Kepler-1282b
 Kepler-1282b | |
|---|---|
| Tipus | planeta extrasolar  |
| Descobert per | Missió Kepler |
| Data de descobriment | maig 2016[1] |
| Mètode de descobriment | mètode del trànsit[1] |
| Cos pare | KOI-2586 (mul)  |
| Constel·lació | Cigne |
| Època | J2000.0 |
| Dades orbitals | |
| Període orbital P | 2,13 d[2] |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Radi | 1,389 radis de la Terra[3] |
| Paral·laxi | 0,878 mas[4] |
| Moviment propi (declinació) | −5,309 mas/a [4] |
| Moviment propi (ascensió recta) | 2,473 mas/a [4] |
| Ascensió recta (α) | 19h 20m 42.2768s[4] |
| Declinació (δ) | 46° 41' 53.9751''[4] |
| Catàlegs astronòmics | |
Kepler-1282b (Kepler Confirmed Names (en) )KOI-2586.01 (Kepler Object of Interest) KOI-2586b (Kepler Object of Interest) TIC 159301148b (TESS Input Catalog)
| |
Kepler-1282b és un planeta extrasolar que forma part d'un sistema planetari format per almenys un planeta.[5] Orbita l'estel denominat Kepler-1282. Va ser descobert l'any 2016 per la sonda Kepler per mitjà de trànsit astronòmic.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Jason F. Rowe «False positive probabilities for all Kepler objects of interest: 1284 newly validated planets and 428 likely false positives» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 10-05-2016, pàg. 86–86. DOI: 10.3847/0004-637X/822/2/86.
- ↑ «Transit Timing Variations and linear ephemerides of confirmed Kepler transiting exoplanets». Research in Astronomy and Astrophysics, 3, 2019, pàg. 041. DOI: 10.1088/1674-4527/19/3/41.
- ↑ Jennifer van Saders «Revised Radii of Kepler Stars and Planets Using Gaia Data Release 2» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 16-10-2018, pàg. 99. DOI: 10.3847/1538-4357/AADA83.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ «The planetary system Kepler-1282 hosts at least one planet.» (en anglès). Open Exoplanet Catalogue. [Consulta: 19 desembre 2020].
- ↑ «Planet Kepler-1282 b» (en anglès). Extrasolar Planets Encyclopaedia. Observatori Meudon. [Consulta: 13 desembre 2020].
