Joan Roig (pare)
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XVII Barcelona |
Mort | 1697 |
Activitat | |
Ocupació | escultor |
Professors | Domènec Rovira |
Família | |
Fills | Joan Roig i Gurri |
Joan Roig (1629/1635 - 1706).[1] fou un escultor barroc nascut a Barcelona. Deixeble de Domènec Rovira, un dels escultors més destacats a Barcelona en el seu temps. Va participar en la creació de la Confraria d'Escultors. Va realitzar molts treballs relacionats amb la Catedral de Barcelona, i també algunes altes obres menors com ara un retaule per a la Capella de la Mare de Déu de Salas (1686) a la parròquia de Sant Climent de Llobregat. El preu de la qual és de 260 lliures barcelonines (ll. b.).[2] També va esculpir un retaule per a la parròquia de Santa Perpètua de la Moguda (1687), pel qual li van pagar la quantitat de 550 ll. b.
A part d'obres que es creuen desaparegudes o per estudiar dins del catàleg d'anònims, li van contractar l'any 1688 la realització del plafó central del retaule de Sant Pere Nolasc.[3] i el retaule de Sant Pacià per la catedral de Barcelona. Es té constància que va treballar junt amb el seu fill Joan, també escultor, en aquests retaules, que són un clar exemple de composició barroca i de l'esperit realista de les figures. L'any següent signa el contracte amb el daurador Joan Moixí, que n'era el seu gendre[4] En la parroquial de Sitges, també hi ha una de les seves obres, el retaule de la Mare de Déu dels Dolors, on obra també la caixa de l'orgue.
Joan Roig, era un mestre a l'hora d'esculpir els relleus. Les seves obres s'escenificaven amb forma de diorama, amb una gran quantitat de personatges, com podem veure en diferents de les seves obres. Hi ha una sèrie d'obres de les quals es desconeix l'autor, però per les seves característiques, li podien ser atribuïdes a Joan Roig, encara que no hi ha suficient documentació per afirmar-ho taxativament.
Al segon terç del segle xvii va executar la pila baptismal de la Catedral de Girona, gravada amb les dotze imatges dels apòstols; i per a l'església parroquial de Sitges conjuntament amb el seu fill (o aquest darrer en solitari) va realitzar el retaule de la Mare de Déu dels Dolors (1699) així com per a la mateixa església la caixa de l'orgue (1695).
El 1691 comença una nova etapa amb els mestres argenters. En aquesta etapa, treballa juntament amb el seu fill, Joan Roig, on obra models de fusta per obres realitzades en plata, com per exemple la imatge del Nen Jesús i de la Immaculada, per a l'argenter Joan Via. Aquesta obra es troba a l'església de Sant Vicenç de Rupià. Altres dos obres començades en col·laboració amb el seu fill, són l'urna de Sant Bernat Calbó (1701) per a la Seu de Vic i els canelobres monumentals de la Catedral de Palma (1703).[5] Ambdues obres van ser acabades per Joan Roig (fill), a causa de la seva defunció.
Referències
[modifica]- ↑ PÉREZ SANTAMARIA,A: Escultura barroca a Catalunya. Els tallers de Barcelona i Vic (1680 -1730). Lleida: Pous i Pagès, 1988 Pag. 473
- ↑ PÉREZ SANTAMARIA,A: Escultura barroca a Catalunya. Els tallers de Barcelona i Vic (1680 -1730). Lleida: Pous i Pagès, 1988. pag 133
- ↑ PÉREZ SANTAMARIA,A: Escultura barroca a Catalunya. Els tallers de Barcelona i Vic (1680 -1730). Lleida: Pous i Pagès, 1988. Pag 134
- ↑ PÉREZ SANTAMARIA, A.: Escultura barroca a Catalunya. Els tallers de Barcelona i Vic (1680 -1730). Lleida: Pous i Pagès, 1988. pag 99.
- ↑ TRIADÒ, J. R. : “L'època del Barroc (1600-1708), Història de l'Art Català. Barcelona: Edicions 62, 1983 pag: 104
Bibliografia
[modifica]- Art de Catalunya, Escultura moderna i contemporània Barcelona, Edicions L'Isard, 1998. ISBN 84-89931-03-8
- COLL I MIRABENT, I Els retaules barrocs i l'orgue de l'església parroquial de Sitges Sitges: Grup d'Estudis Sitgetans – Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges, 1993
- PANYELLA, V L'orgue barroc de la vila de Sitges: història de la seva construcció Sitges: Grup d'Estudis Sitgetans, 1988
- TRIADÒ,J.R: “L'època del Barroc (1600-1708), Història de l'Art Català. Barcelona: Edicions 62, 1983
- PÉREZ SANTAMARIA, A: Escultura barroca a Catalunya. Els tallers de BARCELONA (1680 -1730). Lleida: Pous i Pagès, 1988