Jean-Jacques Beineix
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 octubre 1946 París (França) |
| Mort | 13 gener 2022 (75 anys) 18è districte de París (França) |
| President La Fémis | |
| 1994 – 1995 ← Jack Gajos (en)  – Christine Pascal → | |
| Dades personals | |
| Formació | Lycée Carnot Liceu Condorcet |
| Activitat | |
| Camp de treball | Direcció, guionatge cinematogràfic, producció cinematogràfica i escriptura creativa i professional |
| Ocupació | director de cinema, guionista de cinema, escriptor, novel·lista, guionista, productor de cinema, realitzador |
| Activitat | 1978 - 2020 |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Premis | |
      | |
Jean-Jacques Beineix (París, 8 d'octubre de 1946 - 13 de gener de 2022) va ser un director de cinema francès més conegut per les pel·lícules Diva i Betty Blue. La seva obra és considerada com un dels principals exemples del moviment cinematogràfic cinéma du look.
Primera vida i educació
[modifica]Jean-Jacques Beineix era fill de Robert Beineix, director d'una companyia d'assegurances, i de Madeleine Maréchal. Va ser estudiant tant al Lycée Carnot com al Lycée Condorcet de París. Després d'assolir el batxillerat, es va matricular a la facultat de medicina,[1] però va abandonar després dels fets del maig de 1968. Va fer la prova d'accés a l'Institut des hautes études cinématographiques (IDHEC), però la va suspendre (la seva classificació final va ser 21è).[2]
Carrera
[modifica]Va començar la seva carrera l'any 1964 com a ajudant de direcció de Jean Becker a la popular sèrie de televisió francesa Les Saintes chéries. Va romandre amb la sèrie durant tres anys. El 1970, va treballar per a Claude Berri i, l'any següent, per a Claude Zidi. El 1972 va ser segon assistent de direcció del drama de Jerry Lewis The Day the Clown Cried.[3]
El 1977 Beineix va dirigir el seu primer curtmetratge, Le Chien de M. Michel, que va guanyar el primer premi al Festival de Trouville.[4] El 1980 Beineix va dirigir el seu primer llargmetratge, Diva, que va rebre quatre Césars.[5] La pel·lícula també es va presentar al 12è Festival Internacional de Cinema de Moscou.[6] Diva es considera la primera pel·lícula del que més tard es va descriure com el cinéma du look.[7][8] La crítica de cinema Ginette Vincendeau va descriure les pel·lícules realitzades per Beineix i altres com a "pel·lícules juvenils amb alts valors de producció.... El look del cinéma du look fa referència a la gran inversió de les pel·lícules en una estètica no naturalista i conscient de si mateix, especialment colors intensos i efectes d'il·luminació. La seva espectacular mise-en-scène (basada en un estudi) i tècnicament brillant se sol posar al servei de trames romàntiques." El cinéma du look també incloïa les pel·lícules de Luc Besson i Leos Carax.[9]
El seu segon llargmetratge, La Lune dans le caniveau, va ser nominat a la Palma d'Or al 36è Festival Internacional de Cinema de Canes. Nominada a tres Césars el 1984, guanyaria un premi a la categoria de Millor Disseny de Producció.[10]
