Hans-Joachim Marseille

Hans-Joachim Marseille

Biografia
Naixement	13 desembre 1919 Charlottenburg (Alemanya)
Mort	30 setembre 1942 (22 anys) Sidi Abdel Rahman (Egipte)
Causa de mort	mort accidental, mort en combat
Sepultura	Tobruk German cemetery (en) Líbia
Altres noms	Estrella d'Àfrica pel públic alemany Jochen pels seus amics
Activitat
Camp de treball	Fighter unit (en) , guerra aèria i Segona Guerra Mundial
Ocupació	aviador, aviador militar, militar, aviador de combat
Activitat	1938 – 1942
Carrera militar
Lleialtat	Imperi Alemany (fins a 1918) República de Weimar (fins a 1933) Alemanya Nazi
Branca militar	Luftwaffe
Rang militar	Hauptmann
Unitat militar	LG 2, JG 52 i JG 27
Comandant de (OBSOLET)	3./JG 27
Conflicte	Segona Guerra Mundial: Defensa del Reich Batalla d'Anglaterra Campanya dels Balcans Campanya del nord d'Àfrica
Premis
Creu de Cavaller amb Fulles de Roure, Espases i Brillants Medalla d'Or al Valor Militar
Signatura

Hans-Joachim Marseille (Charlottenburg, 13 de desembre de 1919 - Sidi Abdel Rahman, 30 de setembre de 1942) va ser un pilot de caça de la Luftwaffe i un as de l'aviació durant la Segona Guerra Mundial. Va destacar pels seus combats aeris durant la campanya del nord d'Àfrica, sent considerat com un dels millors pilots de caça de tota la Segona Guerra Mundial, rebent el malnom de "L'Estrella d'Àfrica". Marseille va aconseguir 158 victòries aèries confirmades oficialment, la majoria d'elles contra la Desert Air Force de la RAF al nord d'Àfrica, volant sempre a un Messerschmitt Bf 109, sent el pilot que abaté més avions dels aliats occidentals.^[1] Marseille, d'ascendència hugonot, va ingressar a la Luftwaffe el 1938. Amb 20 anys es graduà com a pilot de caça, just a temps per participar en la batalla d'Anglaterra. Era una persona tan encantadora i amb una vida nocturna tan agitada que de vegades estava massa cansat com per volar l'endemà al matí. Com a resultat de tot plegat, va ser traslladat d'unitat i enviat al nord d'Àfrica a l'abril de 1941.

Sota la direcció del seu nou comandant, que va saber reconèixer el potencial amagat en el jove oficial, Marseille va començar a millorar les seves habilitats com a pilot de caça. Va arribar al cim de la seva carrera com a pilot de combat l'1 de setembre de 1942, quan en el transcurs de 3 missions va abatre 17 avions enemics en un únic dia, rebent els Diamants per a la seva Creu de Cavaller de la Creu de Ferro, ja decorada amb les Fulles de Roure i les Espases. Només 29 dies després, Marseille moriria en un accident aeri causat per una fallada mecànica al seu avió que l'obligà a saltar. Després d'abandonar la cabina plena de fum, es colpejà el pit amb l'estabilitzador vertical del seu caça, la qual cosa el matà al moment o el deixà inconscient, ja que no va arribar a obrir el seu paracaigudes.

Hans-Joachim Jochen^[2] Walter Rudolf Siegfried Marseille va néixer a Berlín-Charlottenburg, Berliner Strasse núm. 164, el 13 de desembre de 1919, fill del Hauptmann Georg Siegfried Martin Marseille i de la seva esposa Charlote, en el si d'una família d'ascendència hugonota francesa. Va ser un nen feble que patí un estrany cas de grip que li va poder causar la mort.^[3]

El seu pare va servir com a oficial a l'Exèrcit Imperial durant la Primera Guerra Mundial, abandonant-lo al final d'aquesta per ingressar a la policia de Berlín.^[3] Tornà a incorporar-se a l'exèrcit el 1933,^[4] sent ascendit a general de brigada el 1935 i arribant al rang de major general el 1941. Va servir al Front Oriental des de l'inici de l'Operació Barbarroja, i morint en un enfrontament amb els partisans el 29 de gener de 1944, prop de Petrikaw.^[5]

Hans-Joachim tenia una germana petita, Ingeborg "Inge", assassinada per un amant gelós al desembre de 1941.^[6] Hans-Joachim mai no es recuperà d'aquest cop emocional.

Els seus pares es divorciaren quan ell encara era un nen. La seva mare es tornà a casar, aquest cop amb un oficial de policia anomenat Reuter. Marseille portà el cognom del seu padrastre a l'escola, la qual cosa li costà molt d'acceptar, recuperant el seu cognom original quan es va fer adult. La seva manca de disciplina li comportà guanyar-se una reputació de rebel que li repercutí negativament als seus orígens a la Luftwaffe.^[7] També va tenir una relació difícil amb el seu pare. Si bé es negà a visitar-lo després del divorci, al final es reconcilià amb ell, amb el resultat que el seu pare l'afeccionà a la vida nocturna, hàbit que li portaria obstacles i fins i tot li danyaria la seva carrera militar durant el primer any a la Luftwaffe. Aquesta efímera nova relació amb el seu pare no va enfortir els llaços entre ells, perquè mai més no el tornaria a veure.^[8]

Marseille assistí a l'escola primària Volksschule a Berlín (1926 - 1930), i a partir dels 10 anys al Gymnasium Prinz Heinrich a Berlín-Schöneberg (1930 - 1938). En un inici va ser considerat un estudiant gandul que constantment gastava bromes i causava problemes. Cap al final dels seus anys escolars es prengué seriosament la seva educació, finalitzant el seu batxillerat amb bones qualificacions i graduant-se el 1938 als 17 anys i 6 mesos,^[3] manifestant el seu desig de convertir-se en aviador.^[4]

