Komala

Komala
	(ku-latn) Komalay Shorshgeri Zahmatkeshani Kurdistani Iran
Dades
Nom curt	Komala
Tipus	organització terrorista
Història
Creació	2000
Activitat
Membre de	Aliança Progressista ; Internacional Socialista
Governança corporativa
Seu	Zirgwezala Camp (Iraq);
Presidència	Abdulla Mohtadi (en)
Lloc web	komalainternational.org

Komala (kurd: كۆمه‌ڵه‌ی شۆڕشگێڕی زه‌حمه‌تكێشانی كوردستانی ئێران, Komełey Şorrişgêrrî Zehmetkêşanî Kurdistanî Êran; anglès: Komala Party of Iranian Kurdistan) és un partit polític socialdemòcrata^[1]^[2]^[3] de la regió kurda de l'Iran. Komala ha estat buscant un federal democràtic laic.^[4]^[5]^[6]^[7]^[8] sistema de govern per substituir l'actual règim teocràtic. Actua clandestinament a l'Iran on és il·legal i per això està exiliat al nord de l'Iran.^[9]

Fou fundat el 1969. El nom derivaria de l'antiga Komala lidni Kurdistan (Associació pel Renaixement del Kurdistan) encara que altres informacions el relacionen amb el Komalay Shoreshgeri Zahmatkeshani Kurdistani Iran (Organització d'Obrers Revolucionaris del Kurdistan Iranià). Després de la revolució iraniana de 1979, Komala va començar la lluita armada contra el nou règim clerical, convertint-se en principal motor de la revolta kurda contra Khomeini. El 1982 va traslladar el seu quarter a l'Iraq, a la província de Silemani. La seva organització militar porta el nom de Força de Peixmergues del Komala. El 1983 junta amb altres petits grups socialistes i comunistes va fundar el Partit Comunista de l'Iran i Komala es va convertir en la branca del partit al Kurdistan. El 1989 es va dividir en dues faccions: una comunista i una socialdemòcrata. El 1991, un grup es va separar i va establir el Partit Comunista Treballador de l'Iraq.^[10]

El 2000 el Partit Comunista de l'Iran es va trencar i el Komala fou restablert com organització independent amb el nom de Partit Komala del Kurdistan (l'altre grup va agafar el nom d'Organització del Kurdistan del Partit Comunista de l'Iran). Des de 2001 va incrementar les seves accions armades i el novembre de 2002 dos dels seus membres foren executats (Mostafa Jula i Ali Kak Jalil) i altres van seguir el 2003. El setembre el grup va aturar les operacions militars a l'interior de l'Iran. El 2006 va demanar l'enderrocament del règim iranià en cooperació amb altres forces i el 2007 es va pronunciar per restar dins de l'Iran en un estat democràtic, secular i federal. El 2009 hi van haver incidents aïllats i el 2010 tres membres del partit van morir a mans de les forces de seguretat iranianes.

Ideologia

Després d'un llarg i acalorat debat entre les seves files i en públic durant els anys noranta, finalment la majoria dels quadres i membres del partit Komala van decidir un programa de renovació per adaptar-se als nous desenvolupaments nacionals i mundials. Des de l'any 2000, el Partit Komala ha sofert una important revisió. Aquest moviment va ser acollit amb satisfacció per la gran majoria de persones, intel·lectuals, estudiants, dones, activistes civils, activistes veterans de Komala i altres.^[11]

Tot i preservar els seus valors socialistes, Komala lluita pels drets kurds, un Iran federal plural i laic democràtic, la justícia social,^[12] les lleis laborals democràtiques, la llibertat de reunió i organització, llibertats polítiques, democràcia, drets humans, drets de les dones i tolerància cultural i religiosa.

Referències

↑ dckurd.org^{[enllaç sense format]}
↑ Department of Justice and Police (FDJP) Pages 81 and 82^{[enllaç sense format]}
↑ Tower of the Sun: Stories from the Middle East and North Africa By Michael J. Totten^{[enllaç sense format]}
↑ nyidanmark^{[enllaç sense format]}
↑ UNHCR refworld page 2^{[enllaç sense format]}
↑ Tower of the Sun: Stories from the Middle East and North Africa By Michael J. Totten^{[enllaç sense format]}
↑ Federal, The Political Development of the Kurds in Iran: Pastoral NationalismBy F. Koohi-Kamali^{[enllaç sense format]}
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.kurdistan24.net/en/news/ce3ea0dd-11a3-479b-af20-9dc796289e96
↑ Rodi Hevian «THE MAIN KURDISH POLITICAL PARTIES IN IRAN, IRAQ, SYRIA, AND TURKEY: A RESEARCH GUIDE». Middle East Review of International Affairs. Rubin Center for Research in International Affairs [Herzliya, Israel], 17, Summer 2013. Arxivat de l'original el 2017-03-28 [Consulta: 6 juliol 2019].
↑ «Israel-linked agents arrested in Iran were Kurdish Komala rebels, intelligence ministry says» (en anglès). Ekurd, 27-07-2022. [Consulta: 22 desembre 2023].
↑ Conflict, Democratization, and the Kurds in the Middle East: Turkey, Iran^{[enllaç sense format]}
↑ ekurd.net^{[enllaç sense format]}

Enllaços externs

[1] urd.org^{[enllaç sense format]}

[2] Department of Justice and Police (FDJP) Pages 81 and 82^{[enllaç sense format]}

[3] Tower of the Sun: Stories from the Middle East and North Africa By Michael J. Totten^{[enllaç sense format]}

[4] yidanmark^{[enllaç sense format]}

[5] UNHCR refworld page 2^{[enllaç sense format]}

[6] Tower of the Sun: Stories from the Middle East and North Africa By Michael J. Totten^{[enllaç sense format]}

[7] Federal, The Political Development of the Kurds in Iran: Pastoral NationalismBy F. Koohi-Kamali^{[enllaç sense format]}

[8] {[enllaç sense format]} http://www.kurdistan24.net/en/news/ce3ea0dd-11a3-479b-af20-9dc796289e96

[MERIA-9] Rodi Hevian «THE MAIN KURDISH POLITICAL PARTIES IN IRAN, IRAQ, SYRIA, AND TURKEY: A RESEARCH GUIDE». Middle East Review of International Affairs. Rubin Center for Research in International Affairs [Herzliya, Israel], 17, Summer 2013. Arxivat de l'original el 2017-03-28 [Consulta: 6 juliol 2019].

[10] «Israel-linked agents arrested in Iran were Kurdish Komala rebels, intelligence ministry says» (en anglès). Ekurd, 27-07-2022. [Consulta: 22 desembre 2023].

[11] Conflict, Democratization, and the Kurds in the Middle East: Turkey, Iran^{[enllaç sense format]}

[12] urd.net^{[enllaç sense format]}

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]