Lliçà d'Amunt

Lliçà d'Amunt

Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 36′ 38″ N, 2° 14′ 23″ E / 41.6105°N,2.2397°E / 41.6105; 2.2397
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Àmbit funcional territorial	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Vallès Oriental
Capital	Lliçà d'Amunt
Població humana
Població	16.092 (2023) (721,61 hab./km²)
Llars	43 (1553)
Gentilici	Lliçanenc, lliçanenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat de la Vall del Tenes
Superfície	22,3 km²
Banyat per	el Tenes
Altitud	145 m
Limita amb	Santa Eulàlia de Ronçana Parets del Vallès Palau-solità i Plegamans Lliçà de Vall Canovelles Granollers Caldes de Montbui
Organització política
• Alcalde	Ignasi Simón Ortoll (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	08186
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08107
Codi IDESCAT	081075
Lloc web	llicamunt.cat

Lliçà d'Amunt és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Oriental. Es troba a 3 kilòmetres de la capital comarcal, Granollers.

• Llista de topònims de Lliçà d'Amunt (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets…; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).

Sembla que el nom del poble de Lliçà d'Amunt deriva del nom romà Licius. Al 989 apareix citat como Liciano. El 1174, com Liziano Superiori. El 1359, com San Julià de Lliçà Sobirà.

Lliçà d'Amunt va ser escrit antigament com Lliçà Sobirà, mentre que Lliçà de Vall va ser Liçano Subteriore i Liçà Jusà. La distinció es va efectuar entre el poble de la part de dalt del riu i el de la part de sota, no entre un poble situat sobre un turó i un altre situat a la vall.

El poble de Lliçà d'Amunt (2.455 h el 2005; 145 m d'altitud) es concentra a la dreta de la riera de Tenes, enlairat sobre la terrassa quaternària, a redós de l'església parroquial, i la masia fortificada o castell de Can Puig, bastit sobre un turó encimbellat que domina el poble. Aquest s'estengué originàriament vers el sud, pel carrer de la Sagrera i, ja al segle xx, segueix el traçat de la carretera de Parets a Bigues i enllaça pel sud amb el barri de Sant Baldiri, mentre que al nord s'edifica a banda i banda de Can Puig, a la carretera i al barri de les Escoles.

La parròquia de Sant Julià, documentada des del principi del segle xi, apareix sovint a la documentació amb un altar de Santa Maria, existent ja el 1075. El 1149 el bisbe de Barcelona, Guillem de Torroja, amb l'assentiment dels seus canonges, va unir l'església i els drets de la parròquia de Sant Julià al monestir de Sant Miquel del Fai, que ja posseïa diferents alous dintre el seu terme. En la donació es reserva només l'obediència a l'església de Barcelona, amb l'obligació d'assistir als sínodes diocesans. Aquesta submissió al priorat del Fai, que era el que presentava els seus rectors, va durar fins al 1751.

L'església que ha pervingut fins a l'actualitat és bàsicament l'església romànica. Fou reedificada a la fi del segle xi, es començà a ampliar al segle xv i se'n reprengué la reforma al segle següent amb la construcció de les capelles de Sant Abdó i Sant Senén el 1563 i la de Sant Jacint el 1600. Aquestes capelles i d'altres que s'hi afegiren, dedicades al Roser, a sant Isidre i a sant Sebastià, li donaren la disposició actual de tres naus. El campanar fou iniciat entorn del 1508 i la barana superior, que es troba a l'angle NO de la façana, és del 1710. La portada, del segle xvi, és de tipus goticorenaixentista, amb uns caparrons esculpits, que fan de suport a l'arquitrau, i un frontó en forma de gran petxina. L'any 1725 es va refer i unificar el teulat. A la part dreta del temple té adossada una capella i altres dependències. És notable la seva pica baptismal del segle xvi i un conjunt de peces d'orfebreria (veracreu, calzes, bacina, bordons i imatges d'argent).

El cicle de festes i tradicions comença per Nadal, que té com a acte més destacat la tradicional representació dels Pastorets, amb text de Josep Maria Folch i Torres, amb un primer acte de Jaume Farriol. El 7 de gener se celebra la festa major d'hivern de Sant Julià, i pels volts del 17, la festa de Sant Antoni, amb una mostra de bestiar. La festa major d'estiu se celebra pel setembre, el primer diumenge.^[1]

La població (lliçanencs), experimentà un creixement significatiu entre les dècades de 1960 i 1980, amb les següents dades: 1.151 h el 1960, 1.577 h el 1970 i 2.655 h el 1981. Si bé aquest augment demogràfic respongué a la incipient industrialització del terme i dels municipis veïns, a partir de l'any 1980, en plena crisi industrial, les parcel·lacions dels terrenys que en un principi eren previstes per a l'establiment de segones residències, es convertiren, en molts casos, en residència permanent i fixa a causa de diversos factors, com la proximitat als llocs de treball en els polígons industrials dels municipis veïns, el contacte amb la natura, les millors condicions per a la jubilació o la millor qualitat de vida. Això provocà un considerable augment que es reflectí en els censos posteriors: 5.417 h el 1991 i 10.209 el 2001. L'any 2005 es comptabilitzaren 12.439 h.

