Lev Schnirelmann
Nom original | (ru) Лев Ге́нрихович Шнирельма́н |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 2 gener 1905 (Julià) Hòmiel (Imperi Rus) |
Mort | 24 setembre 1938 (33 anys) Moscou (Unió Soviètica) |
Causa de mort | suïcidi |
Sepultura | Cementiri Vedénskoie, 20 уч. 55° 46′ 09″ N, 37° 42′ 37″ E / 55.769062°N,37.710307°E |
Formació | Universitat Estatal de Moscou (1921–1929) |
Director de tesi | Nikolai Luzin |
Activitat | |
Camp de treball | Teoria de nombres, topologia i matemàtiques |
Ocupació | professor d'universitat, matemàtic |
Ocupador | Institut Steklov de Matemàtiques (1934–1938) Universitat Estatal de Moscou (1930–1934) Universitat Tècnica Estatal de Novotcherkassk (1929–1930) |
Membre de | |
Alumnes | Nickolay Romanov |
Obra | |
Obres destacables |
Lev Schnirelmann (rus: Лев Ге́нрихович Шнирельма́н) (Hòmiel, 2 de gener de 1905 (Julià) - Moscou, 24 de setembre de 1938), a vegades escrit Shnirelman, va ser un matemàtic soviètic.
Schnirelmann va néixer a Hòmiel (avui Belarús) on va fer brillantment els estudis secundaris; tan és així que el 1920, amb només quinze anys[1] va ser admès a la universitat Estatal de Moscou, gràcies a la intervenció de Nikolai Luzin.[2] Durant els estudis universitaris va formar part del grup de deixebles de Luzin, anomenat Luzitània, establint una forta amistat amb Lazar Liusternik, amb qui va treballar conjuntament en temes de topologia. D'aquesta col·laboració van sorgir el teorema i la categoria de Lusternik-Schnirelmann.[3][4] Després d'obtenir el doctorat el 1929, va ser professor a l'Institut Politècnic del Don (avui Universitat Tècnica Estatal de Novotcherkassk) durant un curs. El 1931 va tornar a Moscou on va ser professor a la seva universitat i a l'Institut Steklov de Matemàtiques.
El 1930 va ser un dels iniciadors de la persecució de matemàtics acusats de contrarevolucionaris (entre ells: Dmitri Iégorov i el propi Nikolai Luzin).[5] Però el 1938, ell mateix va ser víctima del NKVD, la policia secreta, essent detingut, tot i que alliberat poc després. Aquest mateix any es va suïcidar obrint l'aixeta del gas del seu pis, tot i que les circumstàncies de la seva mort no son del tot clares.[6]
A més dels seus treballs en topologia, també va fer recerca en els camps del càlcul de variacions i la teoria de nombres. En aquest últim camp son importants els seus resultats sobre la conjectura de Goldbach, en demostrar que qualsevol nombre es pot expressar com la suma de no més de nombres primers, essent una constant computable.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Graham i Kantor, 2009, p. 166.
- ↑ Тихомиров i Успенский, 2000, p. 40.
- ↑ Cornea et al., 2003, p. 1 i ss.
- ↑ Iwase, 2002, p. 695 i ss.
- ↑ Emmer, 2010, p. 31.
- ↑ Graham i Kantor, 2009, p. 167.
- ↑ Orús Lacort, 2019, p. 141.
Bibliografia
[modifica]- Cornea, Octav; Lupton, Gregory; Oprea, John; Tanré, Daniel. Lusternik-Schnirelmann Category (en anglès). American Mathematical Society, 2003. ISBN 0-8218-3404-5.
- Emmer, Michele. «Pavel Florenskij, tra matematica e religione». A: Michele Emmer (ed.). Matematica e cultura 2010 (en italià). Springer, 2010, p. 15-42. ISBN 978-88-470-1593-7.
- Graham, Loren; Kantor, Jean-Michel. Naming Infinity (en anglès). Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03293-4.
- Iwase, Norio «A∞-method in Lusternik–Schnirelmann category» (en anglès). Topology, Vol. 41, Num. 4, 2002, pàg. 695-723. DOI: 10.1016/S0040-9383(00)00045-8. ISSN: 0040-9383.
- Orús Lacort, Mercedes. Ecuación de Fermat xn + yn = zn en varios cuerpos y otras conjeturas matemáticas históricas (en castellà). Lulu, 2019. ISBN 978-0-244-46644-2.
- Тихомиров, В.М.; Успенский, В.В. «Советская математика 30-х годов (II): А. О. Гельфонд и Л. Г. Шнирельман» (en rus). Математическое просвещение, Vol. 4, 2000, pàg. 33-48. ISSN: 0465-2649.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Lev Schnirelmann» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Youschkevitch, A.P. «Shnirelman, Lev Genrikhovich». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 1r octubre 2021]. (anglès)
- Macho, M. «El 17 de septiembre de 1931, Shnirelman presenta una versión débil de la conjetura de Goldbach». Euskal Herriko Unibersitatea, 2014. [Consulta: 1r octubre 2021]. (castellà)