16]

Meteorit Toluca. És una octaedrita gruixuda del grup IAB. Es poden apreciar les estructures de Widmanstätten.

Grup IAB

[modifica]

Dins d'aquest grup hi ha representades ataxites i hexaedrites, però predominen les octaedrites gruixudes i mitjanes.[17] Presenten silicats similars als de les winonaites (un tipus d'acondrita), la qual cosa podria implicar que les winonaites i els meteorits del grup IAB tenen un origen comú.[17][18] També contenen inclusions de troilita, grafit i cohenita.[14]n

Grup IC

[modifica]

Els meteorits metàl·lics d'aquest grup contenen cohenita, cromita i inclusions de sulfurs, i es caracteritzen per l'absència de silicats i de grafit en els sulfurs.[19] Posseeixen menys quantitat d'As i Au que els meteorits del grup IAB, i se solen correspondre amb les octaedrites des d'un punt de vista estructural.[17]

Meteorit de Sijoté-Alín. És una octaedrita gruixuda del grup IIAB.

Grup IIAB

[modifica]

Des d'un punt de vista estructural solen tractar-se d'octaedrites i hexahedrites, amb poca quantitat de Ni.[20] La distribució dels seus elements traça és similar a la de les condrites carbonàcies i les condrites d'enstatita, la qual cosa pot indicar una relació genètica.[17] Les quantitats de sofre (S) presents són les majors de tots els meteorits metàl·lics.[21]

Grup IIC

[modifica]

Són octaedrites amb quantitats altes de Tl, i es creu que procedeixen del nucli d'un asteroide diferenciat (amb capes com el nucli, el mantell…) de petita grandària.[14] També es caracteritzen per la presència de plessita,[14] que és un intercreixement de taenita i kamacita.[22]

Grup IID

[modifica]

Octaedrites fines a mig fer, amb quantitats altes de Ga i Ge i inclusions de schreibersita (fosfur de Fe i Ni). Aquest mineral és molt resistent, la qual cosa complica la tasca de tallar aquests meteorits.[17] Va ser en un exemplar d'aquest grup on Alois von Widmanstätten va descobrir les estructures que porten el seu nom.[14]

Grup IIE

[modifica]

La composició del metall és similar al de les mesosiderites i pallasites (els dos tipus de litosiderits),[23] i les proporcions d'isòtops d'oxigen (O) són similars a les condrites H, podent implicar un origen comú.[24] Des d'un punt de vista estructural són octaedrites mitjanes.[14]

Grup IIF

[modifica]
Meteorit Willamette, exposat en el Museu Americà d'Història Natural. És una octaedrita mitjana del grup IIIAB.

Són ataxites des d'un punt de vista estructural, la qual cosa indica una gran abundància de Ni.[25] També tenen quantitats altes de Ga, Ge, Cu i Co, i les proporcions d'isòtops d'O són similars a les de les pallasites Eagle Station, per la qual cosa aquests dos grups de meteorits podrien compartir un origen comú.[26]

Grup IIG

[modifica]

Són meteorits amb poca quantitat de Ni i sofre (S) i bastant abundància de schreibersita, relacionats genèticament amb el grup IIAB.[27][28] Es troben com hexaedrites o octaedrites molt gruixudes.[14]

Grup IIIAB

[modifica]

Presenten estructura d'octaedrita mitjana a gruixuda, presentant nòduls de troilita i grafit, i sent rara la presència de silicats.[14] Poden tenir un origen comú amb les pallasites del Grup Principal, on els meteorits del grup IIIAB formarien part del nucli d'un asteroide, i les pallasites formarien part del límit entre el nucli i el mantell d'aquest asteroide.[29]

Grup IIICD

[modifica]

Són octaedrites molt fines o ataxites, amb una química similar a la dels meteorits del grup IAB, i que es caracteritza per la presència d'haxonita (un carbur de Fe i Ni).[17] També presenten inclusions de silicats.[30]

Grup IIIE

[modifica]

Igual que els meteorits del grup IIICD, es caracteritzen per la presència d'inclusions d'haxonita.[31] Des d'un punt de vista estructural són octaedrites gruixudes,[31] i presenten similituds composicionals amb els meteorits del grup IIIAB, diferenciant-se en l'amplària de les bandes de kamacita i en la presència de carburs en el grup IIIE, i no en el grup IIIAB.[32] A més, els gràfics d'abundàncies de Ga-Ni i Ge-Ni de tots dos grups difereixen entre si.[32]

Meteorit Chinga, ataxita del grup IVB.