Tot i que la seva constitució física no era atlètica va rebre un bon informe del Reichsarbeitsdienst (RAD, Servei de Treball del Reich), pel que treballà en la secció Abtlg. 1/177 de Osterholz-Scharmbeck, prop de Bremen, entre el 4 d'abril i el 24 de setembre de 1938.^[9]

Va ingressar a Luftwaffe el 7 de novembre de 1938 com a cadet, reben la seva formació militar bàsica a Quedlinburg, a la regió de Harz. L'1 de març de 1939 va ser traslladat a l'acadèmia de volLuftkriegsschule (LKS 4), prop de Fürstenfeldbruck. Entre els seus companys estava Werner Schröer, qui donà part al seu superior conforme Marseille violava sovint la disciplina militar, motiu pel qual va ser arrestat. Però Marseille no en va fer gaire cas, arribant al punt de deixar una nota a Schrörer on deia: "He sortit, si et plau, fes la meva feina".^[10] En una altra ocasió, mentre que volava a baixa alçada per aterrar, va ficar gas i començà a simular un combat aeri. Va ser amonestat pel seu comandant, Hauptmann Müller-Rohrmoser, qui li prohibí volar un temps i feu que se li retardés l'ascens a Gefreiter. Poc després, durant un llarg vol de pràctica pel país, va aterrar a un tram bui d'una autopista (entre Braunschweig i Magdeburg^[11]), baixà de l'avió i anà darrere un arbre per alleugerir-se.^[12] Uns pagesos es van apropar per si necessitava ajut, però per quan van arribar, Marseille ja havia tornat i es preparava per enlairar-se, i els pagesos van haver de patir les turbulències del rebuf de l'hèlix. Enfurismats, els pagesos van informar les autoritats i de nou se li prohibí volar. Mentre que els seus companys aprovaven a l'acadèmia de vol i es graduaven com a tinents a inicis de 1940, Marseille, per culpa del seu mal hàbit de trencar les regles, es graduà a mitjans de 1940 i només amb rang de Oberfähnrich (alferes).^[13]

Va completar la seva formació a la Jagdfliegerschule 5 a Viena, a la que enviaren l'1 de novembre de 1939. En aquells moments, estava comandada per Eduard Ritter von Schleich, as de la Primera Guerra Mundial i condecorat amb la Pour le Mérite.^[14] En aquesta ocasió, però, es graduà amb una avaluació d'excel·lent el 18 de juliol de 1940, sent assignat al Ergänzungsjagdgruppe de Merseburg.^[15] Aquesta unitat estava emprant-se per a missions de defensa del Reich sobre l'àrea industrial de Leuna, des de l'esclat de la guerra el 1939.

Marseille s'incorporà el 10 d'agost de 1940 al I. Jagd/Lehrgeschwader 2, amb seu a Marck, al Pas de Calais, quan s'anaven a iniciar les operacions aèries contra el Regne Unit, tornant a rebre una avaluació excel·lent pel temps de servei en aquella unitat per part del seu Gruppenkommandeur, Hauptmann Herbert Ihlefeld.^[16]

Al seu primer dogfight (combat aeri) sobre Anglaterra, el 24 d'agost de 1940, Marseille participà en una lluita de quatre minuts contra un expert pilot enemic sobre el canal de la Mànega. Va derrotar el seu adversari disparant en una cenyida chandelle (una remuntada amb un revers abrupte en el punt més alt) per obtenir avantatge en alçada abans de picar, disparar i fugir. L'avió anglès va resultar tocat al motor, el pilot va saltar caient al mar, sent el primer abatut de Marseille. Instants després, sent atac des de dalt per diversos caces enemics, reaccionà llançant-se en un brusc descens en picat fins a arribar a pocs metres de l'aigua, aconseguint fugir del foc enemic: saltant sobre les onades, vaig trencar el contacte d'una manera neta. Ningú no em va seguir i me'n vaig tornar cap a Ljouwert.^[17]

Marseille no trobà cap mena de satisfacció per la seva victòria en haver causat una mort. En una carta a la seva mare, de data 24 d'agost, li deia:

A la seva segona sortida s'anotà una nova victòria, i per la cinquena sortida ja havia aconseguit 4 victòries. Mentre que tornaven d'una missió d'escorta a bombarders, el 23 de setembre de 1940, el seu motor fallà a causa dels danys rebuts en un combat sobre Dover (Anglaterra); tractà de comunicar la seva posició per ràdio, però es va veure obligat a amerar. Va estar remant a un bot salvavides durant 3 hores, abans de ser rescatat per un hidroavió Heinkel He 59 amb seu a Schellingwoude. Greument esgotat i patint d'hipotèrmia, va ser ingressat en un hospital de campanya.^[17] El I.(J)/2LG informà que durant l'acció havien aconseguit 3 victòries, amb la pèrdua de quatre Bf 109.^[19]

Déu dies després, quan es comunicaren els ascensos a la seva unitat, Marseille veié com havia quedat exclòs, quedant com l'únic Fähnrich del seu esquadró. Això suposà tota una humiliació per a ell al sospitar que les seves habilitats com a pilot no havien estat tingudes en compte, la qual cosa, segons ell, significava que els líders de l'esquadró s'emportaven tota la glòria.^[20]