El 1986 Beineix va dirigir Betty Blue (títol original: 37°2 le matin), protagonitzada per Béatrice Dalle i Jean-Hugues Anglade. El 1987 fou nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa,[11] i en la mateixa categoria als Premis BAFTA[12] i als Premis Globus d'Or.[13] El 1986 va guanyar ael Grand Prix des Amériques i el premi a la pel·lícula més popular al Festival Internacional de Cinema de Mont-real[14] i, el 1987, el premi de la Boston Society of Film Critics a la millor pel·lícula en llengua no anglesa.[15] També va rebre el premi al millor pòster, un dels nou Césars pels quals va ser nominat.[16] Beineix també va dirigir Roselyne et les lions el 1989,[17] IP5: L'île aux pachydermes el 1992,[17] i Mortel Transfert el 2001.[18] El Festival Internacional de Cinema de Seattle de 1992 va concedir a Beineix el premi Golden Space Needle al millor director tant per Betty Blue com per IP5: L'île aux pachydermes.[19]
L'any 1984 Beineix va formar la seva pròpia productora, Cargo Films, per tal de conservar la seva independència artística.[20] Betty Blue (37°2 le matin) va ser la seva primera pel·lícula produïda per Cargo, i es va convertir en productor executiu de tots els seus projectes. La companyia produeix llargmetratges i documentals sobre una gran varietat de temes, des de la ciència a l'art, passant pels drets de les dones i els problemes socials. Va treballar en col·laboració amb organitzacions científiques nacionals com el CNES i el CNRS per produir documentals.[21]
L'any 2008, Beineix va dirigir una pel·lícula corporativa per al CNRS, 2 infinits (L2i). Es va projectar a l'octubre de 2008 al festival de cinema Imagine Science de Nova York.[22]
Vida personal
[modifica]Beineix estava casat amb la seva dona, Agnès. Té un fill, la filla Frida, de la seva relació anterior amb l'actriu Valentina Sauca.[3]
L'any 2006, Beineix va publicar un primer volum de la seva autobiografia, Les Chantiers de la gloire. El títol feia al·lusió al títol francès de la pel·lícula de Stanley Kubrick Camins de glòria.[23]
Beineix va morir d'una leucèmia a casa seva de París el 13 de gener de 2022, als 75 anys.[8][24][25]
Filmografia
[modifica]- Com a ajudant de director
- 1970: Le Cinéma de papa de Claude Berri
- 1971: La Course du lièvre à travers les champs de René Clément
- 1972: The Day the Clown Cried de Jerry Lewis
- 1973: Défense de savoir de Nadine Trintignant
- 1973 : Par le sang des autres de Marc Simenon
- 1975: La Course à l'échalote de Claude Zidi
- 1976: L'Aile ou la Cuisse de Claude Zidi
- 1977: L'Animal de Claude Zidi
- 1978: French Postcards de William Huyck
- Com a guionista
- 1985: L'Épi d'or, telefilm de Fabrice Cazeneuve: coguionista amb Olivier Mergault
- Com a productor
- 2006: Requiem for Billy the Kid d'Anne Feinsilber (film-documental)
- 2006: Allez, Yallah ! de Jean-Pierre Thorn (documental)
- 2006: Cosmic Connexion d'Anne Jaffrenou i Marie Cuisset (documental)
- 2007: L'énigme du deuxième tableau de Muriel Edelstein (documental)
- Com a director
- 1977 - Le Chien de Monsieur Michel - curtmetratge[17]
- 1981 - Diva - protagonitzada per Wilhelmenia Wiggins Fernandez, Frédéric Andréi[17]
- 1983 - La Lune dans le caniveau - protagonitzada per Gérard Depardieu, Nastassja Kinski[17]
- 1986 - Betty Blue - protagonitzada per Jean-Hugues Anglade, Béatrice Dalle[17]
- 1989 - Roselyne et les lions - protagonitzada per Isabelle Pasco, Philippe Clévenot[17]
- 1992 - Les Enfants de Roumanie - documental[26]
- 1992 - IP5: L'île aux pachydermes - protagonitzada per Yves Montand, Olivier Martinez[17]
- 1994 - Otaku : fils de l'empire du virtuel - documental[17]
- 1994 - Place Clichy sans complexe - documental[27]
- 1997 - Assigné à résidence - documental[17]
- 2001 - Mortel Transfert - protagonitzada per Jean-Hugues Anglade, Hélène de Fougerolles[17]
Galeria
[modifica]-
Jean-Jacques Beineix a la Maison de la Culture al 26è Festival Internacional de Cinema d'Amiens el 2006.