Grup IIIF

[modifica]

Octaedrites fines i mitjanes amb poca quantitat de Ni, Ge, Co, fòsfor (P) i As, i quantitats elevades de crom (Cr).[14][33] Es creu que la seva formació es va produir en el nucli diferenciat d'un petit asteroide.[14]

Grup IVA

[modifica]

Sembla que aquests meteorits es van formar en el nucli d'un asteroide, encara que la seva velocitat de refredament va ser molt ràpida.[34] S'ha proposat un model que explicaria aquestes velocitats de refredament: la destrucció d'un asteroide per un impacte meteorític quan s'estava formant el nucli, amb un posterior reagrupament de les restes de l'asteroide.[35] Estructuralment són octaedrites fines, amb molt poca abundància de Ge i Ga.[36]

Grup IVB

[modifica]

Presenten grans quantitats de Ni i Ir, i menor abundància d'elements volàtils com el Ga o el Ge.[37] Les seves taxes de refredament són bastant ràpides, i el seu origen deu estar lligat a un asteroide de petita grandària.[37] Estructuralment són ataxites, amb presència de plessita.[38]

Sense grup

[modifica]

Aquests meteorits, per les seves característiques, no poden incloure's en cap dels grups anteriors, representant el 15% dels meteorits metàl·lics recol·lectats fora de l'Antàrtida, i el 39% que hi ha recollits.[39]

Origen

[modifica]

Es creu que la majoria dels meteorits metàl·lics són fragments del nucli diferenciat d'asteroides que es van destruir a causa d'un impacte meteorític, i que es van dispersar pel Sistema Solar.[40] De fet deuen ser molt semblants als materials que formen el nucli terrestre, i reben el nom de meteorits magmàtics.[40] No obstant això, certs meteorits, com els del grup IAB, IIICD i probablement IIE, semblen tenir un origen diferent, a causa que presenten unes taxes de refredament molt ràpides.[41][42] S'ha proposat un model, en el qual aquests meteorits procedeixen de "piscines" de material fos, originades per impactes meteorítics sobre un megaregolit en un asteroide condrític. A aquests meteorits se'ls denomina no magmàtics.[43]

Meteorit Hoba

[modifica]
Fotografía del meteorit Hoba, on es pot comparar la seva mida amb la de diverses persones.

Aquesta ataxita del grup IVB localitzada a Namíbia, a prop de Grootfontein, i descoberta el 1920, és el major meteorit que s'ha trobat mai.[44][45] A més, és la major peça de ferro natural trobada sobre la Terra.[46] S'estima que pesa entre 55 i 61 tones i que té una edat de 200 milions d'anys, encara que es creu que va caure a la Terra fa uns 80.000 anys.[47][5] Està format per un 82,4% de Fe, un 16,4% de Ni, un 0,76% de Co, un 0,04% de P, i traces de Cu, zinc (Zn), C, S, Cr, Ga, Ge i Ir,[47] i conté minerals com la troilita i la schreibersita.[48] Té forma de llosa quadrada, la base de la qual té unes dimensions de 2,95 x 2,84 metres, i una altura mitjana d'1 metre (1,22 metres l'altura màxima i 0,75 metres la mínima).[5] Presenta una microestructura plessítica amb inclusions minerals,[49] la superfície coberta per hidròxids de Fe i en el seu contacte amb el sòl es troba bastant meteoritzat.[5]

Un misteri que embolica al meteorit Hoba és l'absència d'un cràter d'impacte associat.[48][46] Es creu que la seva trajectòria seria molt inclinada, i que en impactar rebotaria diverses vegades fins a aconseguir la seva situació.[46]

El 1954 es va intentar traslladar al Museu Americà d'Història Natural, però no es va poder realitzar a causa del seu pes.[48] El 1955 és declarat Monument Nacional, i el 1985 es va condicionar la zona on es troba per al seu ús turístic.[48]

Cràters a la Terra

[modifica]
Fotografia aèria del cràter Barringer, a Arizona.

En alguns dels cràters d'impacte que s'han descobert a la Terra s'ha pogut determinar que el meteorit que els va formar era metàl·lic (a pesar que normalment es destrueix amb l'impacte), com en el cas del Cràter Barringer, a Arizona.[50] Es pensa que el meteorit Canyon Diable, una octaedrita gruixuda del grup IAB, va ser l'impactador que va originar aquest astroblema.[51] Fa uns 50.000 anys va caure un meteorit a Texas, formant el cràter d'Odessa.[52] Després d'estudiar fragments del meteorit inferiors a 2 mm presents en el sòl de la zona, es va arribar a la conclusió que el cràter el va originar un meteorit metàl·lic del grup IAB.[53]

Meteorits metàl·lics i la prehistòria

[modifica]
Una daga de ferro meteorítica amb mànec d'or del jaciment arqueològic d'Alacahöyük, a Turquia.