Un dels seus companys explicà que en una ocasió Marseille rebé l'ordre d'abandonar el combat en què estaven sent superats en nombre, en proporcióde dos a un, però en veure que un caça enemic s'apropava al seu cap d'ala, trencà la formació i llançà un atac disparant contra l'avió que s'apropava. Esperant que en aterrar només li dirien "ben fet, Jochen", va ser durament reprès per la seva acció i castigat a 3 dies d'arrest.^[21]

Poc després, a inicis d'octubre de 1940, amb 7 victòries confirmades i aconseguides volant amb la I.(Jagd)/LG2, Marseille va ser traslladat al 4./Jagdgeschwader 52^[c], on es trobà amb pilots de la classe de Johannes Steinhoff o Gerhard Barkhorn. Durant aquell període a la zona del Pas de Calais va destrossar 4 dels seus avions en algunes de les operacions en les quals participava^[d].^[22] Com a càstig per la seva "insubordinació", en la qual segons sembla els seus caps incloïen la seva afecció per la música jazz, la seva fama de faldiller, el seu estil de vida de play-boy i la seva indisciplina per volar en parelles mantenint la formació, Steinfoff traslladà a Marseille al Jagdgeschwader 27 el 24 de desembre de 1940.^[23] El seu nou Gruppenkommandeur, Eduard Neumann, va reconèixer ràpidament el seu potencial com a pilot, declarant que Marseille només pot ser una d'aquestes dues coses: o un indisciplinat o un gran pilot de caça.^[24] La ben aviat va ser traslladada al nord d'Àfrica.

Marseille va participar breument a la invasió de Iugoslàvia, amb la seva unitat desplegada a Zagreb el 10 d'abril de 1941. El 20 d'abril la unitat va ser traslladada a Àfrica, i en un vol formant part d'una esquadrilla des de Trípoli fins a l'aeròdrom proper al front on estava la seva unitat, fallà el motor al Bf 109 que pilotava, havent de fer un aterratge d'emergència al desert abans d'arribar seu destí. La seva esquadrilla observà que es trobava i seguí la seva ruta mentre que Marseille marxà per terra, aturant a un camió italià amb el qual realitzà un breu trajecte i, al passar a prop d'un aeròdrom intentà sense èxit aconseguir un avió. Finalment, es dirigí a un general que comandava un dipòsit de subministraments ubicat a la ruta principal cap al front i el va convèncer que havia d'estar disponible per a les operacions de l'endemà, amb el resultat que el general li cedí el seu propi cotxe amb xofer i tot. Quan marxava, el general li va dir Pagui'm aconseguint 50 abatuts, Marseille, aconseguint finalment reunir-se amb el seu esquadró el 21 d'abril.^[25]

El 23 i el 28 d'abril s'anotà dos abatuts, els primers aconseguits al nord d'Àfrica. No obstant això, el 23 d'abril va ser abatut durant la tercera sortida d'aquell dia pel tinent de segona James Denis, un pilot de la França Lliure que pertanyia al 73è Esquadró de la RAF (8 victòries) i que pilotava un Hawker Hurricane. El Bf 109 de Marseille va rebre gairebé 30 impactes a la zona de la carlinga i tres o quatre a la cuberta. Marseille, que es lliurà per centímetres de rebre algun impacte al seu cos, aconseguí fer un aterratge d'emergència.^[26] Només un mes després, Denis tornà a abatre a Marseille. En aquell combat, Marseille començà a disparar contra Denis però fallà, iniciant un dogfight en la qual Marseille tornà a ser superat pel francès. Després de la guerra, Denis va descriure el seu segon combat amb Marseille:

Neuman, cap del seu esquadró (Geschwaderkommodore), animà a Marseille perquè lliurement millorés les seves habilitats. En aquells moments, havia destruït o danyat altres 4 avions Bf 109E, incloent un avió adaptat al desert que se li assignà el 23 d'abril de 1941.^[28] El compte d'abatuts de Marseille augmentava molt lentament i entre juny i agost no en va aconseguir cap. Va quedar molt frustrat després de veure's obligat a aterrar en dues ocasions pels danys rebuts al seu avió.

La seva tàctica de ficar-se enmig de les formacions enemigues implicava que sovint rebia trets des de tot arreu, deixant el seu avió tan danyat que reparar-lo era impossible, la qual cosa va fer que el seu cap, Eduard Neumann, perdés la paciència. Marseille va persistir i va desenvolupar tot un programa d'autoaprenentatge que incloïa aspectes tant físics com tàctics, aconseguint així una excepcional consciència situacional, a més d'una punteria letal i d'una habilitat extraordinària per controlar el seu avió. A més, elaborà una tàctica d'atac en la qual acabà sent un mestre, que consistia a disparar a l'avió enemic amb un gran angle de deflexió, és a dir, disparava des d'un costat de l'avió a un punt molt pel davant del morro del caça contrari, la seva perícia feia que en el punt on es disparava acabessin col·lidint les seves bales i l'altre avió. La tàctica habitual consistia a apropar-se des del darrere a un avió enemic i arribar a la distància apropiada disparar-lo des d'aquella posició. Marseille practicà tot sovint aquestes tàctiques amb els seus companys en tornar de les missions de combat. (Marseille ha estat reconegut com un mestre en el tir amb deflexió).^[29]

Finalment, el 24 de setembre de 1941, el seu entrenament en les tàctiques mencionades va donar els seus fruits en aconseguir la seva primera victòria múltiple a una missió, abatent a quatre Hurricane del 1r Esquadró de la Força Aèria Sudafricana (SAAF). A mitjans de desembre arribà a les 25 victòries confirmades,^[30] sent condecorat amb la Creu alemanya d'or. El seu Staffel va tornar a Alemanya, on va estar-se durant novembre i desembre de 1941, adaptant-se al nou Bf 109F-4/Trop, un model especialment preparat per a les condicions de vol al desert.

