Makhuwa

Makhuwa

Emakuana
Tipus	llengua natural i llengua viva
Ús
Parlants	8.662.500 (2016)[1]
Parlants nadius	7.430.000
Autòcton de	Província de Niassa, Província de Nampula, Cabo Delgado i Zambézia
Estat	Moçambic 8.037.000 Tanzània 606.000 Zimbàbue 17.000 Mayotte 2.500
Classificació lingüística
llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües bantu orientals llengües makua
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Codis
ISO 639-3	vmw
Glottolog	maku1279
Ethnologue	vmw
IETF	vmw

El makhuwa, emakhuwa (també makua i macua) és la principal de les llengües bantus del nord de Moçambic. És parlada pels 8 milions de macua, que viuen al nord del riu Zambezi, particularment a la província de Nampula. És la llengua indígena més parlada a Moçambic. A la província de Nampula pràcticament ni hi ha cap altre grup ètnic.^[2] i també és parlat a Cabo Delgado i Zambézia. També és parlada a la República del Congo al districte de Makoua.

A part dels idiomes del mateix grup, eMakhuwa es distingeix de les altres llengües bantus per la pèrdua dels prefixos consonant + vocal a favor de e- - Comparar epula, "pluja", amb tswana pula.

Les vocals llargues i curtes s'utilitzen per i, i, a, o, o, que és inusualment escassa per a una llengua bantu:

• omala - acabar
• omaala - enganxar, pal
• omela - brollar, brot
• omeela - repartir

Les consonants són més complexes: existeixen les postalveolars tt i tth i s'usen tan p com ph. També existeixen x ("sh") i h mentre que x varia amb s. Regionalment, també hi ha θ (la "th" de l'anglès "thorn"), ð (la "th" de l'anglès "seethe"), z i ng. En eLomwe, en canvi, la -tt- d'eMakhuwa és representada per una "ch" com l'anglès "church".^[2]

El makhuwa és molt relacionat amb el lomwe.

Maho (2009) considerà els següents dialectes (les dades són de The Joshua Project):^[3]

• Makhuwa central, 4.057.000 persones ^[4]
• Makhuwa-Meetto (inclòs el ruvuma), 1.149.000 a Moçambic, 603.000 a Tanzània i 17.000 a Zimbabwe^[5]
• Makhuwa-Shirima, 911.000 persones ^[6]
• Makhuwa-Marrevone (costaner) 682.000 persones ^[7]
• Makhuwa-nahara, unes 338.000 persones
• Makhuwa-Saka, 312.000 persones^[8]
• Ruvuma Makhuwa (Tanzània, inclosos els subdialectes Imithupi, Ikorovere)

els noms dels dialectes varien segons les fonts. La variant distintiva o shibboleth en els dialectes és el tractment de la s:

• Dialecte eSamgagi: odhiva
• Dialecte eSangagi: θtiva
• Dialecte eSaaka: ociva
• Dialecte eNahara: oziva -tots volen dir "agradable" ^[2]

La intel·ligibilitat mútua entre els dialectes és limitada. El Makhuwa central ("Makhuwa-Makhuwana") és la base de la llengua estandard. Ethnologue nomena Central Makhuwa, Meetto–Ruvuma, Marrevone–Enahara, i Esaka com a llengües separades, i Chirima com a sis llengües.

Muluku Onnalavuliha Àn'awe - Ipantte sikosolasiwe sa Biblia ("Deu parla al seu fill" - extractes de les Escriptures per a nens) Ajuda per a l'Església. Edição em Macúa / eMakhuwa) Editorial Verbo Divino, Estella, Navarra, 1997.

• (portuguès) Antonio Pires Prata, Dicionario Macua - Português, Ministério do Planeamento e da Administraçao do Territorio, Secretaria de Estado da Ciência e Tecnologia, Instituto de Investigaçao Cientifica Tropical, Lisboa, 1990, 508 p. ISBN 972-672270-5
• Oliver Kröger (2005), Report on a Survey of Coastal Makua Dialects (SIL International)