En l'edat del bronze es comencen a fabricar objectes d'aquest aliatge en el sud-est d'Europa, Àsia, Egipte i en el Mediterrani occidental, desenvolupant-se la metal·lúrgia,[54] però a causa de l'elevat punt de fusió del Fe (1.635 °C),[55] l'única manera d'obtenir aquest metall fins a l'any 1500 aC era a partir dels meteorits.[56] Existeixen indicis que ja l'any 4000 aC aproximadament, els egipcis i els sumeris usaven aquest metall d'origen extraterrestre.[57] Els sumeris i els hitites anomenaven al ferro "foc del cel".[58] A Egipte se li denominava "metall del cel", i era considerat sagrat, en provenir d'on consideraven que procedien els déus.[59] Probablement la pedra sagrada d'Heliòpolis tindria origen meteorític.[59] Quan Hernán Cortés va preguntar als guerrers asteques sobre la procedència del ferro dels seus ganivets, aquests miraven al cel, en al·lusió al seu origen meteorític.[60] El primer ferro que es va usar a la Xina també era d'origen meteorític, com ho testifiquen els objectes del segle viii aC oposats al Xinjiang.[61] La tribu dels inuits del nord-oest de Groenlàndia posseïen armes i utensilis de ferro, malgrat l'absència de jaciments a la zona, tots ells d'origen meteorític.[55]

