Jean-Pierre Latz
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1691 Colònia (Alemanya) |
Mort | 4 agost 1754 (62/63 anys) París |
Activitat | |
Lloc de treball | París |
Ocupació | ebenista |
Jean-Pierre Latz cap a 1691, París, 4 d'agost de 1754[1]) va ser un notable dissenyador de mobles dins l'estil Rococó Com altres ebenistes que treballaven a França era d'origen alemany.
Fill d'un tal Walter Latz, Jean-Pierre nasqué prop de la ciutat de Colònia,[2] i es va traslladar a País l'any 1719, als 26 anys.[3] Sempre va mantenir una certa pesadesa germànica en els seus dissenys.[4]
El maig de 1736 Latz es va naturalitzar ciutadà francès[5] L'any 1741 va ser nomenat ébéniste privilegié du Roi,[6] Un exemple de les seves obres és la còmoda de Latz' que es troba al Cincinnati Art Museum.[7]
Latz es va especialitzar en caixes de rellotge
Entre els seus clients s'inclouen Frederic el Gran de Prússia, per al qual va fer un ric rellotge,[8] August III de Polònia, Elector de Saxònia i Rei de Polònia, Comte Heinrich von Brühl i la filla favorita del rei Louis XV, Madame Elisabeth, que es va casar el 1739 amb el Duc de Parma.
Després de la mort de Latz el 1754,[9]
Notes
[modifica]- ↑ Date in Geoffrey de Bellaigue, The James A. de Rothschild Collection at Waddesdon Manor: Furniture, Clocks and Gilt Bronzes II 1974:876; l'inventari data del 9 d'agost de 1754.
- ↑ Bellaigue 1974:876.
- ↑ Gillian Wilson, Clocks: French eighteenth-century clocks in the J. Paul Getty Museum, 1976:41; hi ha un planisferi, fet per Latz, a la Getty Museum collection.
- ↑ "A Germanic taste for plastic, three-dimensional forms", segons Sherman Lee (a The Cleveland Museum of Art 1973);
- ↑ Comte François de Salverte, Les ébénistes parisiens du xviiie siècle (1927:197 n. 7), s.v. "Latz, Jean-Pierre".
- ↑ Wilson 1974.
- ↑ The Collections of the Cincinnati Art Museum, 2000:220.
- ↑ Latz's "most important piece", Watson 1966:551.
- ↑ Charles Cressent, va ser un dels compiladors de l'inventari que comprenia 170 caixes de rellotge, 48 obres de fusta i 63 figures de bronze.(Bellaigue 1974:876f).