Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Mbunda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaMbunda
Altres nomsChimbunda, Mbuunda
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants218.000[1]
Oficial aAngola (Nganguela)
Autòcton deoest de la província del Nord-Oest de Zàmbia
Sud-est d'Angola
EstatZàmbia, Angola i Namíbia
Coordenades14° 06′ 44″ S, 21° 26′ 07″ E / 14.1122°S,21.4353°E / -14.1122; 21.4353
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües Benué-Congo
llengües bantoides
llengües bantoides meridionals
llengües bantus
llengües bantu centre-occidentals
llengües njila
llengües chokwe-luchazi Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3mck Modifica el valor a Wikidata
SILmck
Glottologmbun1249 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuemck Modifica el valor a Wikidata
IETFmck Modifica el valor a Wikidata

El mbunda és una llengua bantu que es parlen els mbundes d'Angola, Zàmbia i Namíbia. El mbunda fou escollit com una de les sis llengües nacionals d'Angola el 1987 juntament amb el kikongo, el kimbundu, el chokwe, l'umbundu i el kwanyama i el 1980 el Instituto de Línguas Nacionaes va establir com s'havia de promoure l'ús de la llengua en l'educació.[2][3][4][5][6][7][8][9][10] Posteriorment, el mbunda fou reemplaçat com a llengua nacional pel nganguela, una llengua estàndard que havia creat el missioner Emil Pearson barrejant el mbunda, el lucazi, el luvale i el luimbi.[11]

El seu codi de llengua Guthrie és K.15,18.[12]

Història de la llengua i mbundes

[modifica]

El Instituto de Línguas Nacionais va desenvolupar estudis sobre els sistemes fonològics de les seves sis llengües nacionals. Justino Frederico Katwiya fou el representant de la llengua mbunda en aquest institut i exercí de professor de la llengua.

Geolingüística

[modifica]

El mbunda és parlat pels mbundes, que viuen a les províncies de Moxico i de Cuando Cubango, a Angola. Des d'aquesta zona, a finals del segle xviii, els mbundes van migrar cap a l'oest de Zàmbia juntament amb els ciyengeles.[13] A principis del segle XX van tornar a protagonitzar una altra onada migratòria degut a la seva resistència a l'ocupació de l'Imperi Portuguès.[14] Posteriorment, hi va haver més moviments de població degut a l'impacte de la Guerra de la Independència d'Angola (1931-74), del conflicte de la descolonització d'Angola (1974-75)[15] i de la Guerra Civil Angolesa (1975-2002). Degut a la Guerra Civil, hi va haver un nombre de mbundes que es van refugiar al nord de Namíbia, a l'est i a l'oest de la regió de Kavango i la Franja de Caprívia.[15]

El mbunda que es parla a Zàmbia, Angola i Namíbia no és exactament igual. A Zàmbia presenta un fort contacte de la llengua amb les dents superiors quan pronuncien paraules com "Mundthzindthzime" (sombra), "chithzalo" (vestit) I "kuthsa" (mort). La diferència rau en el so representat per la grafia TH.[16] El mbunda que es parla a Angola i a Namíbia es parla sense aquest so, igual que en el lucazi;[17] les anteriors paraules s'hi pronuncien "mutzitzime", "chizalo" i "kutsa". De la mateixa manera que a Zàmbia, el mbunda parlat pels chinyengeles que havien emigrat anteriorment és diferent del que parlen els mbundes que van anar cap a Zàmbia a conseqüència de la guerra mbunda-portuguesa de 1914. Això es deu al fet que el mbunda dels chiyengeles[13] ha estat molt influenciat per la llengua lozi. El mbunda de Namíbia, al mateix temps, ha rebut moltes influències del nyemba i del lucazi.

Zàmbia

[modifica]

A Zàmbia, el mbunda es parla al nord de Barotseland, a l'oest de la Província del Nord-oest.[1]

Dialectes

[modifica]

El mbunda té molts dialectes: el katavola, el yauma,[18][13] el nkangala,[19] el mbalango, el sango, el ciyengele ("shamuka") i el ndundu, que són propers.[20] El Yauma (yax) i el nkangala (nkn) tenen el seu propi codi a l'ethnologue.

Família lingüística i relació amb altres llengües

[modifica]

Forma part de les llengües Chokwe-Luchazis que són llengües bantus del grup K, juntament amb el chokwe, luvale, mbwela, nyengo, nyemba el luimbi, el nyengo, el nkangala, el yauma i el lucazi. Totes elles són llengües bantus centrals.[21][22]

Sociolingüística i ús de la llengua

[modifica]

El mbunda és una llengua desenvolupada (EGIDS 5). La llengua gaudeix d'un ús vigorós i té una literatura en una forma estàndard.[23] Té un diccionari i el 2006 hi fou traduïda la bíblia. S'escriu en alfabet llatí.

Sons

[modifica]

El mbunda és una llengua semblant al lucazi, però divergeix en algunes consonants. Entre les diferències, en els sons del lucazi /s, z/, el mbunda té /θ, ð/. Ens els sons del lucazi /ts/, el mbunda té la dental  /t̪/, que contrasta amb el so dental-alveolar del portuguès /t/.