Es pot reconèixer com és l'origen del ferro per l'anàlisi de la quantitat de níquel present, o per la presència d'estructures de Widmanstätten relictes.[62]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Arizona Skies Meteorites. «Iron meteorites» (en anglès).
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 The Internet Encyclopedia of Science. «Iron meteorite» (en anglès).
  3. ↑ Geoffrey Notkin. «Iron meteorites» (en anglès).
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Meteorite. «Iron meteorites» (en anglès).
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 The Giant Crystal Project. «Africa : Namibia : Largest known iron meteorite on Farm Hoba West» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-08-14. [Consulta: 29 febrer 2012].
  6. ↑ New England Meteoritical Services. «Major Meteorite Classifications» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-05-21. [Consulta: 7 juliol].
  7. ↑ Meteorite. «Classification Index» (en anglès). [Consulta: 7 juliol].
  8. ↑ Oscar E. Monning Meteorite Gallery. «Meteorite Basics: Stones» (en anglès). [Consulta: 7 juliol].
  9. ↑ Haberer-Meteorites Gifts of the sky. «Stony-Meteorites» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-04-08. [Consulta: 7 juliol].
  10. ↑ 10,0 10,1 Meteorite. «Stony-Iron Meteorites» (en anglès). [Consulta: 7 juliol].
  11. ↑ 11,0 11,1 Frank Stroik. «Understanding Iron Meteorites» (en anglès). [Consulta: 13 juliol].
  12. ↑ Hutchison, Robert. Meteorites: a petrologic, chemical and isotopic synthesis (en anglès). Cambridge University Press, 2004. ISBN 0521470102. 
  13. ↑ T. Dodd, Robert. Meteorites: a petrologic-chemical synthesis (en anglès). Pàg. 201: Cambridge University Press, 1981. ISBN 0521225701. 
  14. ↑ 14,00 14,01 14,02 14,03 14,04 14,05 14,06 14,07 14,08 14,09 Meteorite. «Chemical Classification of Iron Meteorites» (en anglès). [Consulta: 15 juliol].
  15. ↑ 15,0 15,1 Y. McSween, Harry. Meteorites and their parent planets (en anglès). Pàg. 198: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0521587514. 
  16. ↑ M. Davis, Andrew; Heinrich D. Holland, Karl K. Turekian. Meteorites, comets, and planets (en anglès). Elsevier, 2005. ISBN 0080437516. 
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 Haberer-Meteorites. Gifts of the sky. «Iron-Meteorites» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-05-06. [Consulta: 29 febrer 2012].
  18. ↑ Open Adit. «Achondrites» (en anglès). Arxivat de l'original el 2008-05-16. [Consulta: 19 juliol].
  19. ↑ Scott, E. R. D. «Composition, mineralogy and origin of group IC iron meteorites» (en anglès). Earth and Planetary Science Letters, 37, 2, 1977. 0012-821X, 273-284.
  20. ↑ Meteorites.tv. Meteorites for Science, Education & Collectors. «IIAB Group» (en anglès). [Consulta: 19 juliol].[Enllaç no actiu]
  21. ↑ Wasson, John T.; Huber, Heinz; Malvin, Daniel J. «Formation of IIAB iron meteorites» (en anglès). Geochimica et Cosmochimica Acta, 71, 3, 2007. 0016-7037, 760-781.
  22. ↑ Mindat.org. «Plessite» (en anglès). [Consulta: 20 juliol].
  23. ↑ Scott, E. R. D.; Wasson, John T. «Chemical classification of iron meteorites. VIII - Groups IC, IIE, IIIF and 97 other irons» (en anglès). Geochimica et Cosmochimica Acta, 40, 1976. 0016-7037, 103-115.
  24. ↑ K. Marti1, B. Lavielle, J.P.Jeannot, K.J. Mathew, R.L Palma, K. Nishiizumi & M.W. Caffee «Search for genetic links in irons of groups IIE and IVA» (en anglès). 60th Annual Meteoritical Society Meeting, 1997. 5167.[Enllaç no actiu]
  25. ↑ Haack, H.; Rasmussen, K. L. «The Origin of Group IIF Iron Meteorites-Clues from Metallographic Cooling Rates» (en anglès). Lunar and Planetary Science Conference, 277, 1996. 477.
  26. ↑ Meteorites.tv. Meteorites for Science, Education & Collectors. «IIF Group» (en anglès).[Enllaç no actiu]
  27. ↑ Wasson, John T.; Won-Hie Choe «The IIG iron meteorites: Probable formation in the IIAB core» (en anglès). , 2009. Arxivat de l'original el 2015-05-09. (en premsa) [Consulta: 29 febrer 2012]. Arxivat 2015-05-09 a Wayback Machine.
  28. ↑ Wasson, John T.; Won-Hie Choe «The IIG iron meteorites: Probable formation in the IIAB core» (en anglès). Lunar and Planetary Science Conference, 2009. 2271.[Enllaç no actiu]
  29. ↑ Meteorites.tv. Meteorites for Science, Education & Collectors. «IIIAB Group» (en anglès). [Consulta: 26 juliol].[Enllaç no actiu]
  30. ↑ McCoy, T. J.; Keil, K.; Scott, E. R. D.; Haack, H. «Genesis of IIICD Iron Meteorites: Evidence From Silicate Inclusions» (en anglès). Meteoritics, 27, 3, 1993. 1086-9379, 28552-28560.