Marseille sempre s'esforçà per millorar les seves habilitats. Treballà per enfortir les cames i els abdominals, amb la finalitat de poder suportar les extremes forces G a les que es veia sotmès al combat aeri. Marseille també bevia una gran quantitat de llet com a mesura addicional i sempre cridava l'atenció que no volgués fer servir ulleres de sol per a tenir una millor visió.^[2]

Intentant contrarestar els atacs dels pilots de caça alemanys, els aliats feien servir la tàctica de la formació en cercle (amb la qual s'aconseguia que la cua de cada avió estigués protegida per l'aparell que el seguia). La tàctica va ser eficaç i resultava molt perillosa per a un pilot enemic atacant, perquè sempre es trobaria a la mira d'algun dels pilots del cercle. Marseille, no obstant, es llançava a gran velocitat al centre d'aquestes formacions defensives de l'enemic, bé des de dalt o des de baix, fent una passada ajustada disparant una ràfega de dos segons amb deflexió i abatent cada vegada un avió enemic.

Marseille atacava en unes condicions que molts consideraven desfavorables, però la seva punteria li permetia fer una aproximació de manera suficientment ràpida com per disparar i poder fugir dels trets que poguessin fer els dos avions que volaven a ambdós costats del seu objectiu. La seva vista excel·lent feia que detectés a l'enemic abans que ell fos descobert, permetent-li aquest fet prendre les mesures apropiades per a maniobrar i poder així col·locar-se en una bona posició per a l'atac.^[31]

En combat, els mètodes poc ortodoxos de Marseille el van portar a volar en una petita formació constituïda només pel seu avió, fent de líder, i el seu company d'ala. Ho feia així perquè considerava que era la forma més eficaç i segura de combatre a les condicions de gran visibilitat dels cels del nord d'Àfrica. Marseille "treballava" sol al combat, insistint sempre en què el seu company d'ala volés a un costat i a suficientment distància per darrere per evitar col·lisions o que li disparés per error.^[2]

A un dogfight, i en particular quan atacava als avions aliats que es posaven a la defensiva volant en una formació en cercle, Marseille reduïa l'acceleració del seu motor bruscament i fins i tot baixava els flaps per a reduir la velocitat i retallar el seu radi de gir, en comptes del procediment normal de volar amb la palanca de gasos a fons.^[34] Emil Clade va dir que cap altre pilot podria fer eficaçment aquesta maniobra, preferint llançar-se contra el seu oponent a fi de fugir si alguna cosa sortia malament:

Friedrich Körner (36 abatuts) també reconeix que Marseille era un pilot de caça únic:

El seu èxit com a pilot de caça li va suposar ascensos i majors responsabilitats al comandament. L'1 de maig de 1942 va ser ascendit abans de temps a Oberleutnant, i seguidament rebé el nomenament del 8 de juny de 1942 (com també li passà al Oberleutnant Gerhard Homuth, que rebé el comandament del I/JG27.^[36]).

A una conversa amb el seu amic Hans-Arnold Stahlschmidt, Marseille li explicà la seva manera de pilotar i les seves idees sobre el combat aire-aire:

.

El mètode d'atac per trencar les formacions enemigues que ell va perfeccionar es va traduir ràpidament en una alta taxa d'abatuts i del nombre de victòries múltiples per missió. El 3 de juny de 1942, Marseille atacà en solitari una formació de 16 caces Curtiss P-40 del 5è Esquadró de la SAAF, abatent 6 avions, 5 d'ells en sis minuts, inclòs els de 3 asos: Robin Pare (6 victòries), Douglas Golding (6,5 victòries) i Andre Botha (cinc victòries) el seu company d'ala, Rainer Pöttgen, que rebé el malnom de Fliegendes Zählwerk (anotador d'avions abatuts),^[38] va dir d'aquest combat:

Després de reclamar la seva victòria número 100, el 17 de juny de 1942, Marseille marxà a Alemanya amb un permís de 2 mesos. El 6 d'agost inicià el seu viatge de retorn, acompanyat de la seva xicota Hanne-Lies Küpper. El 13 d'agost es reuní a Roma amb Mussolini que el condecorà amb la Medalla d'Or al Valor Militar, la màxima distinció al valor italiana.^[40]

Marseille va deixar la seva xicota a Roma i el 23 d'agost tornà a combat. L'1 de setembre de 1942 va ser el dia en què va aconseguir el seu major èxit com a pilot de caça a l'abatre 17 avions en un dia; així fou setembre el mes en què va aconseguir més èxits de la seva carrera en aconseguir abatre 54 enemics.^[41] De les 17 victòries, a 8 els va abatre en només 10 minuts. Com a resultat d'aquesta fita, quan va visitar un esquadró de la Regia Aeronautica, uns companys van pintar al Volkswagen Kubelwagen tipus 82 que el portà la paraula "Otto" (vuit, en italià) en grans lletres).^[42] Marseille, amb aquesta victòria múltiple, té el rècord d'avions abatuts de les forces aèries occidentals fets per un únic pilot en un únic dia.^[43] Només un pilot, Emil "Bully" Lang, va aconseguir superar-ho el 4 de novembre de 1943, quan va abatre 18 avions de la Força Aèria Roja al Front Oriental.^[44]

