IRAS 23166+1655
IRAS 23166+1655 | |
---|---|
Tipus | estrella de carboni, estrella variable, Variable Mira, font submil·limètrica, font d'infrarojos i supergegant vermella |
Tipus espectral (estel) | C[1] |
Descobert per | IRAS |
Constel·lació | Pegàs |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 1.300 pc [2] |
Radi | 1.074 R☉ |
Magnitud aparent (V) | 15,4 (banda H)[3] 10,379 (banda K)[3] |
Moviment propi (declinació) | −8,22 mas/a [4] |
Moviment propi (ascensió recta) | −5,69 mas/a [4] |
Ascensió recta (α) | 23h 19m 12.607s[3] |
Declinació (δ) | 17° 11' 33.13''[3] |
Catàlegs astronòmics | |
IRAS 23166+1655 (IRAS) RAFGL 3068 (RAFGL) 2MASS J23191260+1711331 (2MASS) LL Peg (Catàleg General d'Estrelles Variables) [LFO93] 2316+16 (CO and HCN observations of circumstellar envelopes. A catalogue - mass loss rates and distributions) CGCS 6913 (A general catalog of cool galactic carbon stars, second edition) |
IRAS 23166+1655 es pensa que és una nebulosa preplanetària o protoplanetària que envolta LL Pegasi (AFGL 3068) un sistema de planetes binari que inclou un estel de carboni gegant o extrema les dues galàxies estan ocultes darrere del núvol de pols que expulsa l'estrella de carboni i que només és visible a la llum infraroja.[5]
La nebulosa mostra una inusual forma d'espiral. La forma es creu que està format a través de la interacció entre el company estel·lar i l'estrella de carboni, com s'ha vist en altres sistemes binaris, encara que no amb una forma geomètrica tanta precisió.[6] La distància entre les capes en espiral és coherent amb les estimacions de període orbital del parell en funció de la seva separació angular aparent. La seva posició és RA 2319 12, Dec+ 17 1135. És a dir que, a causa de l'aparició regular dels braços espirals, el període orbital entre LL Pegasi A (IRAS 23166+1655A) i LL Pegasi B (IRAS 23166+ 655B) tenen un període orbital de 800 anys.
Referències
[modifica]- ↑ Thomas R. Geballe «The 3 {mu}m spectra of candidate carbon stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1994, pàg. 163–174.
- ↑ DOI: 10.1051/0004-6361/201219782. Data de consulta: 29 novembre 2021.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: 2MASS All-Sky Catalog of Point Sources (Cutri+ 2003). Autor: Schuyler D. Van Dyk. Pàgina: -1. Llengua del terme, de l'obra o del nom: rus. Data de publicació: juny 2003.
- ↑ 4,0 4,1 Ralf-Dieter Scholz «PPM-Extended (PPMX) – a catalogue of positions and proper motions» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 24-06-2008, pàg. 401–408. DOI: 10.1051/0004-6361:200809775.
- ↑ «A Binary-Induced Pinwheel Outflow from the Extreme Carbon Star, AFGL 3068» (pdf).
- ↑ «Hubble Spies an Amazing Cosmic Spiral».