Llengua d'Okinawa
| 沖縄口 ([ʔutɕinaːɡuti] uchinaa-guchi) | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua natural i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 984.000 |
| Autòcton de | prefectura d'Okinawa i Okinawan people (en)  |
| Estat | Japó |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengües japòniques llengües ryukyuenques llengües ryukyuenques septentrionals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | sistema d'escriptura d'Okinawa i escriptura japonesa |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-3 | ryu |
| Glottolog | cent2126 |
| Linguasphere | 45-CAC-ai |
| Ethnologue | ryu |
| UNESCO | 1976 |
| IETF | ryu |
| Endangered languages | 5354 |
La llengua d'Okinawa (沖縄口, ウチナーグチ) uchināguchi o Okinawa Central[1] és una de les llengües ryūkyū del nord parlada al sud de l'illa d'Okinawa, així com a les illes properes de Kerama, Kume-jima, Tonaki, Aguni i les illes situades a l'est de l'arxipèlag Okinawa, dins de la Prefectura d'Okinawa al Japó. Se subdivideix en quatre dialectes: shuri, naha, torishima i kudaka. El dialecte shuri fou normatitzat a l'època del Regne de Ryūkyū, sota el regnat de Shō Shin (1477-1526).[2] Era, llavors, la llengua oficial emprada per l'aristocràcia local. Diversos cants i poemes d'Okinawa són escrits en dialecte shuri.
La política d'assimilació, juntament amb una major interacció entre Japó i Okinawa per mitjà dels mitjans de comunicació i l'economia, ha portat al desenvolupament del dialecte Okinawa japonès, que és un dialecte influenciat per les llengües d'Okinawa i Kunigami. El japonès i el dialecte d'Okinawa sols comparteixen 60% del vocabulari, per bé que són dues llengües japoneses.[3]
La llengua del centre d'Okinawa es distingeix de la llengua del nord d'Okinawa, que es classifica independentment com a llengua kunigami. Ambdues llengües són catalogades per la UNESCO com en perill d'extinció.[4][5]
Referències
[modifica]- ↑ «Okinawan, Central» (en anglès). Ethnologue Free. [Consulta: 3 febrer 2024].
- ↑ Matsumori, Akiko «Ryûkyuan: Past, present, and future» (en anglès). Journal of Multilingual and Multicultural Development, 16, 1-2, 1-1995, pàg. 19–44. DOI: 10.1080/01434632.1995.9994591. ISSN: 0143-4632.
- ↑ Fifield, Anna «In Japan’s Okinawa, saving indigenous languages is about more than words» (en anglès). Washington Post, 16-04-2023. ISSN: 0190-8286.
- ↑ «Central Okinawan in Japan». World Atlas of Languages - UNESCO. [Consulta: 3 gener 2024].
- ↑ Seals, Corinne A.; Shah, Sheena. Heritage Language Policies around the World (en anglès). Routledge, 2017-09-18. ISBN 978-1-317-27404-9.