Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Hermann Gorter

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHermann Gorter

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 novembre 1864 Modifica el valor a Wikidata
Wormerveer (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 setembre 1927 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Saint-Josse-ten-Noode (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaZaanstad Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaMarxisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts escèniques, escriptura creativa i professional, poesia i acció política Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, polític, comunista, crític literari, escriptor, socialista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista dels Països Baixos (1909–1919)
Partit Socialdemòcrata dels Treballadors (1897–1909)
Partit Comunista Obrer d'Alemanya
Communist Workers' Party of the Netherlands (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParentsDouwe Simons Gorter, avi Modifica el valor a Wikidata


Discogs: 1755878 Goodreads author: 1206555 Project Gutenberg: 6958 Modifica el valor a Wikidata

Hermann Gorter, o també Herman Gorter, (Wormerveer, Zaanstad, Països Baixos, 26 de novembre de 1864 - Brussel·les, 15 de setembre de 1927) fou un escriptor i polític marxista neerlandès.[1]

Durant la I Guerra Mundial, va mantenir una postura coherent amb el socialisme, això és, una oposició franca a la guerra. Va ser un dels fundadors del Partit Comunista Laborista, de caràcter antiparlamentari i va participar així mateix en el Partit Comunista Obrer d'Alemanya (KAPD). Representà, al costat del seu company Anton Pannekoek, una de les figures destacades del comunisme de consells o consellisme en els primers moments. Després de la requisitoria de Lenin als consellistes amb el seu famós escrit "La malaltia infantil del 'esquerranisme' en el comunisme", Gorter contraatacà amb la seva "Carta oberta al camarada Lenin". Després del fracàs de la intentona revolucionària de març de 1921, instigada pel Partit Comunista d'Alemanya (KPD), va escriure una altra carta oberta a Lenin (l'última de les que li va dirigir), amb el nom de "Les lliçons de les Jornades de Març". En aquest escrit, acusava Lenin d'haver estat l'inspirador d'aquest moviment insurreccional que estava clarament destinat a la derrota.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]