La Jana

La Jana

Escut d'armes
Carrer del centre del poble
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
40° 30′ N, 0° 15′ E / 40.5°N,0.25°E / 40.5; 0.25
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	Baix Maestrat
Capital	la Jana
Població humana
Població	678 (2023) (34,77 hab./km²)
Gentilici	janenca, janenc
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat Baix Maestrat Mancomunitat Taula del Sénia
Superfície	19,5 km²
Altitud	299 m
Limita amb	Canet lo Roig Traiguera Sant Mateu Cervera del Maestrat Xert
Partit judicial	Vinaròs
Dades històriques
Dia festiu	festa patronal (24 d'agost)
Patrocini	Bartomeu apòstol i Mare de Déu dels Àngels
Dia de mercat	Dimarts
Festa patronal	24 d'agost
Identificador descriptiu
Codi postal	12340
Codi INE	12070
Codi ARGOS de municipis	12070
Lloc web	lajana.es…

La Jana és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

El terme se situa en el sector septentrional del Baix Maestrat, en terreny suaument ondulat; un dels llocs més pintorescs és el pujol dels Castellets, on hi ha el poblat iber. El terme municipal limita amb Canet lo Roig, Traiguera, Cervera del Maestrat, Sant Mateu i Xert.

D'època ibera hi ha els poblats dels Castellets i dels Vilarojos; de l'època romana hi ha una vil·la al costat de la Via Augusta i la possibilitat que Intibilis, mansió romana que se situava en la cruïlla de les vies Augusta i Hercúlea i que, a la vista de la ceràmica i de la petita estàtua d'Hèrcules trobada en 1943 al poble, podria haver sigut un oratori per als viatgers. És en època àrab, l'any 1147, quan l'historiador Al-Idrisi (1100-1166) esmenta per primera vegada La Yana; formava part de la batlia de Cervera; fou senyoriu de l'orde de l'Hospital des del 1233 fins al 1319; rere l'ocupació cristiana, Hug de Follalquer, cavaller d'Amposta i maestre de l'orde de l'Hospital donà carta pobla, el 17 d'abril de 1237, a pobladors lleidatans que hi introduïren la ramaderia i aconseguiren el Privilegi de Lligallo i el dret a fira, la qual encara s'hi celebra anualment el darrer cap de setmana d'octubre. Desapareguda l'orde de l'Hospital, el senyoriu passa a la de Montesa, on es manté fins a l'abolició del segle XIX; en 1540 fou convertida en vila independent pel mestre de l'orde; en la guerra de Successió va fer costat al borbó.

Evolució demogràfica (des de 1877) Censos de població[1]
	Font: Institut Nacional d'Estadística

Evolució demogràfica en els darrers anys Padró d'habitants[2]
Any	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	2012	2013
Població	812	796	792	791	820	828	823	828	830	820	799	787	757	739

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 3 regidors del Partit Popular (PP), 3 de Compromís per la Jana (Compromís) i 1 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - la Jana
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular		Lucía Clemente Gargallo	200	41,84%	3 ()
	Compromís per la Jana		Domingo Tolós Lladser	184	38,49%	3 (+1)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Ismael Vilanova Boix	91	19,04%	1 (-1)
	Vots en blanc			3	0,63%
Total vots vàlids i regidors				478	100 %	7
	Vots nuls			6	1,24%
Participació (vots vàlids més nuls)				484	90,98%**
Abstenció				48*	9,02%**
Total cens electoral				532*	100 %**
Alcalde: Domingo Tolós Lladser (Compromís) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 vots: 3 de Compromís i 1 de PSPV[3])
Fonts: JEC,[4] JEZ Vinaròs,[5] M. Interior,[6] Periòdic Ara.[7] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Des de 2015 l'alcalde de la Jana és Domingo Tolós Lladser de Compromís per la Jana (Compromís).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Marcelino Beltrán Balaguer	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Vicente Balaguer Pavia	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Eleuterio Boix Bayarri	AP	30/06/1987	--
1991–1995	Vicente Prades Beltrán	PP	15/06/1991	--
1995–1999	Vicente Prades Beltrán	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Vicente Prades Beltrán	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Juan Gargallo Balaguer	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	Juan Gargallo Balaguer	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	Joaquin Lladser Balaguer	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Domingo Tolós Lladser	Compromís	13/06/2015	--
2019-2023	Domingo Tolós Lladser	Compromís	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

El motor econòmic de La Jana és l'agricultura, sobretot l'oliva i l'oli que se n'extrau; també es cultiva en menor mida l'ametla, la garrofa, la cirera, la bresquilla, el meló, el meló d'alger i les hortalisses. La ramaderia es limita a granges d'aviram, conills i porcs.

• Església de Sant Bartomeu. Del segle xvii.

Renaixentista, pel mestre Joan Tell (1622-1633). Una nau amb capelles laterals. Façana barroca. Conserva interessants obres d'orfebreria, com calzes platerescs i llenços, com ara la taula de la Verge amb Santa Anna i els dubtes de Sant Josep. Sèrie de retrats de Gambeta.

• Ermita de Santa Anna. Segle XVI, restaurada en 1998.

• Ermita de la Mare de Déu dels Àngels. Barroca, del segle xviii.

• Ermita de la Immaculada. Segle XV amb posteriors retocs barrocs del xviii-XIX.

• Ermita de Sant Josep.

• Casa del Batlle. Del segle xvii, és seu de l'actual ajuntament.

• Antic poblat del Carrascal. D'origen iber, només en resta l'ermita de Sant Josep.^[9]

• Museu Natural d'Oliveres Mil·lenàries del Pou del Mas^[10]. Situat al costat de la Via Augusta i que en menys d'una hectària acull 21 exemplars, entre els quals destaquen l'olivera farga del Pou del Mas, amb gairebé 8 metres de perímetre i l'olivera "de les Parelles", que va obtenier el 2014 el Premi AEMO a la millor olivera monumental d'Espanya.
• L'Engolidor^[11]. Arbreda Monumental d'Interès Local i que compta amb set roures centenaris i una bona mostra de flora autòctona. Es tracta d'una séquia de gran profunditat que canalitza l'aigua pluvial de la veïna Bassa Llecuna i que en èpoques de moltes precipitacions acumula una gran quantitat d'aigua.

• Panxuts. El diumenge de carnestoltes. Tradicional carnaval que té per protagonistes els "panxuts", uns grotescs personatges vestits amb una camisa de llenç atapeïda de palla i un cabàs d'espart al cap.
• Ball de kintos. El dijous Sant. Tradicional ball de verbena organitzat per la quinta^[12] de joves que compleixen 18 anys
• Romeria al Real Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut. El dilluns de Pasqua. Amb la marxa a peu caiguda en desuetud, se celebra un dinar popular a la Font de la Salut i una cercavil·la de la banda municipal.
• Mare de Déu dels Àngels. Segon dissabte després del de Glòria.
• Festes majors. Als voltants del 24 d'agost, dia de Sant Bertomeu, copatró de la localitat.
• Beat Jacint Orfanell. Segon dissabte de setembre, commemorant la beatificació de Jacint Orfanell^[13] pel Papa Pius VI el 10 de setembre de 1786.
• Fira de La Jana. Últim cap de setmana d'octubre. Una de les fires tradicionals agrícoles i ramaderes més antigues de la comarca. Les típiques paradetes convertixen els carrers en un gran mercat de tota classe d'articles.

• Vicenç Balaguer (segle XVII-XVIII), organista i compositor musical.

• Pàgina web de l'Ajuntament de la Jana.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..