Vocals

[modifica]

El mbunda, igual que altres llengües de l'est d'Angola i de Zàmbia té cinc vocals contrastives:

Davantera
 Central
(unrounded) 		Darrera
(rounded)
alt i u
mig ɛ ɔ
baix a

Consonants

[modifica]

Les consonants amb sonoritats plosives només es fan com consonants prenasals, en contrast amb plosives aspirades. A més a més són característiques les consonants tenuis.[24]

Consonants prenasals
Aspirades Voiced Lloc de formació Exemple So mundial Traducció
/mpʰ/ mp /mb/ mb bilabial mbandu nafra
/nt̪ʰ/ nths /nd̪/ ndthz dental ndthzili poder
/ntʰ/ nt /nd/ nd alveolar ndolome germà
— /ndʒ/ nj alveopalatal njamba elefant
/ŋkʰ/ nk /ŋɡ/ ng velar ngonde lluna

Alfabet: és notable que a l'alfabet mbunda hi manquen les lletres q i r.

Representació gràfica Símbol fonètic(*) Exemple mundial So mundial Traducció
a /a/ angula triar
mb /mb/ mbunga multitud
ch (used with nouns)
or c		 /tʃ/ cili veritat
chiyambi caçador
nd /nd/ ndumba lleó
e /ɛ/ ewa si
f /f/ fundanga pólvora
ng /ŋɡ/ ngombe vaca, bou
ŋ /ŋ/ ŋala cranc
h /h/ hanja fora
i /i/ imanena esperar
j /ʒ/ jombolola revelar
k /k/ kovela entrar
l /l/ lilonga placa, plat
m /m/ mulonga delicte
n /n/ naana la meva mare
ndthz /nd̪/ ndthzita guerra
nk /ŋkʰ/ nkuta tall
ny /ɲ/ or maybe /nʲ/ nyali cunyat/-ada
o /ɔ/ owo aquell
p /p/ putuka començament
mp /mpʰ/ mpulu animal mascle
t /t/ tulo adormit, somnolent
th /θ/ thimbu temps
ths /t̪/ thsa morir
thz /ð/ thzala disfressar
u /u/ uli a on es (ella)
v /β/ vwato bot, canoa
w /w/ wahi ell (o ella) no està a aquí
x /ʃ/ xwata bosc
y /j/ yange jo mateix

Números

[modifica]

La manera de comptar del mabunda segueix el model usual d'arreu del món, però en paraules en mbunda. Aquests són els noms dels primers números.

1 - Chimo.

2 - Vivali.

3 - Vitatu.

4 - Viwana.

5 - Vitanu.

6 - Vitanu na chimo.

7 - Vitanu na vivali.

8 - Vitanu na vitatu.

9 - Vitanu na viwana.

10 - Likumi.

11 - Likumi na chimo.

20 - Makumi avali.

22 - Makumi avali na vivali.

30 - Makumi atatu.

33 - Makumi atatu na vitatu.

40 - Makumi awana.

44 - Makumi awana na viwana.

50 - Makumi atanu.

55 - Makumi atatu na vitanu.

60 - Makumi atanu na limo.

66 - Makumi atanu na limo na vitanu na chimo.

70 - Makumi atanu na avali.

77 - Makumi atanu na avali na vitanu na vivali.

80 - Makumi atanu na atatu.

88 - Makumi atanu na atatu na vitanu na vitatu.

90 - Makumi atanu na awana.

99 - Makumi atanu na awana na vitanu na viwana.

100 - Chiita.

101 - Chiita na kamo.

110 - Chiita na likumi.

111 - Chiita na likumi na kamo.

152 - Chiita na makumi atanu na tuvali.

163 - Chiita na makumi atanu na limo na tutanu.

174 - Chiita na makumi atanu na availi na tuwana.

185 - Chiita na makumi atanu na atatu na tutanu.

186 - Chiita na makumi atanu na atatu na tutanu na kamo.

197 - Chiita na makumi atanu na awana na tutanu na tuvali.

200 - Viita vivali.


201 - Viita vivali na kamo.

300 - Viita vitatu.

400 - Viita viwana.

500 - Viita vitanu.

600 - Viita vitanu na chimo.

700 - Viita vitanu na vivali.

800 - Viita vitanu na vitatu.

900 - Viita vitanu na viwana.

1,000 - Likulukathzi.

1,111 - Likulukathzi na chiita na likumi na kamo.

2,000 - Makulukathzi avali.

3,000 - Makulukathzi atatu.

4,000 - Makulukathzi awana.

5,000 - Makulukathzi atanu.

6,000 - Makulukathzi atanu na limo.

7,000 - Makulukathzi atanu na avali.

8,000 - Makulukathzi atanu na atatu.

9,000 - Makulukathzi atanu na awana.

10,000 - Likumi lya makulukathzi.

11,111 - likumi lya makulukathzi na likulukathzi na chiita na likumi na kamo.

