Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Jardins de Moragas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretJardins de Moragas
Imatge
Tipusjardí públic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaSant Gervasi-Galvany (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTavern, 12-24 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 55″ N, 2° 08′ 43″ E / 41.39848°N,2.1454°E / 41.39848; 2.1454

Els Jardins de Moragas estan situats a l'interior d'illa dels carrers de Tavern (davant del de Calaf), Rector Ubach, Aribau i Madrazo, al barri de Sant Gervasi-Galvany de Barcelona.[1]

Història

[modifica]
Plànol del 1890

En aquest indret hi havia la finca agrícola de Can Lledó, d'origen medieval, que antigament es deia Can Rifós i, posteriorment, Can Romanyà.[2] El 1652, Francesc Romanyà, ciutadà honrat de Barcelona, vengué la finca a carta de gràcia al mercader Rafael Guinard,[3] que al seu torn la vengué el 1672 al mercader Pau Lledó (o Lladó),[4] que li donà nom.[2]

El 1839, l'extensa finca (dividida en dos arran de la construcció del Ferrocarril de Sarrià a Barcelona el 1863) va ser adquirida per l'advocat Joan de Balle i Ruira, apoderat del duc de Medinaceli, i a la seva mort passà a mans de la seva vídua Nicolaua Tavern i Núñez de Pastor (1800-1876), nascuda a Oviedo.[5][2][6] Aquesta es va posar d'acord amb dos propietaris veïns, Josep Castelló-Galvany i Francesc Vinaròs, per a urbanitzar-la amb l'obertura, entre d'altres, dels carrers de Tavern, Muntaner i Santaló i de la plaça d'Adrià, la qual fou aprovada el 1876.[7][2]

La propietat fou heretada per la seva filla Carme de Balle i Tavern (1842-1896),[8] casada amb el seu cosí Fidel Moragas i Tavern (1875-1879),[9][6] un dels vuit fills del matrimoni entre Teresa Tavern i Núñez-Pastor (1798-1881)[10] i Fidel Moragas i Dot (1795-1856),[11] entre la descendència dels quals hi hagueren Narcís Oller i Moragas (1846-1930) i Josep Yxart i Moragas (1852-1895).[12] Carme de Balle morí sense fills, i en el seu testament llegà la finca a la seva neboda Joaquima Yxart i Moragas (1856-1928).[13][6] Casada amb el seu cosí Vicenç Moragas i Rodés (1861-1937),[14] que n'obtingué l'usdefruit, en foren hereus els seus fills Concepció (1888-1970)[15] Joana (1889-1943),[16] i Joaquim Moragas i Yxart (1897-1970),[17] arquitecte municipal del Prat de Llobregat entre 1933 i 1962.[18][6]

El 1953 es va aprovar l'ordenació de l'illa dels carrers dels Madrazo, Tavern, Rector Ubach i Lanuza (actualment Aribau), que hi preveia la creació d'un jardí públic, així com una església a la cantonada dels dos primers carrers.[19][20] El 1957, els germans Moragas van cedir els terrenys a l'Ajuntament de Barcelona,[20][21][22] i després de l'enderrocament de la torre i una remodelació a càrrec de Lluís Riudor i Joaquim Maria Casamor,[23] es van obrir al públic el 26 gener del 1959, coincidint amb el 20è aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona.[24][20][22]

Descripció

[modifica]

Amb una superfície de 3.455 m²,[22] entre les espècies arbòries hi ha pins blancs (Pinus halepensis), cedres de l'Himàlaia (Cedrus deodara), castanyers d'Índia (Aesculus hippocastanum), xiprers (Cupressus sempervirens), xicrandes (Jacaranda mimosifolia) i pebrers bords (Shinus molle). Entre les palmeres, destaquen les washingtònies (Washingtonia filifera), palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) i els margallons (Chamaerops humilis).[20][21]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Parcel·la cadastral 8635617DF2883F». Punt d'Informació Urbanística de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Angles-Minguell, Albert «La Torre Lledó». El Jardí, 01-10-2017.
  3. ↑ «Venda d'un mas». Fons històric de l'Hospital de la Santa Creu, 03-10-1652.
  4. ↑ «Acte de la casa y terras de Pau Lladó, mercader, en Sarrià, any 1672». Fons històric de l'Hospital de la Santa Creu, 1672-1676.
  5. ↑ «Nicolasa (Tia Colasina) de Tavern i Nuñez-Pastor». geneanet. Montserrat Garriga.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Portavella i Isidoro, 2003.
  7. ↑ «Urbanització de terrenys de Nicolasa Tavern, Josep Castelló i Francesc Vilarós. Antecedents sobre modificació de la plaça. Adrià i rasants definitives dels carrers Muntaner i Santaló». Q101 Urbanització i Reforma 175/16. AMCB.
  8. ↑ «Maria Del Carme de Balle i de Tavern». geneanet. Montserrat Garriga.
  9. ↑ «Fidel de Moragas i Tavern». geneanet. Montserrat Garriga.
  10. ↑ «Teresa de Tavern i Nuñez-Pastor». geneanet. Montserrat Garriga.
  11. ↑ «Fidel Josep de Moragas i Dot». geneanet}. Montserrat Garriga.
  12. ↑ «"IRIS GARTEN", LA CASA DEL SENYOR EDUARD SCHÄFER. 2ª PART DE LA HISTÒRIA DE L'ESCOLA MARY WARD DE BARCELONA». CRITICART ÉS JUST I NECESSARI CONSERVAR EL NOSTRE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I CULTURAL (blog), 14-12-2023.
  13. ↑ «Joaquima Yxart i de Moragas». geneanet. Montserrat Garriga.
  14. ↑ «Vicens de Moragas i Rodés». geneanet. Montserrat Garriga.
  15. ↑ «Maria de la Concepció de Moragas i Yxart». geneanet. Montserrat Garriga.
  16. ↑ «Joana de Moragas i Yxart». geneanet. Montserrat Garriga.
  17. ↑ «Joaquim de Moragas Yxart». geneanet. Montserrat Garriga.
  18. ↑ «El teu carrer: Arquitecte Moragas». Patrimoni cultural. Ajuntament del Prat de Llobregat.
  19. ↑ «Proyecto de rectificación de alineaciones y ordenación de la edificación de un jardín público en las manzanas limitadas por las calles de Madrazo, Tavern, Párroco Ubach y Lanuza». Ajuntament de Barcelona, 30-12-1953.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 «Los Jardines de Moragas, un parque publico en los terrenos de Torre Lledó (1959)». Vestigios de Barcelona (blog). Álex Brown, 19-07-2013.
  21. ↑ 21,0 21,1 «Jardins de Moragas». Parcs i jardins. Ajuntament de Barcelona.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 «Els jardins de Moragas». El Jardí, 24-10-2015.
  23. ↑ Gabancho, 2000.
  24. ↑ «Inauguración de los jardins de la plaza de la Cruz y de Moragas». La Vanguardia, 27-01-1959, pàg. 4.

Bibliografia

[modifica]
  • Gabancho, Patrícia. Guia. Parques y jardines de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, Imatge i Producció Editorial, 2000. ISBN 84-7609-935-5. 
  • Portavella i Isidoro, Jesús. Els carrers de Barcelona: Sant Gervasi. Ajuntament de Barcelona, 2003, p. 191-193. ISBN 84-7609-800-6. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jardins de Moragas
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jardins_de_Moragas&oldid=34146412»