Morini Franco Motori
Dades | |
---|---|
Tipus | empresa fabricant de motors |
Indústria | indústria automotriu |
Forma jurídica | società per azioni |
Història | |
Creació | 1956, Bolonya |
Fundador | Franco Morini |
Data de dissolució o abolició | 2010 |
Activitat | |
Produeix | motor de motocicleta |
Governança corporativa | |
Seu | |
Morini Franco Motori va ser una empresa italiana fabricant de motors de combustió per a motocicleta[1][2] que tingué activitat entre el 1956 i el 2010. Fundada a Bolonya per Franco Morini, nebot de l'amo de Moto Morini, uns anys després d'haver participat també en la fundació d'FBM (l'actual Motori Minarelli),[1] l'empresa fabricava uns motors de gran prestigi, sovint coneguts simplement com a Franco Morini.
Entre els nombrosos fabricants de motocicletes que muntaren motors Franco Morini als seus models en un moment o altre de la seva història hi ha, per exemple, Aprilia, Beta, Bianchi, BSA, Fantic, Garelli, Husqvarna, Italjet, KTM, Macbor, Malaguti, Mecatecno, Monark i TM.[3][4]
Història
[modifica]Un cop acabats els estudis, Franco Morini (1924-1984) va entrar d'aprenent de disseny a Ducati i, més tard, a la Moto Morini del seu oncle Alfonso.[2] El 1951 va fundar a Bolonya, associat amb Vittorio Minarelli, F.B.M. (Fabbrica Bolognese Motocicli) i va començar a produir motocicletes.[1][5] El 1952, F.B.M. va presentar a l'Exposició de Milà el velomotor Gabbiano de 125 cc, seguit més tard per la Vampir 200 cc, capaç de superar els 120 km/h. Tanmateix, tots dos socis es van adonar que els resultava més rendible construir motors solts i van crear el Pettirosso, un motor monocilíndric de 48 cc robust i segur que va ser un èxit comercial i va atorgar prestigi a l'empresa.
Franco Morini havia contribuït a l'èxit de F.B.M. com a dissenyador i líder empresarial. El 1956, l'associació amb Vittorio Minarelli es va dissoldre i va donar lloc al naixement de dues empreses: F.B. Minarelli (anomenada més tard Minarelli Motori) d'una banda i Morini Franco Motori de l'altra.[1][6]
Morini Franco Motori s'establí inicialment a Bolonya (primer a Via Battindarno i després a Via Triumvirato) i, des del 1958, a la Via Porrettana de Casalecchio di Reno, a la ciutat metropolitana de Bolonya.[2] L'empresa s'especialitzà en una producció variada de motors amb diferents cilindrades tant per a ús utilitari com esportiu. Un dels seus productes estrella va ser el motor de dos temps de 50 cc i 3 velocitats que arribava als 60 km/h. Nombrosos fabricants el van adoptar i van ajudar l'empresa a consolidar-se entre els líders del sector.[1]
El 1999, per tal de fer front a la crisi del sector, l'empresa va adquirir la històrica Moto Morini i va començar a produir motocicletes de gran cilindrada sota aquesta marca. El 2010, havent fet fallida, es va posar en liquidació i l'any següent va ser venuda a la societat Eagle Bike.[2]
Morini Franco Automatic S5
[modifica]El motor de 50 cc "Morini Franco Automatic S5" va ser emprat per molts fabricants de motocicletes des de la dècada del 1960 fins al 2001, entre ells Italjet/Indian, Malaguti, LEM, KTM, Husqvarna, DBM i Young Rider. A començaments de la dècada del 1990, aquest motor es va millorar per a incrementar-ne la potència (amb cilindres de vàlvules de 2 i 4 llengüetes, aletes de refrigeració més grosses i carburadors més grans). El nou model s'anomenà S5GS i el van adoptar fabricants com ara Husqvarna, KTM, LEM, Rivara i DBM.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Campigotto, Antonio. «Morini Franco» (en italià). storiaememoriadibologna.it. [Consulta: 19 desembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Campigotto, Antonio; Martorelli, Roberto. La Ruota e l'Incudine. La memoria dell’Industria Meccanica bolognese in Certosa (en italià). Bolonya: Minerva Edizioni, 2016. ISBN 978-8873817611.
- ↑ 3,0 3,1 «Franco Morini Motori Two-Stroke Engines» (en anglès). cybermotorcycle.com. [Consulta: 19 desembre 2023].
- ↑ «Morini Franco Motori» (en anglès). mopedarmy.com. [Consulta: 19 desembre 2023].
- ↑ «FBM (Bologna)» (en castellà). ottw.es. [Consulta: 8 setembre 2021].
- ↑ «Minarelli» (en castellà). ottw.es. [Consulta: 8 setembre 2021].