Lluís Rigalt i Farriols

Lluís Rigalt i Farriols

Ramon Vives i Ayné, Retrat de Lluís Rigalt i Farriols (1840), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona
Biografia
Naixement	25 agost 1814 Barcelona
Mort	18 abril 1894 (79 anys) Barcelona
Nacionalitat	Catalunya
Activitat
Lloc de treball	Barcelona (1829–1894)
Ocupació	pintor
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Art	pintura, dibuix i gravat de paisatge
Moviment	Romanticisme
Obra
Obres destacables (1850) Paisatge nocturn amb monestir en ruïnes (1865) Ruïnes
Obres destacables
Ruïnes, exposat al MNAC

Lluís Rigalt i Farriols (Barcelona, 25 d'agost de 1814 - 18 d'abril de 1894 ^[1]) fou un pintor, dibuixant, gravador escenògraf i teòric de les arts aplicades català.

Fill de Maria dels Angels Farriols i Pau Rigalt, professor de perspectiva i paisatge de l'escola oficial de la Llotja de Barcelona, es formà allà i a Madrid, amb Pérez Villaamil. Successor del seu pare a l'escola de Llotja (1845), de la que arribaria a director entre 1871 i 1877 i director interí entre 1880 i 1887. També en fou professor, entre 1850 i 1893,^[2] conegué la França de l'escola de Barbizon1. L'etapa més activa com a pintor s'esdevingué entre 1850 i 1860, quan viatjant per tot Catalunya dibuixà els seus paisatges i monuments. Va morir a Barcelona el 1894, pocs mesos després d'esdevenir soci d'honor del Cercle Artístic de Sant Lluc. Casat amb Maria Anna Cortiella varen ser pares d'Agustí Rigalt i Cortiella, també es dedicaria a la pintura.

Fou l'autèntic patriarca del paisatgisme romàntic català, juntament amb Josep Planella, en olis minuciosos i elegants que reelaborava idealitzant el paisatges originals. La seva obra com a dibuixant és ingent (només a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la que ell fou membre, ja n'hi ha vora set-cents) i és fruit dels seus viatges, sobretot estivals, per Catalunya i pel sud de França; el resultat fou un retrat fidelíssim del país i d'una gran qualitat.

Publicà obres didàctiques i un eclèctic Album enciclopédico-pintoresco de Industriales (1857). És també representat al MNAC de Barcelona, al Museu d'Història de Barcelona, al Museo del Prado de Madrid, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, i a altres museus de Martorell, Mataró, a la Fundación Santander, la Biblioteca de Catalunya -on a més de dibuixos s'hi conserven matrius seves d'aiguafort-, etc.

Com a decorador, decorà les habitacions de la reina Isabel amb motiu de la seva visita a Barcelona el 1845 i el teatre de la Vila de Gràcia el 1850.

A Catalunya es poden trobar obres seves exposades en diferents institucions públiques, entre elles el Museu Nacional (MNAC) i la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.^[3]

• 1857 - Álbum enciclopédico de las artes industriales
• 1863 - Cartipacio de dibujos
• 1884 - Álbum gráfico de artes y oficios

• Paisatge (Rigalt)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís Rigalt i Farriols

• CASELLAS, Raimon. El dibuixant paisatgista Lluís Rigalt. Barcelona, 1900
• BASEGODA i NONELL, Joan. Els dibuixos de Lluís Rigalt i Farriols a l'Arxiu de l'Acadèmia de Sant Jordi. Sabadell, 1995 Quadern de les idees, les arts i les lletres. Número 100, pàgines 602-603.
• DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. 
• DURÁ OJEA, Victòria. Catàleg del Museu de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Dibuixos de Lluís Rigalt. Barcelona, 2002
• FONTBONA, Francesc. Lluís Rigalt. Cercle Artístic de Sant Lluc. Barcelona, 1996