Marseille seguí aconseguint victòries múltiples en un sol dia durant tot el mes de setembre. Entre el 16 i el 25 no aconseguí cap victòria, ja que patí una fractura al braç al fer un aterratge forçós el 15 de setembre. Per tant, Eduard Neumann li va prohibir volar. Marseille va agafar per provar un avió Macchi C.205 d'un esquadró italià veí (el 4o Stormo, 96a Squadriglia). Era un avió "modificat" de l'as italià tennente Emanuele Annoni. Marseille va estavellar l'avió en aterrar, i aquest incident mostrà alguna de les deficiències de Marseille. Werner Schröer va dir:

Marseille va superar ben aviat les victòries del seu amic, qui en tenia 59, i això ho va fer en només 5 setmanes. Però la superioritat material dels Aliats era enorme, i la tensió que això creava als pilots alemanys per veure's contínuament superats en nombre augmentà fins a fer-se preocupant. En aquella època, els alemanys disposaven de 112 caces, però només n'hi havia 65 de disponibles pel combat, mentre que els britànics en podien posar fins a 800 a l'aire.^[45] Marseille estava físicament esgotat pel ritme frenètic dels combats, i després de la darrera sortida del 26 de setembre va quedar prop del col·lapse després d'un combat de 15 minuts amb una formació de Spitfire, durant la qual s'anotà la seva setena victòria del dia.^[46]

A les dues missions en que participà el 26 de setembre de 1942, volà amb un Bf 109G-2/Trops i amb un d'ells va abatre 7 avions enemics. Els sis primers aparells d'aquest model van substituir als "Bf 109F" i tots van ser assignats a l'esquadrilla de Marseille (3 Staffel), que en un principi ignorà les ordres rebudes per usar de forma restringida aquests nous avions, a causa de la seva alta taxa de fallades mecàniques. Quan van arribar ordres al respecte del feldmarschall Kesselring, obeí malgrat tot, però un d'aquests aparells, el WK-Nr. 14256 (Motor: Daimler-Benz PP 605 A-1, W.Nr. 77 411), va acabar sent el darrer avió que pilotaria.^[41]

Durant els 3 dies següents, l'esquadrilla de Marseille va estar descansant. El 28 de setembre, Marseille va rebre una trucada del Generalfeldmarschall Erwin Rommel qui li demanà que anés amb ell a Berlín. Hitler anava a donar un discurs al Sportpalast de Berlín el 30 de setembre, i tant Rommel com Marseille hi haurien d'assistir. Marseille va rebutjar l'oferiment, al·legant que era necessari al front i que ja havia gaudit de 3 mesos de permís aquell any. Marseille també li digué que desitjava poder tenir un permís pel Nadal per casar-se amb la seva promesa Hanne-Lies Küpper.^[47]

El 30 de setembre de 1942, Marseille era el cap d'una esquadrilla de caces en missió d'escorta de bombarders en picat Stuka^[48][e], en la qual no hi hagué contacte amb els caces enemics. Mentre que tornaven a la base, la cabina del seu Bf 109G-2/Trop començà a omplir-se de fum. Cec i mig asfixiat, va ser guiat fins a les línies alemanyes pels seus companys d'ala Jost Schlang i el tinent Rainer Pöttgen. En arribar a les línies pròpies, el Groc 14 ja havia perdut gairebé tota la potència i anava descendint cada cop més i més. Pöttgen el cridà uns 10 minuts després indicant-li que ja havien arribat a la Mesquita Blanca de Sidi Abdel Rahman i que, per tant, es trobaven sobre territori amic. Marseille considerà que era impossible que el seu avió pogués seguir volant i va decidir saltar. Les seves darreres paraules van ser Haig de saltar ara, ja no puc aguantar més.^[49]

Eduard Neumann estava dirigint personalment la missió des del post de comandament:

La seva esquadrilla, que havia estat volant en formació tancada al voltant d'ell, s'apartà en aquell moment per deixar-li suficient espai perquè pogués maniobrar. Marseille va posar el seu avió panxa enlaire (era el procediment habitual per saltar d'un caça), però degut al fum i a una lleugera desorientació, no s'havia adonat que l'avió havia entrat en un picat pronunciat (d'un angle de 70-80 graus), i que la seva velocitat havia augmentat considerablement (uns 640 km per hora). S'esforçà per sortir de la cabina, i quan ho aconseguí, la força del vent el va empènyer enrere, colpejant-se la part esquerra del pit amb l'estabilitzador vertical del seu avió. Si el cop no el matà instantàniament, el deixà inconscient, ja que el seu paracaigudes no es va obrir. Va caure gairebé verticalment a uns 7 km de Sidi Abdel Rahman. Segons es va saber posteriorment, el seu paracaigudes presentava un forat d'uns 40 cm, i la bossa s'havia deixat anar. Després de recuperar el cos, es comprovà que la maneta d'obertura del paracaigudes encara estava en posició de "segur", i que Marseille ni tan sols l'havia intentat obrir. Mentre examinava el cos, l'Oberarzt Dr. Bick, metge del 115 Panzergrenadierregiment, observà que el rellotge de Marseille s'havia aturat a les 11:42am.^[50] Aquest metge va ser el primer a arribar al lloc on va caure Marseille, ja que casualment es trobava a la part del darrere del camp minat que hi havia al costat d'un post de la defensa antiaèria i havia estat testimoni visual de la caiguda mortal de Marseille.^[50] A l'informe de l'autòpsia, el Dr. Bick va escriure:

El tinent Ludwig Franzisket va recollir el seu cos, que va ser portat a la infermeria de l'esquadrilla, i on es van dirigir durant tot el dia els seus camarades a presentar-li els seus respectes. Com a homenatge, durant tot el dia al tocadiscs va sonar la cançó "Rumba Blava", que a ell sempre li havia encantat escoltar. El seu funeral va ser l'1 d'octubre de 1942 al Cementiri dels Herois de Derna, amb la presència del mariscal Albert Kesselring i d'Eduard Neumann, que van pronunciar l'elogi fúnebre.