20,000 - Makumi avali amakulukathzi.

30,000 - Makumi atatu amakulukathzi.

40,000 - Makumi awana amakulukathzi.

50,000 - Makumi atanu amakulukathzi.

60,000 - Makumi atanu na limo amakulukathzi.

70,000 - Makumi atanu na avali amakulukathzi.

80,000 - makumi atanu na atatu amakulukathzi.

90,000 - makumi atanu na awana amakulukathzi.

100,000 - chiita cha makulukathzi.

200,000 - viita vivali vya makulukathzi.

300,000 - viita vitatu vya makulukathzi.

400,000 - viita viwana vya makulukathzi.

500,000 - viita vitanu vya makulukathzi.

600,000 - viita vitanu na chimo vya makulikathzi.

700,000 - viita vitanu na vivali vya makulukathzi.

800,000 - viita vitanu na vitatu vya makulukathzi.

900,000 - viita vitanu na viwana vya makulukathzi.

1,000,000 - likulukathzi lya makulukathzi.


Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Luvale». ethnologue. [Consulta: 14 gener 2015].
  2. ↑ «Gerhard Kubit (2003) Minority languages and cultures in Central Africa Page 3». Arxivat de l'original el 2014-10-13. [Consulta: 14 gener 2015].
  3. ↑ «Colin Baker and Sulvia Prys Jones' (1998) Encyclopedia of Bilingualism and Bilingual Education-Multilingial Matters Ltd. pp. 355-367». Arxivat de l'original el 2014-07-06. [Consulta: 14 gener 2015].
  4. ↑ O desafio de harmonizar os alfabetos das linguas locais de Angola
  5. ↑ «The Cultural Peculiarity - About Angola». Arxivat de l'original el 2014-10-13. [Consulta: 14 gener 2015].
  6. ↑ «Resolution adopted by Council of Ministers - Official Gazette No. 3/87 of May 1987». Arxivat de l'original el 2022-01-20. [Consulta: 14 gener 2015].
  7. ↑ «Ethnic groups and national languages». Arxivat de l'original el 2018-02-10. [Consulta: 14 gener 2015].
  8. ↑ Linguas Nacionais
  9. ↑ «Angola Harmonização das línguas bantu dificultada pela fonética e grafia». Arxivat de l'original el 2023-04-19. [Consulta: 14 gener 2015].
  10. ↑ Elaboração do Atlas Linguístico de Angola
  11. ↑ Robert Papstein, "The Central African Historical Research Project", in Harneit-Sievers, 2002, A Place in the World: New Local Historiographies from Africa and South Asia, p. 178
  12. ↑ «Mew Updated ¨Guthrie List Online» (en anglès), 2009. Arxivat de l'original el 2013-06-07. [Consulta: 14 gener 2015].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Bantu-Languages.com, citing Maniacky 1997
  14. ↑ René Pélissier, Les Guerres Grises: Résistance et revoltes en Angola (1845–1941), Montamets(Orgeval: Éditions Pélisier, 1977
  15. ↑ 15,0 15,1 Franz-Wilhelm Heimer, Der Entkolonisierungskonflikt in Angola, Múnic: Weltforum Verlag, 1979 ISBN 3-8039-0179-0
  16. ↑ A.W, July 1, 1917, A Comparative Vocabulary of Sikololo-Silui-Simbunda, African Affairs, Oxford University Press
  17. ↑ Tusona: Luchazi Ideographs : a Graphic Tradition of West-Central Africa By Gerhard Kubik, pages 291, 292
  18. ↑ Robert Papstein, 1994, The History and Cultural Life of the Mbunda Speaking People, Lusaka Cheke Cultural Writers Association, page 114 ISBN 99 820 3006X
  19. ↑ no confondre amb el Ngangela
  20. ↑ Bantu-Languages.com, citant a Maniacky 1997
  21. ↑ «Mbwela» (en anglès). glottolog. [Consulta: 9 gener 2015].
  22. ↑ «K». ethnologue. [Consulta: 22 gener 2015].
  23. ↑ «Mbunda in the Language Cloud». ethnologue. [Consulta: 14 gener 2015].
  24. ↑ Tusona: Luchazi Ideographs : a Graphic Tradition of West-Central Africa By Gerhard Kubik, page 300

Bibliografia

[modifica]
  • Jacky Maniacky, 1997, "Contribution à l'étude des langues bantoues de la zone K: analyse comparative et sous-groupements", Mémoire pour l'obtention du DEA de langues, littératures et sociétés, études bantoues, INALCO (Paris - France), 101p.
  • Robert Papstein, 1994, The History and Cultural Life of the Mbunda Speaking People, Lusaka Cheke Cultural Writers Association, ISBN 99 820 3006X
  • José Redinha, 1975, Etnias e Culturas de Angola, Luanda: Instituto de Investigação Científica de Angola; reprinted fac-simile by the Associação das Universidades de Língua Portuguesa, 2009, ISBN 978 989 8271 00 6
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mbunda&oldid=34074124»