Malacologia

La malacologia (gr. Μαλακός, "tou" i -λογία, "tractat") és la branca de la zoologia invertebrada que tracta l'estudi dels mol·luscs,^[1] el segon fílum més gran d'animals, en termes d'espècies descrites.^[2]

Una divisió de la malacologia, la conquiliologia, s'encarrega de l'estudi dels mol·luscs amb closca. Els camps d'investigació de la malacologia inclouen la taxonomia, l'ecologia, i l'evolució. Els coneixements de la malacologia es fan servir en aplicacions mèdiques, veterinàries i agràries, fent servir els mol·luscs com a mediadors de malalties, tals com l'esquistosomosi. En l'arqueologia, la malacologia es fa servir actualment per atendre l'evolució del clima, la biota de l'ària, i l'ús del lloc.

La malacologia contribueix al coneixement i estudi de la biodiversitat, per mitjà d'inventaris d'exemplars de mol·luscs i l'estudi dels mateixos.^{[3][4][5][6][7]}

L'estudi dels mol·luscs pot utilitzar-se en estudis d'impacte ambiental, ja que aquests es poden utilitzar com a bioindicadors de les condicions físiques químiques i biològiques del medi, i per tant permeten la detecció de factors disruptors del seu equilibri.^[8]

A l'Arqueomalacología, la malacologia és comunament utilitzada per determinar els canvis en el clima, el paisatge o la història natural d'un lloc, ja que en posseir petxines calcàries la gran majoria dels mol·luscs poden fossilitzar. ^[9][10]

La malacologia també està associada amb l'estudi de diversos fenòmens de simbiosi i parasitisme, ja que molts mariscs i peixos utilitzats per a l'alimentació humana poden ser hostes o vectors d'altres organismes. ^[11][12][13] Els mol·luscs poden actuar com a hostes intermediaris de patògens humans de malalties com la esquistosomiasi ^{[11] [12] [14][15]} angiostrongiliasis meningoencephalica,^{[16][17][18][19][20]} o la paragonimiasis westermani ^[21][22]

Alguns mol·luscs (caragols de terra, musclos i cloïsses) també han estat utilitzats a nivell local per la seva qualitat de biointegració permetent així avaluar la contaminació ambiental per metalls pesants.

S'anomenamalacòleg a qui estudia els mol·luscs. Els estudiosos de les petxines es denominen conquiliòlegs.

• Museu del Cau del Cargol a Vilassar de Dalt

• Cox L. R. & Peake J. F. (eds.). Proceedings of the First European Malacological Congress. September 17–21, 1962. Text in English with black-and-white photographic reproductions, also maps and diagrams. Published by the Conchological Society of Great Britain and Ireland and the Malacological Society of London.
• Götting, K.: Malakozoologie. Grundriss der Weichtierkunde. G. Fischer, Stuttgart 1974
• Heppel, D. 1995. "The long dawn of malacology: a brief history of malacology from prehistory to the year 1800." Archives of Natural History (en castellano, "El largo amanecer de la malacología: una breve historia de la malacología desde la prehistoria hasta el año 1800") 22 (3): 301–319
• Mizzaro-Wimmer, Maria. Luitfried Salvini-Plawen, Hans Kothbauer, Ferdinand Starmühlner: Praktische Malakologie: Beiträge zur vergleichend-anatomischen Bearbeitung der Mollusken: Caudofoveata bis Gastropoda-"Streptoneura". Springer, Wien / New York 2001, ISBN 3-211-83652-7.
• Welter-Schultes, Francisco W. Die Landschnecken der griechischen Insel Gávdos, der südlichsten Insel Europas. In: Schriften zur Malakozoologie aus dem Haus der Natur - Cismar, Haus der Natur Cismar, Grömitz 1998 (ohne ISBN, zugleich Diplomarbeit an der Universität Göttingen 1998). - Das Haus der Natur Cismar verfügt über die größte Sammlung von Schnecken und Muscheln in Deutschland, im Haus der Natur Cismar sind etwa 4.000 verschiedene Molluskenarten ausgestellt.

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons

• Malacologia.ES - Informació sobre els moluscs (castellà)
• Bibliografia malacològica Arxivat 2012-10-16 a Wayback Machine. (castellà)