La darrera anotació al seu llibre de vol va ser escrita per Neumann: Duració del vol 54 minuts, hora de l'aterratge "creu negra". Salt en paracaigudes a 7 kilòmetres al sud de Sidi Abdel Rahman. Observacions: fallada mecànica. Vols 1-482, 388 vols de combat i un total de 158 victòries. Certificat el 30 de setembre de 1942.^[51]

Es creà precipitadament una comissió per a investigar l'accident. L'informe (Aktenzeichen 52, Br.B.Nr. 270/42) va arribar a la conclusió que l'accident havia estat provocat per danys a l'engranatge del diferencial, que van provocar una fuga d'oli. A continuació, una sèrie de dents van trencar la roda i van provocar que s'encengués l'oli. La comissió va descartar tant el sabotatge com l'errada humana.^[35] Les restes de l'avió van ser portades a Bari. Era la primera missió d'aquell aparell.

Molts dels altres assos de l'aviació de la Luftwaffe, com Erich Hartmann o Adolf Galland, el van considerar com "el millor". Günther Rall va dir que Marseille era un excel·lent pilot i un tirador brillant. Crec que era qui millor disparava a la Luftwaffe.^[52]

La mort de Marseille va fer caure la moral de tot l'esquadró. A causa d'aquesta mort i de l'impacte que van ocasionar les mort de dos asos més de la Luftwaffe unes setmanes després (Günter Steinhausen i Hans-Arnold Stahlschmidt), el JG/27 va ser dut fora d'Àfrica un mes després. Això significà una ruptura amb l'estil de comandament de Marseille, tot i que la cosa mai no va arribar a estar fora de control. La realitat era que conforme Marseille tenia més èxit, el seu esquadró li deixava la responsabilitat de ser ell que abatés als avions enemics, i per tant, la seva mort era quelcom pel qual l'esquadró JG/27 no estava preparat, sent les seqüeles de la seva mort previsibles i devastadores.^[53] Hi ha historiadors que també apunten el fet que els ascensos i promocions de Marseille van basar-se en la seva taxa d'enemics abatuts més que no pas en una altra motiu, i que altres pilots que no arribaven a aquells nivells de victòries mai no van arribar a convertir-se en "experts". Més aviat volaven realitzant tasques de suport, "tal com el mestre els havia ensenyat a fer-ho", i sovint, "feien més de guardaespatlles mentre que ell atacava l'enemic i augmentava el seu compte de victòries".^[54] Neumann explicà que:

• Hans-Joachim Marseille va aparèixer en 4 ocasions al (el Noticier Alemany). La primera, el dimecres^{[Cal aclariment El dia no correspon a la data]} 17 de febrer de 1942, quan l'coronel Galland, General de l'arma de caça, visità un aeròdrom al desert. La segona, el dimecres 1 de juliol, quan Marseille viatjà a Rastenburg per rebre les Espases de mans de Hitler. La tercera, el dimecres 9 de setembre quan s'anuncià que havia aconseguit 17 victòries l'1 de setembre i havia estat condecorat amb els Diamants; i la darrera, el dimecres 30 de setembre de 1942, quan visità a Erwin Rommel.^[56]
• Durant la guerra, els enginyers italians van construir una piràmide al lloc on va caure Marseille. El 22 d'octubre de 1989,^[35] Eduard Nemann i d'altres supervivents del JG/27, amb la col·laboració del govern egipci, erigiren una nova piràmide.^[57]
• Durant les setmanes següents a la mort de Marseille, la moral era baixa. En un intent per millorar-la, l'Oberleutnant Fritz Dettmann va persuadir a Eduard Neumann per canviar el nom del 3./JG27 pel de "Marseille Staffel"(Escuadrilla Marseille)^[58] (a les fotografies apareix com Staffel Marseille)^[59]
• A la seva tomba apareix un epitafi d'un únic mot: Invicte. Després de la guerra, les seves restes van ser traslladades de Derna fins a Tobruk, on van ser de nou enterrades als jardins del memorial. Les seves restes es troben a un petit sarcòfag d'argila amb el nombre 4133.^[60]
• El 1957 es rodà una pel·lícula alemanya, Der Stern von Afrika (L'Estrella d'Àfrica), dirigida per Alfred Weidenmann i protagonitzada per Joachim Hansen en el paper de Hans-Joachim Marseille.^[61]
• El 24 d'octubre de 1975, la caserna de la Bundesluftwaffe de Uetersen-Appen passà a nomenar-se Caserna Marseille^[62]
• El timó de cua del darrer aparell que pilotà, el Messerschmitt Bf109F-4/Trop (W.-Nr. 8673) ara amb 158 marques de victòries, es troba exposat al Luftwaffenmuseum der Bundeswehr de Berlín.^[63]

Marseille va volar, almenys, amb els següents avions Bf 109 E-7:^[64][65]

• W.núm. 3579, el 2 de setembre de 1940 va quedar danyat en un 50% després del combat i posterior aterratge prop de Marck
• W.núm. 5597, l'11 de setembre de 1940 va patir danys del 75% en combat aeri, fent un aterratge d'emergència prop de Wissant
• W.núm. 5094, el 23 de setembre de 1940 va quedar totalment destruït després d'un combat prop de Dover
• W.núm. 4091, el 28 de setembre de 1940 va patir danys del 35% després d'un aterratge forçós al fallar-li el motor a prop de Théville
• W.núm. 1259, el 20 d'abril de 1941 va patir danys del 80% després d'un aterratge d'emergència al fallar-li el motor a prop de Cahela
• W.núm. 5160, el 23 d'abril de 1941 va quedar totalment destruït després de fer un aterratge de panxa prop de Tobruk
• W.núm. 1567, el 21 de maig de 1941 va patir un 40% de danys en combat aeri, fent un aterratge d'emergència prop de Tobruk.