Malgrat la preeminència dins l'economia municipal dels sectors serveis i industrial, l'agricultura de secà, situada a les faldes i les carenes de les serres longitudinals, encara manté una certa importància, amb el conreu de cereals per a gra (ordi, blat, civada), farratge i alguns oliverars i avellaners, encara que aquests conreus, com en altres pobles del Vallès, van pel camí de ser una singular referència històrica, tal com succeí amb el cànem. La intensa urbanització provoca la fragmentació dels pocs espais agrícoles i forestals, que van quedant en espais massa petits i que perden la seva rendibilitat agrícola o el seu valor ecològic. L'aigua de mines, séquies i pous, afavoreix el regadiu a la plana al·luvial de la riera de Tenes, on encara hi ha força hortalisses. La ramaderia, tradicionalment important, s'ha acabat imposant en l'economia agrària, especialment el bestiar boví, el porcí i l'aviram, en explotacions intensives.

A partir del 1960, Lliçà rebé els efectes de la instal·lació d'indústries en els millors terrenys, propers a la riera de Tenes, ja que fins aleshores les úniques indústries remarcables eren els molins d'en Comes i de Fonolleda i una fàbrica tèxtil llinera, muntada aproximadament l'any 1920. La indústria moderna, molt diversificada, es concentra sobretot a la zona de la carretera de Parets a Bigues, al polígon industrial del Molí d'en Fonolleda, al costat mateix del nucli urbà. Destaquen les empreses pertanyents als sectors metal·lúrgic, mecànic, de la fusta, de les joguines i dels plàstics. El diumenge se celebra el mercat setmanal. Al municipi, a més dels cicles d'ensenyament obligatori, es poden cursar també estudis de batxillerat i es disposa d'una escola municipal de música. Disposa de dos centres d'assistència primària (CAP).

Lliçà d'Amunt s'ha convertit en pocs anys en un municipi d'un tarannà clarament residencial. L'aparició de nombrosos nuclis residencials i de segona residència, sobretot a partir de la dècada de 1970, ha canviat completament la fesomia del terme. Algunes d'aquestes urbanitzacions, de trama anàrquica, han donat un aspecte fragmentat i difús al municipi, que s'ha densificat força des de la dècada de 1980.

Eleccions municipals de 2019 - Lliçà d'Amunt
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	PSC-CP		Ignasi Simón Ortoll	2864	39,92%	9
	ERC-AM		Iban Martínez i Asensio	1812	25,26%	5
	LLAECP-ECG		Antonio Polo Lama	603	8,41%	1
	Cs		Josep Oriol Vera Brau	527	7,35%	1
	JUNTS		Manel Busquets i Mateu	396	5,52%	1
	PP		Angela Roca Corts	318	4,43%	0
	CUP-AMUNT		Roger Nadal Botet	302	4,21%	0
	PRIMÀRIES CATALUNYA		Carme Bellavista Fernández	155	2,16%	0
	F!		Gregorio Molina Martinez	152	2,12%	0
	Vots en blanc			45	0,63%
Total vots vàlids i regidors				'	100 %	17
	Vots nuls			24	0,33%
Participació (vots vàlids més nuls)				7198	60,37%**
Abstenció				4726*	39,63%**
Total cens electoral				11924*	100 %**
Alcalde: Ignasi Simón Ortoll
Fonts: https://www.llicamunt.cat/govern-obert/eleccions (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Ermites

• Ermita de Sant Valerià
• Ermita de Sant Baldiri
• Ermita romànica de Santa Justa (Lliçà d'Amunt)

Esglésies parroquials

• Sant Esteve de Palaudàries
• Església de Sant Julià

Masies

• Can Francí
• Ca l'Artigues de la Serra
• Can Bosch
• Can Comes
• Can Dunyó
• Can Moncau
• Can Puig
• Can Xicota
• la Torre del Pla
• Ca l'Amell Gros
• Ca l'Orlau
• Ca l'Oliveres
• Can Pujal
• Can Ros
• Can Feu
• Can Palaudàries
• Can Lledó
• Can Salgot
• Can Carrera
• Can Manent

Transports de Lliçà d'Amunt TLA, és el servei de transport urbà municipal de Lliçà d'Amunt, situat al Vallès Oriental. Va entrar en servei el 25 d'octubre de 1999 i en els primers temps es va anomenar Transport Públic Municipal de Lliçà d'Amunt. La flota es compon de tres autobusos que circulen per les tres línies que formen una xarxa de 64,4 km (LA1, LA2 i LA3).^[2]

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 39 35 43 269 397 915 1.011 968 966 988

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.045 1.126 1.232 1.212 1.151 1.577 2.622 4.963 5.797 5.797

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 7.668 8.530 9.595 10.821 12.009 12.938 13.809 14.356 14.584 14.696

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 14.759 15.111 15.469 15.801 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

• Llista d'alcaldes de Lliçà d'Amunt
• Biokit

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lliçà d'Amunt

• Ajuntament de Lliçà d'Amunt Arxivat 2022-01-13 a Wayback Machine.
• «Lliçà d'Amunt». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.