-
Jean-Jacques Beineix rep l'Étoile d'honor a les Étoiles d'Or del cinrma francès rl 2009.
-
Béatrice Dalle, l'actriu principal de 37º2 le matin.
-
Jean-Jacques Beineix el 2013.
Referències
[modifica]- ↑ Jacques Lafitte; Stephen Taylor Who's Who in France, 2003, p. 218.
- ↑ Parent, Denis. Jean-Jacques Beineix, version originale (en francès), 1989, p. 178.
- ↑ 3,0 3,1 «Jean-Jacques Beineix obituary» (en anglès). The Guardian, 16-01-2022.
- ↑ «Jean-Jacques Beineix». Rotten Tomatoes. [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ «Creating the Dazzle of 'Diva'». The Washington Post, 13-06-1982. «Jean-Jacques Beineix, at 36, is a filmmaker who is being well rewarded for his 10-year apprenticeship. ... "Diva," his debut, won four Cesars (the French equivalent of the Oscar), including Best First Film.»
- ↑ «12th Moscow International Film Festival (1981)». MIFF. Arxivat de l'original el 21 abril 2013.
- ↑ Bassan, Raphaël. «The French Neo-baroque Directors: Beineix, Besson, Carax, from Diva to Le Grand Bleu». A: The Films of Luc Besson: Master of Spectacle. Manchester: Manchester University Press, 2007, p. 11–23. ISBN 0-7190-7028-7.
- ↑ 8,0 8,1 Genzlinger, Neil «Jean-Jacques Beineix, 'Cinema du Look' Director, Dies at 75» (en anglès). The New York Times, 03-02-2022.
- ↑ Powrie, Phil (2001). Jean-Jacques Beineix. Manchester: Manchester University Press. p.1. ISBN 9780719055331
- ↑ «The Moon in the Gutter (1983) - Jean-Jacques Beineix | Awards | AllMovie».
- ↑ «The 59th Academy Awards | 1987» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences.
- ↑ «1987 Film Foreign Language Film».
- ↑ «Betty Blue - Golden Globes Awards - 1987 Nominee». Hollywood Foreign Press Association.
- ↑ «French Film 'Betty Blues' Wins Top Award at Montreal Festival», 03-09-1986.
- ↑ Carr, Jay «'Blue' movies dominate Boston critics awards». The Boston Globe, 12-01-1987 [Consulta: 18 gener 2022]. Arxivat 2 August 2018[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-08-02. [Consulta: 13 abril 2022].
- ↑ «Jean-Jacques Beineix: The French auteur who brought style and substance». The Guardian, 14-01-2022.
- ↑ 17,00 17,01 17,02 17,03 17,04 17,05 17,06 17,07 17,08 17,09 17,10 «Jean-Jacques Beneix». BFI. Arxivat de l'original el 11 de setembre 2017. [Consulta: 14 gener 2022].
- ↑ «Mortel Transfert (2001) - JP Box office». Jpboxoffice.com. [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ «Golden Space Needle History 1990–1999».
- ↑ «Jean-Jacques Beineix: unpicking the sexy, stylish visuals of cinéma du look». Hero Magazine. [Consulta: 15 gener 2022].
- ↑ «Jean-Jacques Beineix et le CNRS». CNRS. [Consulta: 16 gener 2022].[Enllaç no actiu]
- ↑ «ISSF 2008». ISSF. [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ Beineix, Jean-Jacques. «Les Chantiers de la gloire» (en francès). Fayard.
- ↑ «Jean-Jacques Beineix, le réalisateur de « 37°2 le matin », est mort» (en francès). Le Monde, 14-01-2022.
- ↑ «Jean-Jacques Beineix obituary». The Times, 01-03-2022.
- ↑ «Mort de Jean-Jacques Beineix : Le réalisateur était-il malade ?» (en francès).
- ↑ «Place Clichy... Sans complexe de Jean-Jacques Beineix - (1994) - Documentaire» (en francès).
Enllaços externs
[modifica]