Marseille va volar en 4Bf 109 F-4/Z Trop:^[66]

• W.núm. 12593, amb el qual aconseguí la seva 50 victòria aèria el 23 de febrer de 1942^[66]
• W.núm. 10059, amb 68 barres de victòria al timó de cua^[66]
• W.núm. 10137, amb un 70 dins d'una corona de flors i 31 barres (per altres tantes victòries) sobre el timó de cua
• W.núm. 8673, el seu darrer, preparat pel desert amb filtre d'aire a l'entrada del compressor, barres soldades a la part inferior darrere del fuselatge, un 14 groc perfilat en negre, al timó de cua un 100 envoltat d'una corona groga i a sota 51 barres de victòria.^[67]

Hans-Joachim Marseille va incorporar-se al servei militar a la Wehrmacht el 7 de novembre de 1938. El seu primer destí va ser al Quedlinburg, al Harz, on va rebre el seu entrenament bàsic com a recluta de la Luftwaffe.^[68]

Flieger	7 de novembre de 1938
Fahnenjunker	13 de març de 1939
Fahnenjunker-Gefreiter	1 de maig de 1939
Fahnenjunker-Unteroffizier	1 de juliol de 1939
Fähnrich	1 de novembre de 1939
Oberfähnrich	1 de març de 1941
Leutnant	1 d'abril de 1941 (amb efectes de 16 de juny de 1941)
Oberleutnant	1 d'abril de 1942 (amb efectes de 8 de maig de 1942)
Hauptmann	1 de setembre de 1942 (amb efectes de 19 de setembre de 1942)

Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Brillants:

Creu de Cavaller (416è) per aconseguir 46 victòries aèries – 22 de febrer de 1942

Fulles de Roure (97è) per aconseguir 75 victòries aèries – 6 de juny de 1942

Espases (100è) per aconseguir 100 victòries aèries. Se les va imposar Hitler personalment al Wolfsschanze el 28 de juny – 18 de juny de 1942

Brillants: (4t), tot i que a causa de la seva mort no els va rebre mai. – 3 de setembre de 1942

Insígnia Combinada de Pilot-Observador en Or i Diamants, imposada pel Reichsmarschall Hermann Göring – agost de 1942

Creu Alemanya d'Or per aconseguir 25 victòries aèries. Va ser el primer pilot a rebre-la a l'Àfrica. – 24 de novembre de 1941

Copa d'Honor de la Luftwaffe – 3 de novembre de 1941

Creu de Ferro de 1a classe per quatre victòries aèries - 17 de setembre de 1940

Creu de Ferro de 2a classe per dues victòries aèries - 9 de setembre de 1940

Cinta de màniga d'Àfrica – 7 de juny de 1943

Passador de Pilot de la Lufwaffe en Or amb senyal "300" (per 300 missions)

Flugzeugführerabzeichen (Insígnia de pilot).^[69] - 1 de febrer de 1940

Medalla d'Or al Valor Militar (Itàlia), imposada per Mussolini a Roma el 13 d'agost – 6 d'agost de 1942

Medalla de Plata al Valor Militar (Itàlia) – febrer de 1942

6 mencions al Wehrmachtbericht

El Wehrmachtbericht era un diari realitzat i presentat pel Oberkommando der Wehrmacht respecte a la situació militar a tots els fronts. El primer informe es va fer l'1 de setembre de 1939 i el darrer el 9 de maig de 1945.

Les mencions de persones o unitats eren considerades un alt honor militar i eren molt estimades

Marseille volà la seva primera missió de combat el dimecres^{[Cal aclariment El dia no correspon a la data]} 13 d'agost de 1940, i confirmà la seva primera victòria el 24 d'agost de 1940. En poc més de dos anys n'afegiria 157 més.

  Indica que l'informe sobre el combat aeri no es troba a l'Arxiu Nacional Alemany.^[77]

  Indica que l'historiador australià Russell Brown ha expressat dubtes respecte a la veracitat d'aquestes victòries confirmades a Marseille.^[78]