  31. ↑ 31,0 31,1 Meteorites.tv. Meteorites for Science, Education & Collectors. «IIIE Group» (en anglès). [Consulta: 28 juliol].[Enllaç no actiu]
  32. ↑ 32,0 32,1 Sugiura, N.; Ikeda, Y.; Zashu, S.; Wasson, J. T. «Nitrogen-isotopic compositions of IIIE iron meteorites» (en anglès). Meteoritics, 35, 4, 2000. 1086-9379, 749-756.
  33. ↑ Edward R. D. Scott «Origin of anomalous iron meteorites» (en anglès). Mineralogical Magazine, 43, 1979. 0026-461X, 415-421.[Enllaç no actiu]
  34. ↑ Henning Haack, Finn Ulff-Mgller, Kaare L. Rasmussen «The Thermal Evolution of IVA Iron Meteorites. Evidence from Metallographic Cooling Rates» (en anglès). Lunar and Planetary Science Conference, 1995. 1269.
  35. ↑ Kaare L. Rasmussen, Finn Ulff-Møller, Henning Haack «The thermal evolution of IVA iron meteorites: evidence from metallographic cooling rates» (en anglès). , 59, 14, 1995. Arxivat de l'original el 2015-05-09. 0016-7037, 3049-3059 [Consulta: 29 febrer 2012]. Arxivat 2015-05-09 a Wayback Machine.
  36. ↑ Meteorites.tv. Meteorites for Science, Education & Collectors. «IVA Group» (en anglès). [Consulta: 30 juliol].[Enllaç no actiu]
  37. ↑ 37,0 37,1 J. Yang, J. I. Gold-stein, J. R. Michael & P. G. Kotula «Composition and Thermal History of the IVB Iron Meteorites» (en anglès). Lunar and Planetary Science Conference, 2009. 1186.[Enllaç no actiu]
  38. ↑ Meteorites.tv. Meteorites for Science, Education & Collectors. «IVB Group» (en anglès). [Consulta: 3 agost].[Enllaç no actiu]
  39. ↑ Wasson, John T. «Ungrouped Iron Meteorites in Antarctica: Origin of Anomalously High Abundance» (en anglès). Science, 249, 4971, 1990. 0036-8075, 900-902.
  40. ↑ 40,0 40,1 Geology.com. «Iron meteorites» (en anglès). [Consulta: 4 agost].
  41. ↑ Kaare L. Rasmussen «Cooling rates and parent bodies of iron meteorites from group IIICD, IAB, and IVB» (en anglès). Physica Scripta, 39, 1989. 0031-8949, 410-416.
  42. ↑ Franchi, I. A., Wright, I. P., & Pillinger, C. T. «Nitrogen Isotopes in Iron Meteorites: Differences Between Magmatic and Non-Magmatic Groups» (en anglès). Meteoritics, 22, 1987. 1086-9379, 379-380.
  43. ↑ Byeon-Gak Choi, Xinwei Ouyang & John T. Wasson «Classification and origin of IAB and IIICD iron meteorites» (en anglès). Geochimica et Cosmochimica Acta, 59, 3, 1995. 0016-7037, 593-612.
  44. ↑ The Internet Encyclopedia of Science. «Hoba meteorite» (en anglès). [Consulta: 7 agost].
  45. ↑ The Meteoritical Society. «Hoba» (en anglès), 08-07-2009. [Consulta: 8 agost].
  46. ↑ 46,0 46,1 46,2 Joe Dorish. «Hoba Meteorite is Largest Meteorite on Planet Earth» (en anglès). Scienceray. [Consulta: 9 agost].
  47. ↑ 47,0 47,1 lareserva.com. «Hoba, el Meteorito más grande del Planeta». Arxivat de l'original el 2009-06-17. [Consulta: 7 agost].
  48. ↑ 48,0 48,1 48,2 48,3 Namibia-1on1.com. «Hoba Meteorite Namibia» (en anglès). [Consulta: 9 agost].
  49. ↑ Johnson, A. A.; Remo, J. L.; Davis, R. B. «The low temperature impact properties of the meteorite Hoba» (en anglès). Journal of Geophysical Research, 84, 1979. 0148-0227, 1683-1688.
  50. ↑ H. J. Melosh & G. S. Collins «Planetary science: Meteor Crater formed by low-velocity impact» (en anglès). Nature, 434, 2005. 0028-0836, 157.
  51. ↑ The Meteoritical Society. «Canyon Diablo» (en anglès), 08-07-2009. [Consulta: 9 agost].
  52. ↑ The Meteorite Market. «Learn About the Odessa Meteorite» (en anglès).
  53. ↑ T. R. Smith, P. W. Hodge «Discovery of Impactite at the Odessa Meteorite Crater» (en anglès). Lunar and Planetary Science Conference, 1997. 5039.[Enllaç no actiu]
  54. ↑ ArteHistoria. «Contexto» (en castellà). Arxivat de l'original el 2009-09-17. [Consulta: 29 febrer 2012].
  55. ↑ 55,0 55,1 Bradley E. Schaefer. «Los Meteoritos que Cambiaron el Mundo (Parte I)» (en castellà).[Enllaç no actiu]
  56. ↑ Isaac Asimov. «Breve Historia de la Química» (en castellà).
  57. ↑ Inoxmar. «Hierro» (en castellà). Arxivat de l'original el 2009-02-15. [Consulta: 29 febrer 2012].
  58. ↑ 59,0 59,1 Amigos de la Egiptología. «Hierro» (en castellà). Arxivat de l'original el 2010-08-23. [Consulta: 29 febrer 2012].
  59. ↑ Heurema. «El hierro. Importancia histórica y lingüistica» (en castellà). Arxivat de l'original el 2011-10-12. [Consulta: 29 febrer 2012].
  60. ↑ Sabelotodo.org. «Hierro» (en castellà). Arxivat de l'original el 2012-02-22. [Consulta: 29 febrer 2012].
  61. ↑ Fabritius Buchwald, Vagn. «I. Meteorites and man». A: Iron and steel in ancient times (en anglès). Royal Danish Academy of Sciences and Letters, 2005. ISBN 8773043087. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meteorit metàl·lic
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Meteorit_metàl·lic&oldid=34079882»