• Bekker, Cajus. The Luftwaffe War Diaries - The German Air Force in World War II (en anglès). Da Capo Press, Inc, 1994. ISBN 0-306-80604-5. 
• Berger, Florian. Mit Eichenlaub und Schwertern. Die höchstdekorierten Soldaten des Zweiten Weltkrieges (en alemany). Wien, Austria: Selbstverlag Florian Berger, 1999. ISBN 3-9501307-0-5.
• Brown, James Ambrose. Eagle Strike: The Campaigns of the South African Air Force in Egypt, Cyrenaica, Libya, Tunisia, Tripolitania and Madagascar, 1941-1943 (en anglès). Johannesburg: Purnell, 1974. ISBN 978-0-360-00196-1.
• Brown, Russell. Desert Warriors: Australian P-40 Pilots at War in the Middle East and North Africa, 1941-1943 (en anglès). Maryborough, Queensland, Australia: Banner Books, 2000. ISBN 1-875593-22-5.
• Bungay, Stephan. Alamein (en anglès). Londres: Aurum Press, 2002. ISBN 1-85410-842-5.
• Craven, Wesley Frank y James Lea Cate. The Army Air Forces in World War II. Volume 2, Europe: Torch to Pointblank, August 1942 to December 1943 (en anglès). Chicago: University of Chicago Press, 1949. ISBN 1-4289-1587-7.
• Dettmann, Fritz i Franz Kurowski (traductor). Mein Freund Marseille (en alemany). Berlín: Verlag 27 Publishing House, 1964. ISBN 978-3-86755-204-2.
• Fellgiebel, Walther-Peer. Die Träger des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939-1945 (en alemany). Wölfersheim and Wölfersheim-Berstadt, Alemanya: Podzun-Pallas, 2000. ISBN 3-7909-0284-5.
• Feist, Uwe. The Fighting Me 109 (en anglès). Londres: Arms & Armour Press, 1993. ISBN 1-85409-209-X.
• Fraschka, Günther. Knights of the Reich (en anglès). Atglen, PA: Schiffer Military/Aviation History, 1994. ISBN 0-88740-580-0.
• Galland, Adolf. The First and The Last (en anglès). Cutchogue, Nova York: Buccaneer Books, 1954. ISBN 0-89966-728-7.
• Hagen, Hans-Peter. Husaren des Himmels Berühmte deutsche Jagdflieger und die Geschichte ihrer Waffe (en alemany). Rastatt, Alemanya: Moewig, 1998. ISBN 3-8118-1456-7.
• Holmes, Tony. Hurricane Aces 1939–1940 (Aviones de los ases). Botley, Oxford, UK: Osprey Publishing, 1998. ISBN 978-1-85532-597-5.
• Kaplan, Philip. Fighter Aces of the Luftwaffe in World War WWII (en anglès). Auldgirth, Dumfriesshire, Reino Unido: Pen & Sword Aviation. 2007. ISBN 1-84415-460-2.
• Kurowski, Franz. German Fighter Ace: Hans-Joachim Marseille: Star of Africa (en anglès). Atglen, PA: Schiffer Military History, 1994. ISBN 0-88740-517-7.
• O'Leary, Michael. "Back From Valhalla." Aeroplane (en anglès), abril 2000.
• Michulec, Robert. Luftwaffe at War/Luftwaffe Aces of the Western Front (en anglès). Londres: Greenhill Books, 2002. ISBN 1-85367-486-9.
• Patzwall, Klaus D. y Veit Scherzer. Das Deutsche Kreuz 1941 - 1945 Geschichte und Inhaber Band II (en alemany). Norderstedt, Alemanya: Verlag Klaus D. Patzwall, 2001. ISBN 3-931533-45-X.
• Prien, Jochen, Peter Rodeike y Gerhard Stemmer. Messerschmidt Bf 109 im Einsatz bei Stab und I./Jagdgeschwader 27 1939 - 1945 (en alemany). Eutin, Alemanya: Struve-Druck, 1998. ISBN 3-923457-46-4
• Ring, Hans y Werner Girbig. Jagdgeschwader 27 Die Dokumentation über den Einsatz an allen Fronten 1939-1945 (en alemany). Stuttgart, Alemanya: Motorbuch Verlag, 1994. ISBN 3-87943-215-5.
• Schaulen, Fritjof. Eichenlaubträger 1940 - 1945 Zeitgeschichte in Farbe II Ihlefeld - Primozic (en alemany). Selent, Alemanya: Pour le Mérite, 2004. ISBN 3-932381-21-1.
• Scherzer, Veit. Ritterkreuzträger 1939 - 1945 Die Inhaber des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939 von Heer, Luftwaffe, Kriegsmarine, Waffen-SS, Volkssturm sowie mit Deutschland verbündeter Streitkräfte nach den Unterlagen des Bundesarchives (en alemany). Jena, Alemanya: Scherzers Miltaer-Verlag, 2007. ISBN 978-3-938845-17-2.
• Scutts, Jerry. Bf 109 Aces of North Africa and the Mediterranean (en anglès). Londres: Osprey Publishing, 1994. ISBN 1-85532-448-2.
• Spick, Mike. Luftwaffe Fighter Aces (en anglès). Nova York: Ivy Books, 1996. ISBN 0-8041-1696-2.
• Sims, Edward H. Jagdflieger Die großen Gegner von einst (en alemany). Stuttgart: Motorbuch Verlag, 1982. ISBN 3-87943-115-9.
• Tate, Robert. Hans-Joachim Marseille: An Illustrated Tribute to the Luftwaffe's "Star of Africa" (en anglès). Schiffer Publishing. 2008. ISBN 978-0-7643-2940-1.
• Toliver, Raymond F. y Trevor J. Constable. Ases de la Luftwaffe. Fallbrook, California: Aero Publishers, Inc., 1977. ISBN 0-8168-5790-3.
• Weal, John. Jagdgeschwader 27 'Afrika'. Londres: Osprey Publishing, 2003. ISBN 1-84176-538-4.
• Die Wehrmachtberichte 1939-1945 Band 2, 1. Januar 1942 bis 31. Dezember 1943 (en alemany). Múnich: Deutscher Taschenbuch Verlag GmbH & Co. KG, 1985. ISBN 3-423-05944-3.
• Williamson, Gordon. Knight's Cross with Diamonds Recipients 1941-45 (en anglès). Osprey Publishing Ltd, 2006. ISBN 1-84176-644-5.
• Wübbe, Walter. Hauptmann Hans Joachim Marseille Ein Jagdfliegerschicksal in Daten, Bildern und Dokumenten (en alemany). Schnellbach, Alemanya: Verlag Siegfried Bublies, 2001. ISBN 3-926584-78-5.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hans-Joachim Marseille